Gota a punt de desprendre’s

Cossetània acaba de presentar El magraner, de Jordi Llavina, que va obtenir la 43a edició del premi Marià Manent, convocat al municipi de Premià de Dalt i que coediten amb la Societat Cultural Sant Jaume, Arts i Lletres i els Quaderns de la Font del Cargol.

Periodista i crític literari de llarg recorregut, Jordi Llavina (Gelida, 1968) es dedica actualment a l’ensenyament. En el seu currículum figuren importants guardons com els premis Josep Pla, el de la Crítica, el de la Crítica Serra d’Or, el Vicent Andrés Estellés i la Lletra d’Or. La seva trajectòria última viu un moment dolç amb la publicació de Vetlla, Contrada, Matí de la mort i Ermita, que vinculen sentiment i naturalesa, amb descripcions que son autèntics estats d’ànim. Malgrat que el poemari ha estat presentat com un punt d’inflexió, El magraner recull el passeig per la natura, fins i tot amb anotacions de dietari, que presenten el poema en la seva gènesi, un gènere intermedi entre el diari, la narrativa de viatge, la prosa poètica i la lírica, que situa el lector en aquests moments epifànics recreats per l’autor: “No s’havia adonat d’aquell magraner fins al dia que ensopegà amb una magrana que havia caigut al camí. Com que el camí era tot de terra blanca i fina, sorrenca, la fruita s’hi veia la mar de bé. En aixecar el cap, va comprovar que altres magranes encara pesaven a les branques, tot i que n’hi havia alguna que semblava la gota que està a punt de desprendre’s del fil d’aigua d’una teula per estimbar-se.” Diríem que la línia és a prop d’un cert tipus de narrativa que han conreat autors de la literatura germànica derivada de Goethe, i altres romàntics, i que arriba fins a Handke, Bernhard, Christa Woolf i Sebald i per on passen els elements esmentats, a part de la història, la tragèdia humana, la memòria i la vida interior, a través de fils narratius i poètiques fortament ancorats en una base autobiogràfica.

En el pròleg del volum, el mallorquí Miquel Àngel Llauger el situa en aquest context afirmant: “També és un poema sobre el quefer del poeta. Un dels apartats comença dient: «El magraner avança», amb el títol així, en cursiva. El llibre dins el llibre, el llibre que parla d’ell mateix, a la manera, per exemple (si em permeteu un vincle amb una obra que li és llunyana en estil, en temps, en espai i en intenció), de La història interminable de Michael Ende. Potser El magraner és el recull de poemes en què el nostre caminant va transformant les seves vivències fantasmagòriques. Si és així, és aquest recull de versos i també el relat de la seva gestació.”