Patrimoni

Figueres rescata el protagonisme de Josep Puig Pujades

Entitats i Ajuntament commemoren el 70è aniversari de la seva mort amb actes per mantenir viva la seva memòria

Tres historiadors –Enric Pujol, Anna Teixidor i Alfons Romero– van donar el tret de sortida aquest divendres a l’homenatge de la ciutat de Figueres a un dels seus fills il·lustres, Josep Puig Pujades. En l’acte els tres historiadors van compartir la taula rodona titulada Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del republicanisme empordanès; van contextualitzar la trajectòria de Puig Pujades, apuntant la necessitat de recuperar la memòria del republicanisme empordanès de principis del segle XX, també de desmitificar-lo, i van fer el paral·lelisme entre els reptes d’aquella època i els de l’actualitat.

Es faran diferents actes i activitats durant els mesos d’octubre i novembre per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Diverses entitats ciutadanes de Figueres, amb el suport de l’Ajuntament col·laboren en aquests actes per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Avui diumenge, el Foment Pep Ventura s’hi afegeix amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona (11.30 hores, als Jardins Puig Pujades). Fins al 16 de novembre, la Biblioteca Fages de Climent ha programat una exposició amb part del fons personal de Josep Puig Pujades cedit per la seva neboda, Adela Garrido. A la Biblioteca, l’Institut d’Estudis Empordanesos proposarà la conferència Ficció, realitat, testimoni i exili en l’obra literària inèdita de Josep Puig Pujades, a càrrec d’Anna Vélez (30 d’octubre, 19 h). El 9 de novembre (21 h, La Cate), es clourà l’homenatge amb l’espectacle Cant de llibertat, a càrrec del Taller de Teatre.

Polític, activista cultural i mecenes

Josep Puig Pujades (Figueres, 25 de juliol del 1883-Perpinyà, 20 de març del 1949), va ser un dirigent de la petita burgesia liberal figuerenca, i del moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres del primer terç del segle XX. Va exercir càrrecs públics durant la Segona República, i va ser activista cultural i mecenes de projectes com el setmanari Empordà Federal i de joves artistes, com Marià Llavanera i Dalí. Durant la guerra civil va exercir com a cònsol de la República a Perpinyà i a Lió, on va morir als 65 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona