Art

A tocar de Gaudí

Les torres centrals de la Sagrada Família han superat els 100 metres i aviat seran més altes que les agulles que va construir l’arquitecte a la façana del Naixement

Després de la Mercè, s’obriran les negociacions per la polèmica escalinata per accedir al temple

La Sagrada Família serà l’edifici més alt de Barcelona. I ho serà bastant abans que s’inauguri el temple, un gran moment que, si no hi ha cap daltabaix, es viurà el 2026, l’any del centenari de la mort de Gaudí. Les sis torres centrals del monument creixen a un ritme trepidant. Totes sis han superat ja els 100 metres i estan a punt d’atrapar les agulles que va construir Gaudí, les de la façana del Naixement, que fan 107,5 metres. Només els falta un metre i mig.

La de Jesús és, de moment, la més baixa (101,5). De moment, perquè quan estigui finalitzada, el 2022, serà el punt de l’edifici més a prop del cel. I sí, de tota la ciutat, exceptuant la muntanya de Montjuïc. Farà 172,5 metres. La columna de la Mare de Déu se situa ara als 104 i n’hi queden 34 per aixecar-se del tot. I les quatre dels evangelistes han arribat als 106; els en manquen 29 més.

Els que més corren seran els que arribaran primer a la meta: a mitjan del 2021, les punxes de la Mare de Déu i dels evangelistes hauran esgotat el seu recorregut.

De la torre de Jesús se’n parlarà molt en el futur, però enguany les que han desvetllat un dels seus secrets més ben guardats són les dels evangelistes. En el marc de les jornades de portes obertes que s’organitzen per les festes de la Mercè (se sortejaran 30.000 entrades gratuïtes), els responsables de la continuació de les obres exposaran els prototips de les escultures que coronaran els terminals d’aquests imponents llapis. Les han confiat a l’artista Xavier Medina Campeny, que ha esculpit les quatre figures amb què la iconografia cristiana ha representat tradicionalment els evangelistes: l’àngel en el cas de Mateu, el lleó en el de Marc, el bou en el de Lluc i l’àliga en el de Joan. Les escultures, alades, brotaran d’un poliedre que contindrà un focus que les il·luminarà. Com tot en la Sagrada Família, seran immenses: 9 metres. Els prototips que veuran els visitants aquests dies fan un metre.

Només queden set anys perquè s’acabin les obres de la Sagrada Família. Els seus promotors, amb l’arquitecte Jordi Faulí al capdavant, veuen del tot factible acomplir la fita. Els números els ajuden a pensar en positiu. Números que són diners. Els 103 milions d’euros que van deixar l’any passat a la taquilla els 4 milions de visitants que va rebre la basílica (en va rebre 500.000 més que no van pagar entrada) són per estar contents. A l’obra se n’hi inverteixen 55, els altres s’estalvien per si mai hi hagués un descens sobtat de turistes.

S’ha de ser previsor, però hi ha factors que s’escapen del control dels artífexs de la Sagrada Família. I el principal és la controvertida escalinata d’accés a la basílica, a la façana de la Glòria, que engoleix diverses finques del carrer Mallorca. Una operació urbanística traumàtica que té tants adeptes com detractors. Els seguidors de l’obra de Gaudí no hi volen renunciar perquè així diuen que ho volia l’arquitecte. El president de la junta constructora, Esteve Camps, va explicar ahir que han decidit amb l’Ajuntament obrir després de la Mercè una taula de converses en que, amb els veïns i el Col·legi d’Arquitectes, buscaran una solució. “Ens asseurem i negociarem.” Camps va revelar que amb el consistori de l’alcalde Xavier Trias havien avançat molt. “S’havien començat a redactar les bases d’un concurs internacional per resoldre els entorns de la Sagrada Família.” Fins i tot, va dir, l’arquitecte Faulí havia redissenyat el projecte: “El va reduir per no afectar tantes cases.”

Amb l’Ajuntament de Colau les relacions van canviar, però no ho veuen perdut, ni de bon tros. Si el juny passat es va aconseguir legalitzar les obres, amb la consecució de tots els permisos, també es pot arribar a un acord per no deixar escapçat el projecte de Gaudí, sosté Camps.

El cas és que el 2026 la Sagrada Família s’inaugurarà sense la monumental entrada que havia esbossat Gaudí. La façana de la Glòria estarà construïda, però quedarà per fer la seva decoració, que superarà les 100 escultures. En el projecte s’hi treballa des de fa dos anys. S’han constituït dues comissions assessores. Una de teòlegs que tenen la comanda d’adaptar el missatge de Gaudí “al segle XXI”. “No es pot representar igual que al segle XIX”, va precisar Camps. L’altra comissió vetllarà per la part artística. Els creadors seran escollits en un concurs que es convocarà aquest novembre. Creadors, en plural; no serà un de sol, l’opció que es va triar per a la façana de la Passió de Subirachs. Potser seran tres, especula Camps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda