V.O. en català: del 2,1% al 0,7%
Isona Passola denuncia al Parlament la manca d’ajuts i qüestiona la política de doblatge de films de ‘majors’
“Quan Catalunya més necessita explicar-se, és quan menys suport es dona a la cultura”
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC), Isona Passola, va lamentar ahir que s’hagi passat dels 419.000 espectadors (2,1% de quota) de pel·lícules rodades en català, l’any 2010, a 126.000 espectadors (0,7%) el 2015. “Això em sembla gravíssim, i tot i que hem anat reiteradament a la Generalitat a demanar uns ajuts complementaris per rodar en català, les propostes que ens fan no acaben de ser suficients”, va manifestar ahir Passola, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies.
Isona Passola va comparèixer davant la comissió de Cultura del Parlament i va dir també que “la idea de doblar pel·lícules de les majors no té gaire sentit perquè no les anem a veure”. Per això, ha proposat que el milió d’euros destinat a doblatge i subtitulació de grans pel·lícules de les majors vagi destinat a rodar en català almenys un parell de pel·lícules l’any. La política de normalització lingüística destina, segons ha explicat Passola, 2,3 milions d’euros en doblatge i subtitulacions en català. 1 milió, d’aquests 2,3, va per pel·lícules infantils, i l’Acadèmia no ho discuteix pas, però sí, en canvi, que es plantegen “si realment és útil el doblatge de pel·lícules de les majors en català”. Segons Passola, les grans pel·lícules de les majors “es doblen a uns preus abusius”.
La presidenta de l’ACC va insistir en la manca absoluta de suports per rodar en català. “Això ens desespera i ens col·loca en una situació d’inferioritat que no té cap altra manifestació cultural al nostre país, ja que amb el teatre o la literatura tothom pot triar en quina llengua consumeix”. En canvi, en cinema no es pot triar, va afegir-hi.
Isona Passola també va criticar que el pressupost de Cultura de la Generalitat estigui entre el 0,7 i el 08%. Tot i que ha augmentat, queda lluny de l’aspiració del sector d’assolir el 2%. Creu que això “és intolerable” i critica que quan Catalunya “més necessita explicar-se és quan menys suport es dona a la cultura; als països de l’entorn hi dediquen el 2 o el 3%.”
