Mor Lepoldo Pomés, fotògraf de la ‘gauche divine’
Es va dedicar professionalment a la fotografia i el cinema publicitaris fins al 2006
Va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de fotografia del Ministeri de Cultura el 2018
El fotògraf, creador publicitari i realitzador cinematogràfic Lepoldo Pomés ha mort als 87 anys d’edat. Nascut el 17 de novembre de 1931 a Barcelona. Apassionat per la imatge, va ser un dels referent de la fotografia contemporània catalana de la segona meitat del segle XX i va esdevenir un innovador en el camp publicitari. Es va dedicar professionalment al cinema i la fotografia publicitaris i va exercir aquesta activitat fins al 2006.
El 1945 Pomés va adquirir la seva primera càmera i es va iniciar en la fotografia. Va contactar amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart. Dos anys després, es va presentar la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1958, arran de la seva participació en l’Anuari de la Fotografía Española, va aconseguir el reconeixement internacional. El 1961 va crear els Estudis Pomés.
Alguns dels seus espots, com els del conyac Terry o les campanyes nadalenques de Freixenet, van obtenir un gran ressò. El seu cinema publicitari va ser reconegut amb premis a Canes (1965), diversos premis Rizzoli i un Lleó d’Or a Venècia (1982).
Va dirigir, juntament amb Víctor Sagi, l’espectacle de l’obertura de la Copa Mundial de Futbol del 1982 i va participar en la creació de la campanya d’imatge de la candidatura de Barcelona per a l’organització dels Jocs Olímpics del 1992.
En l’àmbit de la fotografia destaca Arquitectura modernista (1968, text d’Oriol Bohigas); el catàleg Arquitectura y lágrimas (1975); el llibre de bibliòfil Ventanas, versions de poemes de Rilke (1980); la recopilació Leopoldo Pomés. Imágenes 1955 – 1997 (1997, amb textos d’Eduardo Mendoza, Alexandre Cirici, Oriol Bohigas i ell mateix); Leopoldo Pomés. 95 fotografías y 6 zapatos (2001), Toros (2001, text d’Ángel Sánchez), i La mirada (2008).
Interessat en la gastronomia, és autor de Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (1985), Història del Restaurant de les Set Portes. 150 anys de vida catalana (1989, text de Josep Maria Carandell) i Comer es una fiesta (2004). Va ser cofundador del restaurant Flash Flash de Barcelona (1970).
Va ser condecorat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona; la Generalitat li va atorgar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi. Era membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català i va rebre l’any 2018 el Premi Nacional de fotografia del Ministeri de Cultura.
No era pecat
Pomés va presentar a Barcelona el passat 11 de juny el llibre No era pecat (Edicions 62), una obra sobre els seus records i les seves vivències. “Com més passa el temps, més m’agrada mirar, és que és una cosa que realment no la forço”, va ressaltar el fotògraf.
