Patrimoni

Roses explica l’artilleria de costa amb el seu castell

La fortalesa de la Trinitat, un edifici del segle XVI clau en l’arquitectura militar, incorpora ara un ambiciós projecte museístic, amb recreacions virtuals i cinc àmbits per resseguir la seva història

L’olor de pólvora, el neguit d’un atac d’artilleria, la importància estratègica d’una fortalesa i la rudesa de la guerra formen part del relat que s’explica des d’ahir al castell de la Trinitat de Roses. Aquesta fortalesa, una de les més importants del patrimoni militar català i que data del segle XVI, va ser un edifici excepcionalment innovador per l’època. Ahir, i durant una jornada de portes obertes, es va fer la inauguració del projecte de museïtzació, que disposa d’una recreació virtual que endinsa el visitant en aquests episodis.

L’alcaldessa, Montse Mindan, destaca l’aposta que s’ha fet per potenciar el patrimoni i la cultura, acostar la història del municipi i, a la vegada, esdevenir també un atractiu turístic de primer ordre. “Volem explicar la nostra història i divulgar el nostre patrimoni, que és molt important, com és el cas de la ciutadella o el castell, entre d’altres.”

Història i interactivitat

El projecte de museïtzació l’ha desenvolupat el grup Didpatri (Didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies) de la Universitat de Barcelona, sota la supervisió del catedràtic d’història Xavier Hernàndez. A l’entrada del complex el visitant s’ha de quedar amb l’escultura de bronze de mida natural del capità de la Royal Navy Thomas Cochrane, fet a partir de retrats i gravats de l’època i que és obra de l’escultora Mar Hernández Pongiluppi. La museïtzació ja és en bona part un homenatge a Cochrane. La relació d’aquest mariner anglès és clau perquè el 1808 a Roses, i amb els seus mariners i tropes espanyoles, Cochrane va defensar el castell de la Trinitat fins que es va haver de retirar amb una voladura devastadora en no poder protegir la guarnició que defensava de l’atac de les tropes franceses. De fet, Cochrane és el model amb el qual Patrick O’Brian es basa per crear la sèrie de novel·les del capità Jack Aubrey.

El castell de la Trinitat el van projectar l’enginyer militar de Carles I i el capità general d’artilleria Luis Pizaño. El 1544 van començar les obres de la seva construcció i el 1553 el perímetre murat ja estava construït i faltava edificar l’interior. El responsable del projecte va ser l’enginyer militar Luis Pizaño, que va idear una fórmula arquitectònica original per fer front a l’evolució i el perfeccionament de l’artilleria, a més de l’escenari bèl·lic de l’època. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves per a l’experimentació d’una nova arquitectura militar. Després d’haver participat activament en les batalles dels diferents setges pels quals va passar la població i el port de Roses durant els segles XVI, XVII i XVIII, el castell de la Trinitat va ser destruït definitivament el 1814.

LA DATA

XVI
El castell
el van projectar l’enginyer militar de Carles I i el capita Luis Pizaño, que van idear una forma original.

LA FRASE

Volem explicar la nostra història i divulgar el nostre patrimoni, que és molt important
Montse Mindan
alcaldessa de roses


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona