Llibres

Barcelona visigoda

La historiadora Julia Beltrán de Heredia signa un llibre de primer nivell sobre la Barcelona del cristianisme tardoantic i del cristianisme subsegüent o “barbàric”

Beltrán articula el volum com un itinerari històric des de l’època romana fins avui

Molt sovint, mentre passejo al voltant de l’església de Sant Just, recordo tots els cronistes de la ciutat, des d’Alexandre Cirici Pellicer fins a Josep Maria Carandell i Lluís Permanyer, que recordaven per què aquesta basílica va ser la primera de Barcelona, la llegenda dels primers màrtirs i totes les aventures que desbordaven la imaginació de molts dels escriptors de la ciutat. Els que vulguin ampliar d’una manera científica aquesta recerca no tenen excusa. Acaba d’aparèixer un llibre important sobre el tema, signat per Julia Beltran de Heredia, La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos. La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Conté una investigació al detall de l’estudiosa. El teòleg i assagista Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ens diu en el prefaci de l’edició: “La Dra. Julia Beltrán de Heredia ha dut a terme un treball remarcable de recerca amb relació a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, de Barcelona. El seu estudi, fruit d’una dedicació llarga i aprofundida, es plasma en aquest volum major de la col·lecció Studia Archeologiae Christianae, integrada en el corpus de publicacions científiques de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La Dra. Beltrán és professora estable de la Facultat Antoni Gaudí d’aquest centre universitari d’estudis eclesiàstics. Aquesta facultat, nascuda l’any 2014 i dedicada a les recerques sobre història, arqueologia i arts cristianes, aixopluga un bon nombre de professors i investigadors que s’han proposat, com un dels seus objectius comuns, la dilucidació del cristianisme tardoantic i del cristianisme subsegüent o «barbàric», el període històric que, a Occident, s’estén des de la fi de l’imperi romà i l’emergència del sacre imperi romà i el període carolingi.” Puig remarca la transcendència de l’estudi de Beltrán perquè es concentra en la ciutat de Barcelona, concretament en la basílica de Sant Just, una de les esglésies més poc conegudes de la capital catalana tot i ser la segona més antiga de la ciutat, després de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia: “Els resultats de la recerca són espectaculars i canvien en no poques coses el mapa urbanístic, històric i religiós de Barcelona en el període comprès entre els segles IV i VIII. Gràcies a l’estudi que segueix, Sant Just apareix, amb un alt grau de probabilitat, com la catedral catòlica de Barcelona, construïda al segle VI com a rèplica al conjunt episcopal arià, situat a la plaça del Rei i sota l’actual catedral. Dos mons cristians i dues ètnies (el catòlic i l’arià, l’hispanoromà i el visigòtic) entren en contacte i acabaran fusionant-se sota el signe de la convivència.”

Beltrán articula el volum com un itinerari històric des de l’època romana fins avui a través de vint segles que mostren totes les vicissituds i canvis en una ciutat oberta, l’espai que coronava l’entrada a Barcelona des del port. Així ho especifica Armand Puig: “A Sant Just i a finals del segle IV, es produeix la cristianització d’un antic temple romà, un sacellum que es trobava al cim del primer turó, pujant del port cap a l’interior de la ciutat romana pel decumanus maximus. És ben probable que sigui gràcies a l’acció de Paulí de Nola, senador romà que, significativament, és ordenat prevere a Barcelona per Nadal de l’any 384, i que acabarà sent monjo i bisbe a la Campània itàlica. D’altra banda, l’estudi de la Dra. Beltrán mostra la ciutat de Barcelona com a sedes regia del reialme visigot entre els inicis del segle V i mitjan segle VI, a partir de l’arribada d’Ataülf, rei dels visigots, a la ciutat, i el trasllat de la cort visigòtica a altres ciutats hispàniques. De fet, l’existència a Barcelona d’un doble grup episcopal, a imitació de Ravenna, capital del reialme ostrogot –on hi ha precisament el mausoleu de Gal·la Placídia, muller d’Ataülf i germana de l’emperador Honori–, és un indici fefaent de la ubicació del poder polític visigot en terres hispàniques.”

La catedràtica d’arqueologia de la UAB Isabel Rodà de Llanza conclou en un altre dels textos introductoris: “De vegades es dona una constel·lació de circumstàncies favorables per dur a terme un determinat projecte. Aquest ha estat el cas afortunat de les investigacions arqueològiques al subsol de l’església dels Sants Just i Pastor. Constitueix un enclavament singular i les excavacions no han fet més que posar en relleu la rellevància del lloc. El jaciment per si mateix ja era prometedor, però faltaven la voluntat d’afavorir els treballs científics i la persona idònia per dur-los a terme.” Rodà destaca l’entusiasme “sense minva” del rector Armand Puig i la directora de l’empresa, Julia Beltrán de Heredia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona