L’art aliat amb el paisatge

En el marc del projecte Life Pletera , promogut per procedir a la desurbanització i restauració de la maresma de la Pletera, a Torroella de Montgrí, s’ha produït una anomalia: incorporar a aquest procés de regeneració natural una sèrie d’intervencions artístiques aplegades sota l’epígraf Lloc, memòria i salicòrnies.

En total, s’han fet cinc projectes –a banda de les successives accions que han tingut lloc a La Caseta– que han estat comissariats per Martí Peran i que ara es poden veure adaptats fora del seu context natural en una sala d’exposició, com és el Bòlit de la Rambla de Girona.

Com destaca Peran, darrere cada intervenció bateguen múltiples objectius: imbricar l’acció cultural en l’interior d’un projecte de caire científic, contribuir a rumiar la noció de paisatge de manera complexa, afavorir una aproximació a les memòries del lloc, problematitzar la pròpia idea de regeneració, i contribuir a difondre una intervenció paisatgística amb vocació pública.

Isadora Willson, per exemple, ha volgut recuperar la memòria oral de la gent de Torroella de Montgrí i representar-ho en forma d’aquarel·les dels relats gravats. Pel que fa Ivó Vinuesa, que prové de l’àmbit cinematogràfic, ha portat a terme una pel·lícula estructurada en quatre capítols, representats a través de les quatre estacions per captar, en el seu cas, com evolucionen els dos ecosistemes, el natural i l’urbanitzat.

L’artista Jordi Morell ha emprès un treball derivat de l’experiència a través de vídeos, fotografies, restes de runa... Tota una sèrie de material compilat per crear un dietari que plasma un espai en transició.

Joan Vinyes, per la seva banda, actua per no oblidar que allà es volia construir una urbanització. Ho ha fet extraient runa (una columna de la rotonda de la urbanització) que serà absorbida per la reinserció del paisatge. “És a dir, la seva obra és una mena de runa induïda”, subratlla el comissari.

Finalment, Esteve Subirah ha actuat sobre el mateix passeig abandonat i a mig fer, reconvertint-lo en una tribuna del paisatge, un autèntic mirador situat al bell mig de l’entorn de la Platera, on hi hauria una gran urbanització. La mateixa que ara dona peu que l’art es manifesti.