Còmic

ÀLEX GALLEGO

DIBUIXANT, CARICATURISTA I CREADOR D’ART TOYS, FIGURETES DE FANTASIA D’AUTOR

“Modelo figures de monstres perquè soc fan del Halloween”

Àlex Gallego (Barcelona, 1978) va començar de ben petit a dibuixar. La mare el deixava fer perquè així s’entretenia. Era com una joguina. Ara les joguines les crea ell en 3D.

Com es defineix?
Soc dibuixant.
Un dibuixant que fa coses una mira rares.
Sí, faig una mica de tot. Faig il·lustració, faig caricatura i ara he començat amb el modelat 3D.
Què és el modelat 3D?
Dissenyo personatges i aleshores els esculpeixo en digital a l’ordinador per poder fer figures després.
Aquest ofici té algun nom?
Bé, suposo que toys designer, dissenyador de joguines, dins el que es coneix com a art toys, que són joguines creades per dissenyadors i artistes, en edició limitada i que no van dirigides a un públic infantil, sinó a un públic adult col·leccionista. Jo m’estic introduint ara en aquest àmbit.
Quina implantació té ara a Catalunya el ‘toy art’?
Jo crec que poquíssima. El que passa és que ara està sortint una generació que comença a col·leccionar art toys, però com sempre estem enrere d’altres països. Al Japó, a Malàisia, a Tailàndia, els països asiàtics, hi ha una gran afició al tema. Allà el toy art té molt de crítica. Es un sector alternatiu.
Quina és la via d’explotació d’aquesta mena de joguines?
De moment l’estic explorant perquè tot és nou per a mi. El que intento és anunciar-me a través de les xarxes, i així he consolidat alguns col·leccionistes de la meva obra que en el camp estricte del toy art encara és una mica incipient. Per promocionar el meu treball ara he contactat amb gent del Regne Unit, gent d’Àsia, i del País Basc, on hi ha gent que mou i promou aquest art amb exposicions.
Quin és el seu univers dins el ‘toy art’?
Jo vinc de l’humor. Quan vaig aprendre a modelar, jo sabia que no faria coses realistes. Estava convençut que si aprenia a modelar faria el mateix que he fet en còmic i caricatura. Faig personatges divertits, personatges cartoon [que evoquen als de dibuixos animats]. La meva inspiració em ve de la cultura popular: superherois, monstres i fantasmes, i faig barreges de tot això. Suposo que al meu cap comencen a sortir personatges borrosos que es comencen a definir quan faig els primers esbossos.
Parli’m dels personatges que ja tenen forma de ‘toy’?
Els dos primers que he fet i he comercialitzat són monstres: Frankenhipster i el Senyor Spookinson són monstres perquè a mi m’agrada molt la cultura americana de la festa de Halloween. Des de petit que m’ha agradat; quan ningú encara ho coneixia, jo ja n’era aficionat. Sempre m’ha atret des de la vessant humorística, no per la banda de l’horror i el terror autèntic, sinó la conya marinera d’un fantasma que és un llençol i l’han estès al terrat. És l’humor tonto, slapstick [de clatellots i garrotades sense resultats fatals com el del cinema mut], el que sempre m’ha agradat.
Li ha costat molt arribar a les seves primeres figures?
Fins arribar a aquest punt, sí. N’he fet moltes que no han sortit bé. En un principi creus que sí, però a mesura que passa el temps t’adones que la figura no funciona perquè no té prou atractiu o que l’hauries de reformular d’una altra manera. A això se n’ aprèn modelant-ne força.
Quin és el procés des que decideix fer un ‘toy’ i comercialitzar-lo?
El primer que cal és tenir la idea i després la passo al paper. En els primers esbossos poden passar dues coses: que et surti a la primera i diguis “cap aquí”, o hagis de fer molts esbossos fins a trobar la forma que a tu t’agradaria. Aleshores comences a modelar segons una plantilla que has fet, però a mesura que avances vas variant; passa el mateix que quan fas caricatura, que quan l’estàs dibuixant vas fent ajustos, fins que dius prou. Com que es tracta de fer objectes en tres dimensions, has de tenir en compte determinades qüestions tècniques per no complicar-te la vida pel que fa als motlles. Quan està llest, el deixes reposar uns dies. Jo, com que tinc impressora 3D, en trec mostres per veure què funciona bé i què no, que s’aguanti dret, que faci patxoca. Aleshores consulto a amics, veïns, ho penjo a Instagram, i quan ja tinc el vistiplau ho porto a un professional que fa les injeccions de plàstic en resina. Ho fa de manera artesana. I aleshores jo ho embosso i faig el packaging. Intento fer una cosa retro. De moment faig tirades curtes. Jo ho comercialitzo.
Viu del ‘toy art’?
No. Faig il·lustració per a publicacions, il·lustració publicitària. Ara estic treballant per a Disney Channel a través d’un client britànic, faig animació i story-board per a la publicitat del canal. També treballo fent caricatures per a la revista d’humor El Jueves. Moltes coses diferents. www.alexgallego.com



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda