Vermell passió

Després de l’espectacle inaugural (el Blau), els espectadors van ser testimonis, divendres, de la segona semifinal de la 9a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, amb els números que formen, aquest any, l’Espectacle Vermell. En total, una onzena d’aspirants (grups o artistes) que concursen per arribar a la gran final, que tindrà lloc dimarts. I si una cosa va quedar clara és que hi haurà competència.

Per començar, i ja col·locant ben amunt el llistó, va irrompre en escena el Duo Mikhailova de Rússia, amb un número de teles aèries que no només va fer alçar la mirada fins als 14 metres, sinó que va aixecar els primers “Oh!” de la nit i una ovació en acabar que semblava ja difícil de superar. Les dues artistes pèl-roges del Red sails van saber seduir amb la seva aposta per l’erotisme i l’elegància estètica. A continuació, provinent de Mèxic, Luis Gerardo Cuevas va fer la seva primera actuació fora del continent americà, demostrant amb diferents jocs com d’emocionants poden arribar a ser les malabars. El contrapunt còmic, repartit al llarg de l’espectacle, el va posar, en aquest cas, una pallassa, Oksana Awkward, primer vestida de Blancaneu per, més tard, oferir balls, diguem-ne, d’alguna manera exòtics. Un humor participatiu que funcionaria d’allò més bé en vetllades de creueristes, però que desentona –no només ella, sinó la majoria de clowns que cada any concursen– amb el nivell artístic mitjà dels presents.

Sense ser fan de la contorsió extrema –més aviat al contrari–, el jove mexicà David Meraz va demostrar com de mal·leable és el seu cos i, amb tècnica i plasticitat, fins a quines fites poden arribar en aquesta disciplina els millors artistes masculins. El bielorús Vladímir Ivanov va prendre el relleu amb una atracció d’equilibri sobre cilindres, ja de per si difícil, que ell complica fent-la al damunt d’un trapezi, en el que és un espectacle original no apte per a cardíacs.

El trio Poselskii, provinent de la república russa de Iacútia, competeix, aquest any, en la disciplina de la barra russa, posant rock a la banda sonora, però, sobretot, molta emoció en el que, sens dubte, és un dels millors números del Vermell. La Yinchuan Acrobatic Troupe va tancar la primera part amb un número de monocicles que feia la sensació de déja vu per als assidus al circ.

La recta final la van encarar, novament una companyia russa, la Troupe Volozhanin, un quartet de joves acròbates que mantenen un nivell molt alt amb equilibris aparentment impossibles pujant i baixant escales. Una de les actuacions més plàstiques la va oferir Andreï Lyamin, un múscul man que sembla esculpit pels déus, els mateixos que el devien ensenyar a volar com una ploma al pal aeri. De Vitali Ostroverkhov, poca cosa a dir de les seves malabars amb pals de golf, més enllà que li cal depurar els números. I si unes portaven l’erotisme als cims aeris, Ekaterina i Konstantin amb Closing eyes apujaven la temperatura ambient amb un número passional però més en la línia hardcore, espectacular per difícil però més vast amb l’execució. Veurem qui escull el jurat. I per finalitzar, de la Xina, que aquí no se suspèn l’espectacle, com va remarcar el presentador i director del circ, Genís Matabosch, l’Anhui Acrobatic Troupe, que si en l’espectacle Blau executen l’equilibri de bancs, en el Vermell fan el de salts en cercles. Tot pensat per fer aixecar el públic de la cadira amb aplaudiment i acomiadar un Vermell que aixeca passions.