Art

Surrealisme antivíric

Els museus Dalí tornaran a obrir de l’11 de juliol al 13 de setembre, dos mesos durant els quals la fundació perdrà mig milió d’euros i rebrà suport institucional

El Teatre-Museu de Figueres reobrirà amb l’exposició ‘Dalí: el surrealisme soc jo’
El seu president, Jordi Mercader, anuncia un pla a llarg termini per garantir el futur de la fundació

Els tres museus que la Fundació Gala-Salvador Dalí té a Figueres, Púbol i Cadaqués tornaran a obrir les portes el dissabte 11 de juliol, gairebé quatre mesos després del seu tancament per l’emergència sanitària. A més, els museus estaran oberts aquest any durant dos mesos, fins al 13 de setembre, una temporada que és inèditament curta en el cas del Teatre-Museu Dalí de Figueres, en el qual sí que es considera una possible flexibilitat que l’allargui finalment, si les condicions ho permeten. Els museus reobriran amb les màximes mesures certificades d’higiene (“Serem un exemple”), per garantir la seguretat dels visitants i dels empleats, a pesar de tractar-se d’uns recintes singulars on no falten racons i altres espais reduïts on semblaria impossible mantenir les distàncies.

Així ho va anunciar ahir el president de la fundació, Jordi Mercader, en una roda de premsa telemàtica que va tenir lloc després del ple del patronat de la fundació, en el qual es va informar dels comptes de la de l’exercici passat –4,2 milions de benefici, el 2019–, però sobretot de com afronta la fundació un futur, tant a curt com a llarg termini, que es presenta ple d’incerteses: la previsió de pèrdues per a aquest any és de 4,5 milions d’euros i només els dos mesos d’obertura d’aquest estiu costaran a la fundació mig milió d’euros, per la pèrdua de visitants i les restriccions d’assistència a una tercera part de l’habitual. Entre altres mesures, la fundació ha hagut d’aplicar un ERTO a tots els seus empleats, uns 116 –amb retallades progressives en funció dels salaris– i no en descarta d’altres més endavant. Per primera vegada en la seva història, la Fundació Gala-Salvador Dalí ha hagut de demanar suport econòmic a les institucions i han respost a la seva crida l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura espanyol.

Com va recordar Mercader, el 85% dels ingressos de la fundació provenen de la venda d’entrades i de les botigues dels museus, i el 80% dels visitants són estrangers que es concentren tradicionalment entre Setmana Santa i el 30 de setembre. L’epidèmia ha provocat que aquest estiu desaparegui de cop bona part d’aquesta demanda internacional. Per compensar-ho, la fundació posarà en marxa una política “més sofisticada” per atreure al màxim de visitants possible, sobretot els “locals”, fent servir tota una sèrie de recursos a través d’internet i les xarxes socials per accedir a mig milió de visitants potencials.

A més, el Teatre-Museu Dalí oferirà un al·licient important en la seva reobertura: l’exposició temporal Dalí: el surrealisme soc jo, que permetrà veure juntes per primera vegada dotze obres surrealistes del fons de la fundació, repartides normalment per diferents sales o prestades a altres museus. Entre aquests olis, hi ha Poesia d’Amèrica (1943), una obra en què, segons Mercader, Dalí s’anticipa, amb una posició antiracista, a la tensa situació que estan vivint ara els Estats Units. En canvi, ha quedat ajornada fins l’any vinent l’exposició anunciada fins al novembre al voltant del cèlebre obra El Crist (1951), que havia de viatjar a Figueres des de Glasgow. És significatiu que l’exposició Dalí: el surrealisme soc jo s’hagi concebut a partir d’obres del mateix fons de la fundació i amb mitjans humans cent per cent propis. La voluntat d’internalitzar al màxim els recursos i serveis forma part del pla de futur que Mercader vol presentar a la consideració del patronat abans de final d’any per afrontar la crisi fins a final del 2022. Més enllà d’aquesta data, Mercader no s’aventura a intentar endevinar un futur que ja és volàtil i incert només a mesos vista. Sap que “aquesta no és una crisi conjuntural, ha vingut per quedar-se, i cal treballar i posar-se en marxa aviat per fer-hi front”.

El pla de futur implica també potenciar el departament de drets; les exposicions a l’estranger –Rússia ha tornat a demanar la que es va fer recentment a Moscou per portar-la a Sant Petersburg, i hi ha peticions de Corea i el Japó–; les exposicions immersives com la que s’està fent a la Provença , i les iniciatives editorials, com ara un gran llibre cronològic de l’obra daliniana, que Taschen publicarà el primer semestre del 2021, i una reedició posada al dia de La vida secreta de Salvador Dalí. La fundació també donarà un impuls nou a la seva presència a les xarxes socials. Per contra, queden congelades les noves adquisicions.

El president de la fundació considera que, a pesar de tot, la fundació té uns “actius molt ben preparats”, després de les inversions fetes des del 2019 per “augmentar la comoditat i la seguretat” de tots els seus museus. I al final tot queda resumit en una frase: “La qualitat, quan existeix, la gent la compra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen