Messi 1 - Cirque du Soleil 1

Ahir es va celebrar el funeral de la ballarina Consol Villaubí. El seu marit, el filòsof Arnau Puig, fidel al seu discurs va reflexionar: “El blanc genera o eclipsa totes les coses.” Per allò que et passa pel cap sense solta ni volta als tanatoris em va venir al cap l’estrena dijous de Messi 10, el darrer espectacle del Cirque du Soleil , al Parc del Fòrum, a Barcelona. Genera Messi l’espectacle o l’eclipsa? Aquesta és la pregunta que em vaig fer.

Quan el circ quebequès ha utilitzat referents de la moderna mitologia com en l’espectacle sobre els Beatles, jugava a favor seu que la música forma part de la seva essència, però el futbol és una altra cosa. Potser la figura de Messi permet jugar amb la filigrana plàstica dels seus moviments, però amb només això és difícil omplir tot un espectacle. Per això s’ha jugat a traslladar a la pista els tòpics del futbol. D’entrada, la configuració de l’escenari, que facilita que una part del públic estigui enfrontada a l’altra, en una mena de gol nord - gol sud i que permet al mestre de cerimònies, que en aquest cas és un àrbitre que fa el paper de clown, fer participar els assistents. Dues parts ben diferenciades. La primera, el clàssic univers del circ, però amb la incorporació de la pilota en una utilització més de gimnasta que de futbolista, però crea ambient, com també ho fa l’entrada de l’espontani que reforça la part humorística per fer lluir l’àrbitre.

La segona part conté els números més interessants, com el que simula un videojoc de futbol, Messi contra la màquina; una barra vertical articulada es mou mentre l’acròbata ha d’evolucionar segons els inesperats moviment de la màquina. També meritori és el número del lleó, en què la coordinació dels dos artistes que s’amaguen sota la disfressa del felí ha de ser perfecta per fer els salts que executen.

La presència de Messi es fa present en pantalles que s’integren en l’espai escènic llançant missatges de valors positius que representa el jugador blaugrana, mentre apareix la seva imatge en escenes reals o per animació. Aquesta presència força eloqüent fa pensar si és Messi que acompanya el Cirque du Soleil o a l’inrevés. Per això la balança intenta equilibrar-se entre els espectadors que assistiran per la seva fidelitat al gran circ acrobàtic o per la passió per l’ídol futbolístic.

Com es tracta de futbol, l’equilibri de les dues parts esdevé un empat. I els empats mai deixen prou satisfet.