A causa del procés

Un cop acabat dimarts el sopar dels premis Planeta, Javier Cercas va tenir una trobada amb la premsa. Era el tret de sortida d’un llarg periple que el portarà a respondre els mesos vinents milers de preguntes sobre Terra Alta, la novel·la amb la qual acabava de guanyar el premi. Però era la primera vegada que ho feia sense cap periodista havent llegit l’obra i amb només la documentació de les dues ratlles del full de premsa: “Melchor Marín, exdelinqüent convicte, actual mosso d’esquadra a Gandesa i heroi dels atemptats gihadistes de Cambrils de 2017, s’enfronta a la resolució d’un triple assassinat pel qual haurà de pagar un preu molt alt”. Amb aquesta premissa, que va definir “com gairebé un spoiler”, tot feia pensar en una novel·la que, a més de policíaca, era una obra situada en un context de contemporaneïtat”.

“Si el que se’m vol preguntar és si es tracta d’una novel·la sobre el procés, he de respondre que no, que no ho és, però sinó s’hagués produït el procés no l’hagués escrit. L’obra surt del meu estat, de les meves angoixes”, va explicar.

En la configuració del relat també hi té molt a veure la seva experiència d’aquests darrers anys a Catalunya, “en particular del 2017 fins ara, uns anys en els quals mentre escrivia la novel·la han passat unes coses que jo mai havia viscut, i que crec que ningú havia viscut”. Segons Cercas, es tracta “d’experiències molt intenses, molt especials, molt dures. Mai no havia respirat l’atmosfera que he respirat i tot això, d’alguna manera, està ficat en la novel·la”. L’acció principal transcorre el 2021 i “els moments del procés són anecdòtics en la trama”, va explicar. Cercas pren el títol de l’obra de la comarca de Terra Alta, “un lloc on, com diu un dels meus personatges, no hi passa mai res”. Clar que sempre hi ha una primera vegada i, en aquest cas, la contrada tarragonina es trasbalsa quan es produeix un triple assassinat: un matrimoni de potentats que regenta l’empresa més important de la zona apareix mort al costat del cadàver de la seva criada romanesa.

L’escriptor es mostrava reticent a explicar gaire més de la trama novel·la, perquè “ha de ser el lector el que la completi amb la seva lectura, el llibre és com una partitura que pot interpretar-se de diferents maneres”. El lector hi trobarà “una Catalunya normal, no tan diferent de l’actual, perquè aquesta novel·la no parla en el fons de qüestions socials, sinó de temes més profunds: el valor de la llei, per a què serveix la llei, la possibilitat de la justícia, la legitimitat de la venjança, la recerca d’una pàtria, és a dir, d’un lloc on viure, que sigui teu, al qual pertanys, en el qual et sentis lliure”.

Cercas, en aquesta novel·la, ha mirat de reinventar-se. “M’agrada que hi hagi alguna cosa que novel·la rere novel·la perduri en la teva obra, però no m’agraden els escriptors que troben una fórmula i no la paren de repetir. És en aquest sentit que volia indagar en alguna cosa nova, fer alguna cosa que mai hagués fet fins ara”. De fet, va reconèixer que presentar-se al premi era una mena d’estratègia per deixar enrere una manera de fer, “però tot i que faig esforços, alguna cosa queda, perquè molts de membres del jurat m’han identificat malgrat presentar-me amb pseudònim”. Cercas està convençut que els lectors que el coneixen se sorprendran, “però a poc a poc aniran reconeixen la meva veu, els meus llibres anteriors”.

Pel que fa a l’opció del gènere thriller, Cercas va explicar: “Recórrer al thriller no és nou, perquè gairebé totes les seves novel·les van ser concebudes sota aquesta estructura: “Hi ha sempre una recerca de la veritat, aquell algú a vegades es diu Javier Cercas, un periodista, i en aquest cas és un policia.”