Còmic

Còmics de guerra

La historieta contemporània ha ofert diverses perspectives de la Segona Guerra Mundial, des d’aventures evasives fins a grans anàlisis sobre el perquè de molts fets

Tots els escenaris bèl·lics i situacions tenen cabuda a les vinyetes dels tebeos
Alguns dels còmics parlen de la col·laboració amb els nazis, un tema tabú durant anys

El 1944 va ser l’any definitiu de la derrota nazi en tots els fronts, mentre que al Pacífic els japonesos oferien una ferotge i desesperada resistència a cada illa que dominaven. A mesura que s’alliberaven territoris, es descobria la magnitud del genocidi nazi als camps de concentració.

Enguany s’està commemorant el 75è aniversari del Dia D o de l’alliberament de París. Pel·lícules, documentals i sèries de ficció han mostrat diversos episodis de la Segona Guerra Mundial. Però el còmic també n’ha dibuixat la seva versió amb la publicació d’àlbums, quadernets apaïsats, novel·les gràfiques, comic books i manga.

La sèrie Hazañas bélicas, creada per Boixcar a l’Espanya de la postguerra i publicada per la desapareguda Toray, és molt present en la nostra memòria col·lectiva. Està centrada fonamentalment en la Segona Guerra Mundial, en la qual segons el front canvia l’afiliació de bons i dolents. Al Pacífic, els japonesos són els malfactors i els nord-americans, els herois; al front oriental, els soviètics encarnen el mal, mentre que al front occidental els personatges positius són els aliats, encara que els alemanys no en surten gaire malparats. La col·lecció enquadernada es pot aconseguir com a Edición Coleccionista.

Ernie Pike, obra del guionista Héctor Germán Oesterheld i del dibuixant Hugo Pratt (Norma Editorial), mereix una medalla d’honor. El protagonista és un corresponsal de guerra que mostra el vessant humà del soldat aliat, el seu cru dia a dia en diversos fronts. Cal destacar també la sèrie Sgto. Rock, una creació de Robert Kanigher i Joe Kubert per a DC Comics, protagonitzada per un sotsoficial d’infanteria nord-americà que combat al nord d’Àfrica i al front europeu. El personatge odia la guerra, però això no és un obstacle per participar en la lluita per lleialtat als seus companys d’armes. Com que és un personatge DC, amb el temps va aparèixer en sèries com ara Superman i El escuadrón suicida (ECC Ediciones).

Si parlem de superherois, una de les icones és el Capità Amèrica (Panini Comics). Joe Simon i Jack Kirby el van crear per a Marvel Comics el 1941, quan els Estats Units eren neutrals. “Encara no estàvem en guerra, però tothom sabia que hi entraríem. Per aquesta raó va néixer el Capità Amèrica; Amèrica necessitava un superpatriota”, va explicar Kirby. El personatge de Steve Rogers, un noi esquifit, intenta allistar-se a l’exèrcit davant l’amenaça nazi, però és rebutjat pel seu físic. Finalment, se sotmet a un experiment per crear el supersoldat i així esdevé el Capità Amèrica. El seu gran antagonista inicial va ser Crani Roig, un agent nazi entrenat personalment per Hitler.

Darrerament, trobem en el còmic francobelga interessants àlbums sobre la Segona Guerra Mundial. Destaca per la qualitat narrativa i gràfica El ejército de la sombra, d’Olivier Speltens (Norma), dos àlbums que descriuen amb cruesa la vida d’una unitat de soldats alemanys al front de l’Est del 1942 al 1945, quan els supervivents acaben en la defensa de Frankfurt. Airbone 44, de Philippe Jarbinet (Netcom2), és una sèrie al voltant del soldat nord-americà Gavin Jentro, que torna a França en el desembarcament de Normandia amb l’esperança de retrobar-se amb la seva estimada, Joanne. Més enllà de la trama bèl·lica, aquests àlbums aprofundeixen en l’ocupació alemanya i el col·laboracionisme, un tema tabú.

El Dia D és l’eix de la sèrie Operación Overlord, de Bruno Falba i Davide Fabri (Norma), que narra els esdeveniments de diverses unitats aliades en les jornades clau del desembarcament.

Una de les parelles creatives més fructíferes en els còmics sobre avions en les dues guerres mundials és la formada pel guionista Yann i l’extraordinari dibuixant Romain Hugault, amb sèries com ara Angel wings (Norma), protagonitzada per una pin-up experta pilot d’avions. I no ens podem oblidar de la sèrie War stories (Norma), amb els magnífics guions de l’irlandès Garth Ennis.

‘Maus’, obra mestra

El genocidi nazi ha estat dibuixat en veritables obres mestres com ara Maus, d’Art Spiegelman (Reservoir Books), una novel·la gràfica que narra la vida real del pare de l’autor a la Polònia ocupada pels nazis. Una obra cabdal per entendre la dimensió de l’Holocaust. Els personatges del còmic són animals antropomòrfics: els ratolins són els jueus; els gats, els alemanys, i els porcs, els polonesos.

També cal esmentar obres com ara Yossel, de Joe Kubert (Norma), sobre un jove dibuixant que sobreviviu al gueto de Varsòvia gràcies al seu art, que li permet evadir-se mentalment, i Auschwitz, de Pasqual Croci (Norma), un malson dibuixat amb tota cruesa.

Un gran malfactor dels X-Men com és Magneto, alter ego de Max Eisenhardt, és un mutant que de petit va estar internat en un camp de concentració nazi. A El testamento de Magneto, de Pak, Di Giandomenico i Hollingsworth (Panini Comics), dibuixa amb plasticitat la infantesa del personatge.

La guerra del Pacífic és un tema tabú al Japó i el manga ha passat de puntetes sobre els crims contra la humanitat comesos per l’exèrcit imperial. Malgrat això, s’han publicat obres ambientades a la guerra, com Adolf, d’Osamu Tezuka (Planeta Comics), amb una trama sobre els orígens jueus de Hitler; Operación Muerte, de Shigeru Mizuki (Astiberri), sobre les terribles vivències del mateix autor com a soldat japonès, i Pies descalzos, de Keiji Nakazawa (Penguin Random House), el manga que narra les seves esgarrifoses vivències com a supervivent de la bomba atòmica a Hiroshima.

París era una festa republicana

La recuperació de la memòria històrica, en la qual el còmic té el seu paper, ha rescatat de l’oblit els soldats republicans espanyols que van lluitar contra el feixisme en la II Guerra Mundial. Los surcos del azar, de Paco Roca (Astiberri), amb més de 50.000 exemplars venuts de l’edició en castellà, dibuixa el recorregut d’aquells lluitadors, que arrenca al port d’Alacant el 28 de març del 1939, quan milers de soldats i civils esperaven a ser evacuats per mar atesa la proximitat de les tropes franquistes. Només uns centenars van poder escapar i uns quants es van acabar enrolant a l’exèrcit de la França Lliure, i van formar La Nou, una companyia de la divisió blindada del general Leclerc.

Van ser els combatents republicans els primers a arribar a París per alliberar la ciutat dels nazis. La trama s’estructura en flashbacks provinents dels records d’un antic membre de La Nou, entrevistat per un personatge encarnat pel mateix autor.

A França i Bèlgica l’ocupació nazi és un tema que provoca urticària. Va existir la resistència, però el col·laboracionisme va ser molt important. El mateix Hergé va ser acusat de col·laboracionista. Per conèixer aquesta obscura etapa, tenim còmics com ara la trilogia Érase una vez en Francia, de Fabien Nury i Sylvain Vallée (Norma Editorial), en què un jueu sense escrúpols –basat en un personatge real– fa negocis amb els nazis. Jacques Tardi narra en la sèrie Yo, René Tardi. Prisionero en StalagIIB, les vivències del seu pare com a presoner de guerra dels alemanys. Una icona francobelga com Spirou protagonitza El botones de verde caqui, de Yann i Olivier Schwartz (Dib·buks), ambientada a Brussel·les el 1942. Spirou treballa d’incògnit per a la resistència, però el seu amic Fantasio creu que és un traïdor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia