‘Liberté’, d’Éluard, nítid com mai

Des del migdia de dissabte fins a la mitjanit, més de cent personalitats del món de la literatura, el teatre, el periodisme i la política van recitar el poema Liberté amb motiu de l’exposició Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim, extraordinari testimoni de la fraternitat entre dos artistes que van superar les guerres i les ideologies més devastadores del segle XX. Com tot el que es fa al Picasso, l’acte va ser especial. Al costat de l’eficient equip del museu, Vicenç i Irene Altaió es van encarregar d’omplir de poetes i artistes la convocatòria, que per a la poesia catalana també va ser especial per la quantitat i qualitat dels poetes triats. Des del recital inicial de Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, i el d’Emmanuel Guigon, director del Picasso, i seguint una numeració estricta que reunia versions en català, castellà, francès i anglès del poema escrit el 1942 durant l’ocupació alemanya, alguns dels cervells més actius de la Catalunya actual van passar matí i tarda per l’escenari d’un dels patis del carrer Montcada. Em va agradar, entre d’altres, el recitat en francès de Laura Borràs, que amb una lleu afonia encara donava més èmfasi a la interpretació.

La història del poema Liberté és singular perquè, després de l’ocupació alemanya, el 1943 la RAF britànica el va distribuir per tot França. Els versos van despertar les consciències i les energies dels francesos fins a convertir-se en un cant d’esperança després de la derrota i capitulació immediata dels francesos i el govern de Vichy del mariscal Pétain, símbol de la victòria en la Gran Guerra i del col·laboracionisme durant la Segona Guerra Mundial. Diverses personalitats del món cultural es van adherir a aquest acte, com ara els artistes Ignasi Aballí i Perejaume, la directora teatral Carlota Subirós, els actors Enric Majó, Abel Folk, Imma Colomer i Fina Rius i infinitat de les veus poètiques més interessants del panorama, així com la directora de cinema Isona Passola i l’arquitecta Beth Galí, que va anar amb Oriol Bohigas.

A la proposta, que va anar a càrrec de Vicenç Altaió, també s’hi van sumar persones del públic a micròfon obert, que, de manera anònima, van voler fer la seva lectura personal nítida i simbòlica com mai del poema, en ocasions amb versions diferents, com una de Rafael Alberti, amic de Picasso i Éluard.

Dins les activitats, el dijous 28 tindrà lloc al Museu Picasso el simposi Au rendez-vous des poètes a Catalunya. L’objectiu del simposi és explorar aspectes poc coneguts de Pablo Picasso, la seva relació amb la poesia catalana i el vincle poètic amb Paul Éluard. L’exposició dedicada al poeta surrealista francès coincideix amb Abecedari, una magnífica mostra de la relació de Pablo Picasso amb la poesia. Anna Guarro, cap d’una de les àrees didàctiques del Museu Picasso, va mostrar els catàlegs de les dues exposicions, que eleven la poesia a una de les activitats essencials que sintetitzen l’obra del colós del segle XX.