Llibres

Marc Artigau

Escriptor

“El que més m’agrada és explicar històries”

Cridar a una pantalla de televisió [amb referència a Valls la nit de diumenge] és de ‘hooligan’...

Marc Artigau (Barcelona, 1984) té formació de dramaturg, va començar escrivint poesia, escriu cada dia un conte d’un minut per al programa El món a RAC1 i, el primer cop que es presenta a un premi, va i el guanya. Es tracta del Josep Pla, amb la novel·la La vigília, que Destino publica el 6 de febrer. A més és simpàtic, espontani i educat. Però res de tot això té valor, perquè si avui fas una cerca de “Marc Artigau” a Google, et surt, abans que l’autor, el polític Manuel Valls: fotos, notícies, piulades... Una injustícia més. Tot i que aquesta ha tingut un efecte no previst de megafonia per a premi, autor i obra que no es pot menystenir.

En el seu discurs d’agraïment va tocar molts temes, a més de fer una referència als presos i exiliats polítics, però s’està parlant més de la reacció de Valls...
La democràcia consisteix en el fet que jo puc exposar les meves idees, tu pots no estar-hi d’acord i, segurament, del diàleg que establirem, en naixerà alguna cosa que serà interessant. Cridar a una pantalla de televisió [referint-se a Valls] és de hooligan... És cert, vaig fer agraïments a la família, vaig explicar de què va la novel·la, vaig llegir un poema meravellós de Vinyoli! I que al final hàgim de dedicar uns minuts a no sé qui...
Doncs parlem de la seva obra. Quina síntesi en faria?
La memòria i la identitat estan unides i, en el fons, tots reescrivim el que hem viscut; és un mecanisme de supervivència.
L’excusa dramàtica és l’encàrrec d’una biografia.
Sí, una dona de Sarrià, rica, gran i amb cadira de rodes, encarrega al Raimon, un home que escriu contes per a la ràdio –que és l’únic tret similar a mi que reconec al protagonista, perquè té deu anys més que jo i una situació familiar, vital i laboral del tot diferent de la meva–, que escrigui la seva biografia, però millorant-la. I això fa que ens plantegem què és el que volem que quedi de nosaltres per a la posteritat.
I de què es coneixen, ells dos?
Ella li envia el llibre de contes que ell ha publicat amb set contes subratllats. I una carta en què li diu: “Mai hauria imaginat que els teus contes parlarien tant de la meva vida.” Queden i li fa la proposta. Però al Raimon no li fa gràcia fins que ella el sedueix d’una manera ben senzilla: “Et pagaré cent mil euros.” Hi ha una voluntat oculta, però, sobre la qual no puc parlar.
Escriu i estrena teatre, un conte diari per a la ràdio, novel·les a quatre mans amb Jordi Basté, d’infantils per a les nebodes... Com ho aconsegueix?
Soc una persona molt organitzada, molt. Les feines me les programo gairebé amb una previsió d’un any... I també soc bastant addicte a la feina. No sé destriar la feina de la vida. Pel que fa a La vigília, l’he anat escrivint al llarg de tres anys. A banda, al setembre publico el llibre dels contes de la ràdio, amb il·lustracions de Miguel Gallardo.
Té parella, fills, gos...?
Tinc una hipoteca. Ens portem bastant bé, tot i que la fidelitat que em demana és alta. I la compleixo. Encara ens queden uns divuit anys de relació obligada, fins que arribi el moment d’estimar-nos de veritat.
Té formació de dramaturg.
Sí, vaig estudiar a l’Institut del Teatre direcció escènica i dramatúrgia. Jo volia escriure, però vaig fer direcció perquè vaig entendre que la dramatúrgia i l’escriptura eren una pulsió que tenia de manera natural i, en canvi, en la direcció d’actors aprendria coses de les escenes que em servirien per escriure millor.
Publica i estrena teatre...
Sí, fa dos mesos, a la sala petita del Teatre Nacional, vaig estrenar Alba, una obra de ciència-ficció. I l’editorial Arola publicarà en un volum una mena d’obra completa, una tria de les obres teatrals que he escrit.
I també escriu poemes...
Vaig començar fent poesia i és el que em fa més feliç. Però l’he deixat una mica des que faig el conte curt diari, tot i que no té res a veure, perquè són gèneres diferents.
Per tant, quin gènere tria?
A mi el que més m’agrada és explicar històries.

La polèmica

La reacció irada de Manuel Valls

El candidat a l’alcaldia de Barcelona Manuel Valls, que ha fet el recorregut invers del rossinyol de la cançó popular, va assistir al lliurament dels premis Pla i Nadal. En sentir les paraules d’Artigau en què es referia als presos polítics, va reaccionar deixant anar diversos exabruptes, visiblement alterat, i ho va reblar amb aquesta piulada: “Aquest vespre jo he sentit tristesa, ràbia i vergonya després d’aquest discurs i d’aquesta demagògia... pobre Josep Pla. Prou!” Ada Colau, també via Twitter, va mostrar una sospita raonable: “Els crits a una pantalla de TV, els retrets a Cunillera... Tot plegat va ser tan histriònic, tan fora de lloc, que em va quedar el dubte si no era una performance calculada per ser la notícia del sopar.” Doncs no li donem més espai. Si vol publicitat, que pagui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia