Cultura
El film èpic català Pàtria arriba a Perpinyà en versió original
Transcorre en dos temps, en el segle XV, quan un noble arriba a un convent benedictí i explica la llegenda d’Otger Cataló, que transcorre en el segle VIII i és recreada també en imatges
Es projectarà del 28 de juny al 4 de juliol en versió catalana subtitulada en francès
La projecció en avant-primera a Perpinyà de la pel·lícula Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló i els 9 barons de la fama tindrà lloc dilluns 19 de juny a les 7 de la tarda al cinema Castellet. Hi seran presents el director Joan Franck Charansonnet i diversos actors i actrius del film, vestits d’època, i un decorat del film per fer-se fotos amb el públic.
La pel·lícula es projectarà a la sala comercial del Castellet del 28 de juny al 4 de juliol.
Rodada amb 250.000 euros de pressupost, aconseguit en part mitjançant micromecenatge, Pàtria va guanyar el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa en el Festival de Niça. Charansonnet assegura que ha intentat fer “una pel·lícula despolititzada, però que parla d’arrels i identitat, que parla amb orgull dels orígens d’un país”. “Jo sóc molt catalanista –hi afegeix–, i no sabia com aportar el meu granet de sorra a aquest moment històric que vivim.. Si a la llegenda, Otger Català i nou cavallers van vèncer un imperi, què no poden fer uns milions de catalans des del diàleg i el civisme?”
La pel·lícula transcorre en dos temps: en el segle XV, el vell i noble Climent de Vallcebre arriba a un convent benedictí i explica a Pere Tomic la llegenda d’Otger Cataló, que transcorre en el segle VIII i és recreada també en imatges.
Charansonnet explica: “Hem intentat ser molt fidels, pel pressupost que teníem, però també perquè va ser així. A Catalunya en aquella època hi havia 90.000 o 100.000 habitants, i les batalles eren d’escamots. A la batalla més important documentada estem parlant de centenars de persones. Els vàndals van enviar 30.000 soldats per envair tota la península ibèrica.” Ha estat també una opció: “Podíem haver fet una batalla amb cinc mil homes fets per animació digital, sé que hi ha noves generacions de públic que ho trobaran a faltar, però ens hauríem allunyat de l’objectiu de la pel·lícula, que és retratar amb el màxim de fidelitat com vam poder ser aquesta llegenda.”Miquel Sitjar defineix les batalles recreades al film com “espectaculars”. “Això sí, hi ha algunes llicències. El meu personatge porta una armadura d’un parell de segles posterior, que en realitat pesava 30 quilograms”. Diu que en aquells temps “eren unes bèsties, es mataven a cops, i quan, rebentats, queien d’esgotament, els remataven”.Joan Frank Charansonnet es declara “molt orgullós del que hem aconseguit amb aquest pressupost”. “Fer cinema en català és molt difícil, i sense subvencions ni cap canal de televisió al darrere, encara més”.