Llibres

Mor a 88 anys l’escriptora nord-americana Toni Morrison

Guanyadora del Premi Pulitzer (1988) i del Nobel de Literatura (1993), a les seves obres, Morrison parla de la vida de la població de color, en especial de les dones

L’escriptora nord-americana Chloe Ardelia Wofford coneguda artísticament com a Toni Morrison, la primera dona negra que va guanyar un premi Nobel de Literatura, va morir el dilluns als 88 anys en un hospital de Nova York, segons ha anunciat aquest dimarts la casa editorial Alfred A. Knopf en el seu compte de Twitter.

“Les seves narratives i hipnòtica prosa han deixat una marca indeleble en la nostra cultura. Les seves novel·les dominen i demanden la nostra atenció. Són treballs canònics i, més important, llibres que els lectors continuen estimant”, ha expressat Sonny Mehta, el director de la firma.

Morrison, representant de la narrativa estatunidenca creada per autors negres, va guanyar el Nobel en 1993, el Pulitzer de ficció en 1988 i, després d’una carrera de sis dècades, deixa un llegat amb títols que destaquen per la seva humanitat, com “Beloved”, “Song of Solomon”, “Mercy” o “Jazz”.

Va escriure un total d’onze novel·les durant la seva trajectòria, que va disposar “al servei de la literatura: escrivint llibres, llegint llibres, editant llibres, ensenyant llibres. Se m’ocorren pocs escriptors de les lletres estatunidenques que escrivissin amb més humanitat o amor pel llenguatge que Toni”, ha afegit Mehta.

L’estil de Morrison sobresurt per la construcció dels personatges, especialment dones, i el llenguatge, que l’escriptora afroamericana va situar per sobre de l’argument, del qual va dir que és com “l’armari on vas col·locant vestits i vestits, que són els personatges, els que de debò m’interessen”.

Nascuda Chloe Anthony Wofford el 18 de febrer de 1931 en Lorain (Ohaio, els Estats Units), en el si d’una família negra de classe obrera, l’autora es va graduar primer en filologia anglesa en l’Howard University de Washington i més endavant, després de divorciar-se i deixar l’ensenyament, va arribar a Nova York en 1964.

A la Gran Poma va treballar com a editora de llibres de text i com a editora literària en la prestigiosa Random House, i en 1970 va adoptar el pseudònim de Toni Morrison per a signar la seva primera novel·la, “The bluest eye”, per a evitar que en l’editorial en la qual treballava s’assabentessin que publicava en una altra.

Va continuar amb “Sula” i “Song of Salomon”, que li va valer el Premi Nacional de la Crítica nord-americana 1978, l’èxit comercial de la qual i de crítica li va permetre deixar el seu treball en l’editorial per a dedicar-se de ple a la literatura, i amb “Tar baby” i “Beloved”, que li va merèixer el Pulitzer de ficció en 1988.

Va serel la vuitena dona a obtenir el Nobel de Literatura aquest guardó, i la primera dona negra, l’Acadèmia sueca va destacar la “força visionària” i el “pes poètic” de l’obra de Toni Morrison.

Al costat del seu fill Slade Morrison es va endinsar en la literatura infantil, i va explorar altres gèneres, com les lletres de “Four Songs” per al compositor André Previn o el llibret d’òpera “Margaret Garner” per a Richard Danielpour.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona