Música
Manolo García
CANTANT
“No tinc més ambicions que fer cançons i concerts”
Va ser dels pocs que no van deixar-se arrossegar, quan formava part, amb Quimi Portet, d’El Último de la Fila, per la febre dels unplugged. Ara, però, Manolo García es disposa finalment a interpretar el seu repertori amb una banda de vuit músics de manera “tova i suau”. Actua aquest mes de desembre al Tívoli (3, 4, 10 i 11), el Liceu (14, Suite Festival) i el Palau de la Música (27 i 28, Festival Mil·lenni).
Sembla impossible que mai fins ara hagi fet una gira en acústic.
Sempre he estat molt energètic i, tot i que m’agraden músiques molt diverses, el rock sempre ha estat el que més m’ha atret. L’any passat, però, quan finalitzava l’anterior gira, que era molt rockera, no volia marxar a casa, així que se’m va acudir continuar-la amb aquest format acústic. Allargar la gira un any més amb la mateixa proposta hauria estat pecat.
Què li permet, un concert en acústic?
Doncs em permet, bàsicament, cantar, la qual cosa és gratificant. Les bandes de rock sovint no deixen gaire espai al cantant, que, per molt que li apugin el volum, ha de competir amb instruments molt amplificats. Ara, en canvi, em permeto cantar incidint en més matisos. Estic al descobert. Un gall és indissimulable.
Hi ha algun concert acústic que l’hagi marcat especialment?
Un de Neil Young, per exemple. El vaig veure a París, l’any 1989. Les lletres, en concerts així, cobren un altre sentit, i la manera d’expressar-se també. La veu humana té un gran poder de captació i de creació d’emocions, però hi ha coses per a les quals un Palau Sant Jordi no serveix.
Al Sant Jordi, l’últim cop, va anar a cantar als espectadors que tenien el seient més lluny de l’escenari, recordo.
Sí, és clar, en els concerts procures assegurar-te que tothom estigui ben servit. És com quan, en un restaurant, el xef surt de la cuina a comprovar que la gent estigui dinant bé. A mi, a més, la idea de veure un senyor a l’escenari fent el paper de magne proto astre i perdonant-te la vida no m’agrada gens.
Es resisteix a utilitzar les xarxes socials...
La companyia de discos em deia de tenir Facebook i Twitter, però vull que el meu contacte amb la gent sigui en disc o cara a cara en els concerts. No tinc cap mena d’interès a posar “m’agrada” enlloc. Tampoc vull fer anuncis, ni negocis... No tinc més ambicions que fer cançons i concerts.
En els últims concerts presentava ‘Insurrección’ com una cançó en sintonia amb els temps de “desajust social” que vivim. Havia estat mai tan grossa, aquesta sensació de “desajust”?
Oi tant! Sempre l’he tingut. Tot això de la Transició va ser un miratge, una farsa. Les elits sempre han estat les elits.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
