Cultura

Iciar Bollaín

Cineasta

“No hi ha res nou i diferent si no fas una aposta”

Ja fa anys que ha aparcat la seva carrera d’actriu i concentra temps, energia i creativitat a dirigir. Iciar Bollaín (Madrid, 1967) va fer el cim amb Te doy mis ojos (7 premis Goya el 2004) i ha signat un grapat de films interessants (Hola, ¿estás sola?, Y también la lluvia, El olivo...) als quals s’afegeix ara Yuli. Hi narra la biografia de Carlos Acosta, Yuli, el cubà que es va convertir en estrella del Royal Ballet i el primer negre que ha interpretat alguns papers famosos de dansa. Tres actors li donen vida: un nen, un jove actor i el mateix Acosta en els darrers anys.

Sembla que Yuli va ser estrella de la dansa a pesar seu...
Al principi, sobretot. Això és una de les coses curioses que em van atreure de la seva vida, un home que ha estat l’estrella del Royal Ballet durant 17 anys era un nen que no volia ballar, el contrari de Billy Elliot. Això em va cridar molt l’atenció. I també com de ser una cosa que no vol fer, de cop es converteix en el seu refugi. Ho explica a la seva autobiografia. De sobte la dansa va ser la seva casa, la seva llar. Diu que era un desastre a l’escola i a tot arreu, era desendreçat, gens disciplinat, rebec... Però en la dansa era molt bo. És bonic el moment en què s’adona que això és el que ell pot fer bé.
La seva vida està molt lligada a tot el que passa a Cuba.
Sí, la seva vida va en paral·lel amb la vida de Cuba durant els darrers 40 anys. Hi ha fites en la seva família que són les fites també de la història recent de Cuba, com l’exili a Miami de la meitat de la seva família, quan torna i troba el país devastat pel Período especial... Anaven en paral·lel i això aportava riquesa a la pel·lícula. I també hi ha el viatge del besnet d’un esclau que acaba interpretant Romeu als escenaris de dansa de Londres. Això és també un viatge espectacular. Un altre atractiu de la biografia de Carlos és la seva estima per Cuba. No va voler renunciar a la seva família, als seus orígens. Ara que és un home madur ha fundat una companyia a Cuba, està molt en contacte amb les seves arrels. Carlos Acosta és un home amb una vida i una trajectòria que val la pena explicar.
Hi ha una reflexió sobre què és un artista. Val per al cinema?
Jo no em dic a mi mateixa artista perquè em fa una mica de vergonya, però comparteixo la reflexió. Hi ha una cosa molt bonica que diu la seva mestra Chery: “Els ballarins ballen, els artistes arrisquen.” No hi ha res nou, no hi ha res diferent, que et faci clic a dins del cap, si no hi ha risc i si no fas una aposta. Hi ha camins coneguts pels quals pots anar i són fenomenals, però si vols moure alguna cosa has d’arriscar.
Incloure escenes de dansa que reflecteixen la vida de Yuli era part del risc del seu film?
Sí, va ser una mica un experiment. Sobre el paper semblava interessant no fer un simple biopic de nen, jove i madur, sinó que el madur explica la seva pròpia vida amb un altre llenguatge, hi ha moments i emocions de la seva vida que es ballen. Em semblava que aportava una altra dimensió a la història. Parlem d’art, del que és ser artista, i em semblava que d’una manera molt senzilla s’omplia de contingut i enriquia. I era un repte saber si funcionaria, no en tenien ni idea. Al muntatge hem hagut de buscar l’equilibri, pots expressar en dansa la solitud, però has de pensar que l’espectador ha vingut a veure una pel·lícula. Era una aposta que podia no sortir, però era el que feia la pel·lícula diferent, perquè els biopics tenen el perill de ser un “i llavors va passar..., i llavors va passar...”, com un tren de seqüències, i amb això ho vam trencar. Vam explicar coses amb el ball, i això fa la pel·lícula diferent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Yuli

«Yuli»

Gènere: Biopic
Direcció: Icíar Bollaín.
Intèrprets: Carlos Acosta, Santiago Alfonso, Keyvin Martínez, Edilson Manuel Olbera Núñez, Laura de la Uz.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

Un Macba en acció

barcelona

Obrint finestres

figueres

Música viva, però en línia

BARCELONA
Un tast de...
‘Escalada a l’Everest’, de George Mallory

Una llarga història

Blaumut obre a Strenes la gira acústica ‘0000’

girona
subhasta

Ventura Pons ven la seva col·lecció d’art

Música

Ethno Catalonia s’ajorna i ressitua alguns concerts

música

Bon Jovi publica un tema sobre George Floyd

cinema a la fresca

Sala Montjuïc programa ‘Joker’ i ‘Parásitos’