Història cantada

La militància política del teatre d’Alberto San Juan es va forjar en les beceroles del Teatro del Barrio (després que es va dissoldre la companyia Animalario). Després de peces amb un cinisme notable com Autorretato de un joven español, El rey i Masacre presenta a partir d’avui i fins al 30 de juny al Lliure de Gràcia Mundo obrero, un musical, amb partitura de Santiago Auserón que ficciona les lluites obreres des de la immigració rural que arriba a les ciutats a principis del segle XX fins a l’actualitat, amb el liberalisme imperant.

La trama es basa en uns personatges protagonistes, Pilar i Luís, que van assumint el rol de classe obrera. L’obra fa un homenatge a diversos espais barcelonins que van marcar la lluita de classes dels anys vint, com el cafè La Tranquil·litat de l’avinguda Paral·lel 69, lloc històric de reunió dels activistes anarcosindicalistes, i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer. A San Juan, que indaga molt fins a escriure el text, el va apassionar la relació que hi havia entre sindicalistes i burgesos al Paral·lel, un fet que, també en clau de musical, van escenificar Dagoll Dagom a Flor de nit, amb llibret de Manuel Vázquez-Montalbán el 1992, i que Gataro va recuperar anys més tard. Segons va explicar l’agència Efe de la presentació d’ahir,“Mundo obrero és la més optimista de totes i té un final feliç”, segons San Juan. Aquesta obra és la primera incursió de San Juan en el gènere del teatre musical i ho fa amb una banda en directe i el convenciment que la música “és un recurs narratiu més per convertir una història en emoció i en espectacle teatral”. Completen el repartiment Luis Bermejo, Lola Botello i Pilar Gómez. Els dies 21 i 22 a la tarda, i 26 i 27, Gonzalo Cunill substituirà San Juan, i aquest, Bermejo.