Cultura

Crònica

La ràdio en carn i os

Toni Clapés, el senyor Marcel·lí i tota la colla de personatges d’Oriol Cruz i Judit Martín van cloure el Festimams amb un divertit sarau sense cap correcció política

Dissabte va acabar la primera edició del Festimams a Girona amb una divertida emissió de ràdio en carn i os, per cortesia de Toni Clapés i l’equip del seu programa, el veterà Versió RAC1. El restaurant de l’Hotel AC Palau de Bellavista es va omplir fins a l’última plaça per assistir a aquesta oportunitat única –com a mínim, poc freqüent– de poder gaudir, en rigorós directe i a pocs metres dels protagonistes, del frenètic intercanvi d’idees, més o menys grotesques, sovint políticament incorrectes, gairebé sempre hilarants, que es produeix a l’escenari, com si fos l’estudi de RAC1, entre Clapés i els seus indomables col·laboradors: l’entranyable senyor Marcel·lí (Jaume Nolla), amb la seva lògica capriana i la seva eterna cara de desconcert davant d’una realitat tan absurda, i, a l’altre extrem de l’escenari, Judit Martín, posseïda pel visceral personatge de la perruquera Vane Cabello –incitant els comensals de les primeres taules a ballar “el baile de la pelúa”–, quan no es converteix en Inés Arrimadas, Soraya Sáenz de Santamaría, Marta Sánchez o Marta Ferrusola, a la qual ja havia convertit en mare superiora a Polònia. I, last but not least, Oriol Cruz, un altre imitador d’amplíssim repertori –des del president Torra fins a l’Iniesta de Crackòvia, passant per l’inintel·ligible Ferran Adrià, traduït per Judit Ruscadella Martín–, que també va treure a passejar per l’escenari el seu Vicenç Martí, amb les seves opinions incendiàries sobre gairebé tot, capaç d’acusar de traïdor l’organitzador i mestre de cerimònies del Festimams, l’actor Fel Faixedas, per haver provocat que tots els presents a la sala no haguessin anat a Madrid a manifestar-se. De fet, al llarg de la vetllada van ser continuades les referències iròniques al judici –no cal dir quin– i a les preguntes dels jutges: “És vostè soci d’Abacus?”, com a hipotètica variant. Tampoc no hi van faltar les referències simpàtiques a personatges i locals emblemàtics de la societat gironina, des de la discoteca Millennium a la “gelateria dels germans Dino”, és a dir, Roca. I, per acabar la nit, tots quatre es van acomiadar del públic cantant el Passi-ho bé de La Trinca.

Va ser un divertit sarau i una gran cloenda per al primera edició del Festimams a Girona, on el festival sembla tenir garantida la continuïtat amb el seu trinomi infal·lible: menjar, beure i riure. Una bona idea premiada amb l’èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Conte
Martí Domínguez

El pont

Èpica, fe i passió 2.0

Barcelona

L’Acadèmia de la Música vol el cessament del ministre Uribes

BARCELONA

Viatjant per la llar dels déus

El Grec aposta pels artistes en una edició amb incertesa

BARCELONA

John Prine, el més admirat

BARCELONA

El govern i el sector de les lletres acorden celebrar el Dia del Llibre a l’estiu

Barcelona

Mor John Prine, colós de la cançó dels EUA

BARCELONA

Un curt per recordar Pepa Bouis

girona