Olot també va registrar l’agitació social obrera del país entre finals del segle XIX i principi del XX fruit de l’existència d’una classe treballadora molt activa vinculada a la ciutat industrial que era i que trenca la imatge icònica i bucòlica que, majoritàriament, s’ha transmès al llarg de la història. Ho recull el llibre El Centre Obrer d’Olot (1894-1939), de l’historiador olotí Joan Barnadas, que es va presentar dissabte al vespre al Núria Social, en el marc de la commemoració del 125è aniversari d’aquesta entitat.

A part de Barnadas, l’acte va ser conduït pel sindicalista i especialista en temes de memòria històrica Raül Valls i per l’historiador Josep Catà. Tots tres van coincidir a remarcar la invisibilitat del col·lectiu obrer a Olot, establint fins i tot un paral·lelisme amb la que pateixen actualment alguns col·lectius de nouvinguts de la ciutat.

A més, van remarcar la seva capacitat d’autoorganitzar-se a l’entorn del Centre Obrer i de generar una cultura sindicalista, política, social i cultural de primer ordre. Segons va explicar Raül Valls, l’autor del llibre ha hagut de recórrer a la premsa barcelonina del moment i a les poques referències de l’olotina coetània. Valls va remarcar també la defensa del catalanisme que va fer el centre, aplegant actes del Casal Català clausurat durant la dictadura de Primo de Rivera. A part, els tres conductors de l’acte van coincidir a remarcar el caràcter progressista del centre, on, per primera vegada a Olot, es va parlar de Darwin o hi van actuar cupletistes. Va ser on es van constituir tots els sindicats de classe i hi van parlar els principals líders de la CNT, el BOC i el POUM. Tenia, a més, la primera escola d’adults i la biblioteca més ben dotada d’Olot. Els seus dirigents van ser perseguits i empresonats.

La vetllada es va cloure amb la representació del sainet costumista A cal callista, de Josep Asmarats, a càrrec de la companyia La Funerària i dirigit per Xavier Ruscalleda. Es va rememorar així com era part de l’entreteniment que s’oferia en l’entitat.

Fundat el 1894, el Centre Obrer d’Olot va ocupar durant la major part dels anys d’existència el local del Núria, on ara, fora, hi ha una exposició sobre la història que recull el llibre.