Cultura

CARLES DUARTE

POETA

“La literatura té un sol autor, que és universal i és anònim”

Carles Duarte publica ‘Naufragis’ (3i4), un intens poemari on llum i dolor obren metàfores del món i el temps que passa. La seva poesia és la més traduïda de la literatura catalana.

La vida acaba sent una història de naufragis?
De joves imaginem el que ens agradaria viure. Els camins per avançar-hi són, però, plens de meandres i de paranys. I al capdavall es produeixin naufragis: l’esfondrament de projectes personals, la decadència física, malalties greus o morts de persones que estimem i que són decisives per a nosaltres... El guió està fet de somnis i naufragis, però també de reconstruccions, de recomençaments, com les albades.
La seva resposta és blanca.
Al meu llibre no hi ha retrets, però sí consciència de la ferida i del dolor, que coexisteixen amb la bellesa de la natura, de l’art, amb la tendresa que ens vincula als qui comparteixen amb nosaltres la terra i el temps.
Parla de naufragis, però contínuament de la llum. Per què?
Perquè la llum encén la nostra mirada. Mediterranis com som, hereus d’una cultura que s’ha interrogat amb avidesa sobre el sentit de ser, sobre la nostra petitesa dins un univers que la ment s’afanya a interpretar, estimem els blaus del cel i el mar, percebem i celebrem la llum de cada gest de la vida, de cada cos. Efímers, participem d’esclats de llum i els meus versos en volen ser un cant.
En un dels poemes diu: “Som pàgines del llibre de la Història a punt de ser esborrades.” Tot acabarà així?
L’astronomia és una de les meves activitats predilectes. Contemplar el cel nocturn és observar el passat perquè la distància que ens separa d’astres llunyans és tan gran que la llum que ens n’arriba en va sorgir fa de vegades milers i milers d’anys. Els astres neixen i culminen el seu cicle i en provenen nous estels i nous planetes. Hem de ser-ne conscients per no perdre la humilitat que ens ajuda a orientar millor els nostres passos. Però això no ens ha d’induir a la desesperació. Ben al contrari, tenim el privilegi de gaudir de ser, de meravellar-nos amb el que el món, transformant-se incessantment, ens ofereix. La dimensió humana no és transcendent perquè la biografia d’algú aparegui en una enciclopèdia digital, sinó per la força de l’esperit. Com deia Jorge Luis Borges, la literatura té un sol autor, que és universal i és anònim, la humanitat. I ens acompanya, com ho fan la música i l’art, en l’aventura de ser.
Ha estat una persona amb responsabilitat al capdavant del país. Què ha representat la poesia en aquests períodes?
Ha estat l’oportunitat de distanciar-me d’una tensió exigent per fer-ne reflexió i emoció, la flama que voldríem que ressonés en la mirada de qui ens llegeix, com un retrobament dins seu. La política és absorbent i et capbussa en una realitat diversa i complexa. Si la vius amb lucidesa i empatia, t’ajuda a acostar-te a altres trajectòries, a altres anhels, a altres angoixes.
Com ho ha combinat?
Administrant el temps, escurant cada engruna de lleure per escriure, dormint poc, llegint tant com podia i amb la complicitat profunda de pintors, músics, fotògrafs... que m’estiraven per dur endavant experiències creatives conjuntes.
Acaba de fer 60 anys i té un gruix literari al darrere. Com resumiria al lector la seva obra?
La meva poesia és alhora reflexiva i sensual. El paisatge i els corrents culturals mediterranis que ens fonamenten hi són pertot. Hi ha la música del pensament i la celebració del tacte.
És un dels poetes del país amb més renom internacional. Quina ha estat la motivació?
M’hi ha ajudat la incorporació a la meva poesia d’aproximacions a territoris intel·lectuals compartits, com ho poden ser la Bíblia, Plotí, Ovidi i molts altres, que han esdevingut ponts per arribar a lectors d’altres països. No ens en sortirem si ens resignem a plantejar-nos el nostre àmbit literari com si visquéssim reclosos dins d’una illa perduda enmig de l’oceà.
Considera que el país viu un bon moment poètic i literari?
El país sencer, incloent-hi el conjunt de les terres catalanes, presenta un gruix considerable de representants de diverses generacions amb sòlids talents emergents en tots els gèneres. Voldria destacar-hi l’aportació crucial que en la renovació de la nostra poesia han assumit escriptores d’una qualitat i d’una originalitat formidables. Parlem d’una literatura que ha sabut donar resposta a una societat que afronta amb passió i perplexitat una contemporaneïtat inquieta i contradictòria.
Diu en un ves, “em cerco en els records”. La mirada sempre és enrere?
Venim del nostre passat personal, però alhora d’un passat col·lectiu que té arrels més profundes i on el nostre s’insereix. L’encarnem. D’una certa forma, hi pertanyem. La memòria i l’oblit ens configuren. Però, fins que no ens precipitem en el silenci, esdevenim i persistim en la nostra projecció del que som cap al futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La porta de l’exili

Barcelona
Crònica
música

Djavan canta a la felicitat

Barcelona
Rosalía ho torna a fer

Rosalía ho torna a fer

BARCELONA

Cinc estudis aspiren a fer el nou projecte del museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Gregori, per a menuts

Sant Gregori

Un art de la llum

Girona

Núria Espert i García Lorca es retroben a Girona

BARCELONA

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes