Cultura

Incertesa en temps de descompte

El sector vol que les institucions assumeixin el pes real de la cultura i critica l’estigmatització que pateix

Divendres el Parlament va acordar una taula de diàleg per arribar al 2% per a cultura

Represa a mig gas en el món de la cultura, més d’un mes després que comencés la sortida d’un confinament que va aturar tothom, des de teatres, cinemes, llibreries, produccions audiovisuals, concerts i museus i institucions culturals. Una represa que costa per les dures mesures de distanciament físic i de prevenció per l’epidèmia que s’han imposat i que han reduït dràsticament aforaments i han limitat molt la majoria d’activitats, des d’una funció de teatre, a la projecció d’una pel·lícula, qualsevol concert o presentació d’un llibre.

Tot plegat, enmig de promeses d’ajudes i diferents plans presentats pels governs de la Generalitat i de l’Estat que no acaben de satisfer plenament un sector que voldria ser tractat encara amb més respecte, que va esdevenir un suport bàsic moral durant la pandèmia i que continua reclamant una major atenció en els pressupostos. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona comptabilitza en uns 4,5 milions les partides per respondre a les demandes de la Covid. La Diputació de Barcelona hi ha destinat 2 milions. La Generalitat, uns 46 milions (sense comptar els crèdits a l’ICF) i el Ministeri de Cultura suma 41 milions a les partides previstes pel 2020 (13,2 milions, per exemple, per fer campanya en la reobertura i per habilitar sales de cinema a la nova normalitat).

Si d’algun motiu pot estar tranquil el sector cultural és que el tancament dels teatres i de tota activitat cultural presencial es va aturar quan tot just havien fet un cop a la taula amb la campanya Actua Cultura, que reclama el 2% del pressupost de Cultura. Divendres mateix, el Parlament aprovava una moció per unanimitat en defensa que s’arribi a aquest percentatge i, ja abans de mitjans de març, hi havia una taula amb els departaments de Cultura i Economia per establir terminis fins arribar a aquesta xifra. Que el sector entén que és un punt de sortida, no pas un índex per aturar les reivindicacions.

Les demandes que s’han fet a les institucions parteixen molt del màxim comú denominador, de reclamar accions que afavoreixin el màxim de perfils de la cultura, per fer-los més transversals. Si l’Ajuntament de Barcelona va ser ràpid a presentar un primer pla de xoc que valoraven en 3 milions d’euros, en poc més d’una setmana la Generalitat va consensuar les ajudes més urgents abocant-hi 21 milions (i 10 més en crèdits). Posteriorment s’hi han afegit 12 milions per a audiovisuals, 5 per compensar dietes de treballadors de la cultura i 8 per compensar ingressos previstos d’accions que es van anul·lar. El cataclisme és gros.

Emergència real

No era, precisament, una performance el que es va fer al Lliure, just fa deu dies: es recollia menjar per a trenta famílies de professionals de la cultura. Bona prova d’aquesta precarietat estructural són l’increment de partides dels vessants socials de societats de gestió com podria ser Aisge o la SGAE.

El Ministeri de Cultura, que havia renunciat a fer-hi front inicialment, va acabar reblant dos claus importants per al sector: una àmplia partida de crèdits a través de l’ICO (fins a 780 milions) i, sobretot, una fórmula per donar accés a la intermitència dels artistes. Es reclamava des de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya des del 2006. Tot un símptoma que arribi en aquest moment.També la Diputació de Barcelona ha desenvolupat plans ideats en la necessitat de reforçar les programacions culturals arreu de la demarcació, i també per compensar les cessions de drets a les televisions, com a fórmula amb què creadors i intèrprets tinguin un ingrés que resoldre el seu, fins ara, tancament obligat. En aquest sentit, la valentia del Grec (i dels festivals que, tot just ara, aguanten el temporal) ha donat una feina a un sector que no tenia fórmules per continuar complint el dia a dia.

La cultura s’ha mostrat molt necessària durant els dies de confinament. Empreses, companyies i artistes han cedit desinteressadament material per generar un punt d’empatia davant la soledat i la nuclearització de la societat. Solidàriament, s’ha anat prenent consciència transversal i neix una necessitat, a Barcelona (l’embrió ja té un any de vida) en què es crei una mena de Parlament ciutadà cultural que proposi i fiscalitzi les actuacions de les administracions. Mentrestant, la cultura espera que la temporada es reprengui sense l’estigmatització a la cultura actual (per què hi ha hagut límits d’aforament als teatres i no als avions o als centres comercials, fins ara?, es pregunta el sector), es troba en temps de descompte. Sigui per arrencar amb les ganes d’actuar a sobre de tots. O sigui perquè els donin l’estocada final. I els artistes decideixin canviar de port (TV3 i les audiovisuals s’aguanten d’un fil) per desplaçar-se a capitals amb major capacitat econòmica; o de professió. Fa angúnia que el talent que batega iniciativa a Catalunya s’escoli per l’aigüera irremeiablement, durant una bona temporada.

Més plans de represa per a la cultura

El Procicat va aprovar divendres els plans de represa proposats pel Departament de Cultura a cinemes, museus, biblioteques, arxius, espais d’arts escèniques i musicals, sales d’exposicions i d’arts visuals, audiovisual i monuments i jaciments. Se sumen als dos plans, ja aprovats anteriorment (llibreries i galeries d’art), i contenen mesures generals com el manteniment de la distància física interpersonal i l’ús de la mascareta. Entre les mesures hi ha la que permet, als cinemes, el consum de menjar i begudes que facin inviable l’ús de mascareta constant, tot i que garantint la distància d’1,5 metres entre persones i la distància de 2,5 metres quadrats per persona, que és la normativa imposada en espais tancats, on també es regularà l’entrada i la sortida. En els equipaments patrimonials, d’altra banda, es permetrà usar dispositius tàctils tot i que no encara audioguies. Entre els plans pendents de validar hi ha els referents a la cultura popular i associacionisme cultural, així com plans singulars com el del Dia del Llibre i de la Rosa (23 de juliol) i condicions per a festivals i festes majors.

TEATRE

Ja es pot alçar el teló!

Jordi Bordes
Desapareix el límit d’aforament, i només s’exigeix distància entre els grups convivencials si el públic es pot treure la mascareta durant la funció

Des de divendres, els teatres ja disposen d’un protocol, en el període de represa, per als treballadors de l’equipament, per als artistes que hi assagen i hi actuen i per als espectadors. Fins ara, es regien amb el protocol de la fase 2. Era tan restrictiu (un 33% d’ocupació en sala tancada, per exemple) que molts teatres van decidir seguir amb el teló abaixat. A partir d’ara, però, ja no hi haurà límit d’aforament, i només caldrà respectar la distància entre els diferents grups convivencials, si és que es vol permetre que el públic es tregui la mascareta durant la funció.

El Procicat recomana comprar les entrades en línia i, si és a taquilla (caldrà mampara), amb pagament amb targeta. No hi podrà haver programes de mà ni servei de guarda-roba. I caldrà fer visible tota la informació amb relació a les normes per a la no propagació del virus.

A l’aire lliure, es considera que cada espectador ha de tenir un espai de 2,5 m² per persona. Es podrà reduir la distància amb l’ús de mascareta si els assistents tenen un lloc preassignat, si se sectoritza el públic i si es preveuen circuits de sortida per evitar aglomeracions. En espais tancats, es permet un mínim d’1 m² per persona, i un metre de distància entre els grups convivencials (una butaca de separació). Ara caldrà que els serveis de venda anul·lin seients per garantir la separació. Aquesta és l’única restricció d’aforament, que es podria eliminar si el públic portés la mascareta posada durant tota la funció. Fonts d’Adetca assenyalen que cada sala ho haurà de decidir en funció del públic i del tipus de títol.

Si s’hi permet el consum d’aliments i begudes, caldrà revisar les distàncies entre els espectadors. Ja hi ha serveis complementaris (venda de marxandatge i furgoteques), però a un terç de la capacitat habitual i procurant evitar aglomeracions.

En l’espectacle inaugural del Grec, de dimarts passat, A tocar!, els actors que no eren d’un mateixa família mantenien la distància de seguretat. Ara es poden considerar grups convivencials tots els equips d’actors si es demostra que fa més de catorze dies que treballen junts de manera habitual sense que ningú presenti símptomes. El servei de prevenció de riscos laborals pot decidir si, abans d’iniciar assajos, s’han de fer una prova homologada de detecció de la Covid-19. Tot i així, es mantenen les recomanacions generals d’higiene de mans i evitar tossir directament a l’aire. Els tècnics que no puguin mantenir una distància interpersonal d’1,5 metres han de dur equips de protecció adequats. En les orquestres, s’aconsella que hi hagi distància entre els músics al fossat i, pel que fa als cantants, es podrà aplicar el mateix criteri que per als intèrprets dramàtics. També els ballarins es regiran per aquest criteri, però se’ls aconsella dur el cabell recollit i recipients per a la hidratació personals, i els fisioterapeutes hauran de dur mascaretes FFP2 o minipantalla de protecció. Els ballarins, mascareta quirúrgica durant la sessió de fisioteràpia.

LES LLIBRERIES

Clients i professionals, adaptats als canvis

Lluís Llort

Els llibreters afronten tres reptes en els pròxims mesos. Per una banda, mirar de mantenir i millorar les vendes de cada dia, tot i les mesures higièniques imposades per la pandèmia. En segon lloc, la celebració del succedani de Sant Jordi, que ha de tenir lloc el 23 de juliol, amb què esperen compensar fins allà on es pugui l’anul·lació del Sant Jordi oficial. En tercer lloc, poder dur a terme de la manera més pràctica, responsable, amena i, naturalment, amb el millor resultat econòmic i de difusió cultural possible La Setmana del Llibre en Català, que ha de tenir lloc del 9 al 13 de setembre.

La Setmana, reduïda a cinc dies, es trasllada al Moll de la Fusta. “Allà es podrà mantenir la distància”, comenta Joan Carles Girbés, president de la Setmana. El nou espai ja agrada als organitzadors, però l’any vinent pensen tornar a l’avinguda de la Catedral. Al Moll de la Fusta es podran generar distàncies entre les parades i entre els visitants.

“Fins i tot tenim prevista una caseta d’aïllament, per si alguna persona té la temperatura alta i cal allunyar-la de manera còmoda i segura de la resta de visitants”, hi afegeix Girbés. És evident que amb les infraestructures, pel que fa a les instal·lacions i l’organització d’actes, tot serà més complicat del que ja és habitual.

Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, opina que la festa del llibre del 23 de juliol “pinta bé”. Els detalls estan força resolts i tenen el suport dels ajuntaments de totes les localitats catalanes. Un dels canvis clars, a més de les mesures de seguretat, és que la diada s’allargarà fins al vespre: “Sent època de calor no pensem que a les dotze del migdia hi hagi gaire gent comprant llibres”, opina Carme Ferrer.

Pel que fa a l’adaptació a les diverses mesures d’higiene que s’apliquen a les llibreries –mascaretes, dispensadors de gel hidroalcohòlic, no fullejar els llibres...–, els clients, que ja no són tants ni tan solidaris com els primers dies de postconfinament, “s’hi adapten molt bé, massa i tot! Sovint algú treu el cap per la porta i, davant del dubte, demana si pot entrar”, explica Ferrer, que hi afegeix: “Quan teníem cita prèvia molta gent va voler ajudar-nos i es feien cues, ara ja no tant... Però els ho agraïm molt, naturalment”, conclou Ferrer.

L’exhibició cinematogràfica

La globalització frena els cines

Bernat Salvà

“Hem començat molt més fluixos del que pensàvem.” Pilar Sierra, directora del Gremi de Cinemes de Catalunya, explica a El Punt Avui que ja hi ha entre un 50% i un 60% de cinemes oberts a Catalunya, però les xifres del cap de setmana passat no van ser bones: 284.100 euros a tot l’Estat, el 5,2% que el mateix cap de setmana de fa un any, segons dades del portal taquillaespaña.es. “Un cap de setmana dels anys de la crisi recaptàvem uns 4 milions d’euros, imagina la situació tan complicada en què estem”, comenta Sierra.

Francesc Vilallonga, membre de l’equip de gestió del cinema Truffaut de Girona i autor d’un estudi sobre l’exhibició cinematogràfica a Catalunya, creu que “el retorn serà molt esglaonat, lent i progressiu” i cita fins cinc elements que compliquen la situació. “És la tempesta perfecta: primer, l’estiu és l’època de l’any amb menys assistència; en segon lloc, la gent ve d’un confinament i el que vol és estar a fora, no es vol tancar en sales; el tercer element és la Covid, la por o el respecte de ficar-te en un lloc tancat; el quart factor són els continguts, cal una programació atractiva, pel·lícules que interessin, i el cinquè és el tema de les plataformes, s’ha de trencar l’hàbit que ha agafat la gent de veure els continguts des de casa, i tornar a les sales costarà.”

Globalització a la contra

La globalització i el domini de Hollywood fa que les grans superproduccions s’estrenin gairebé simultàniament a tot el món. Si un territori no està preparat, les majors prefereixen esperar, per amortitzar les altíssimes inversions en producció i promoció. Si falla el territori mare, els EUA, encara és pitjor, i això és exactament el que ha passat: la pandèmia continua en fase crítica als EUA, i s’han posposat superproduccions com Tenet (del 17 de juliol al 14 d’agost) i Mulan (del 24 de juliol al 21 d’agost).

“Les estrenes com Mulan –explica Francesc Vilallonga– són pràcticament universals, sincronitzades a tot el món. Tenet té una inversió de promoció d’entre 80 i 100 milions de dòlars, que es gasten sobretot les tres o quatre setmanes anteriors a l’estrena. La globalització al final és una cadena que fa que les decisions d’un lloc afecten l’altre. A unes estrenes pensades per ser sincronitzades no els surt a compte estrenar-les només en un territori.”

Més de la meitat de cinemes catalans estan oberts, amb una oferta que inclou títols que estaven en explotació quan es va declarar l’estat d’alarma (Onward, The Gentleman. Los señores de la Mafia), algun títol menor de Hollywood, cinema independent (sobretot europeu) i algunes reestrenes de clàssics. Els dos principals grups amb sales a Catalunya estan tancats. Cinesa obre demà els seus dos primers multicinemes catalans: La Maquinista (Barcelona) i Parc Vallès (Terrassa). El web del Grup Balañá anuncia les primeres estrenes per al 24 de juliol, però de moment no es poden comprar entrades.

Oportunitat

Francesc Vilallonga creu que la situació ofereix “una finestra d’oportunitat per a productes independents que sempre es queixen que no tenen sales, però per altra banda, indirectament, el cinema europeu i el més d’autor també es veu arrossegat per la dinàmica global de no anar al cinema”. Isona Passola, productora i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, diu que “es calcula que molta gent anirà al cinema aquest estiu perquè es queda a les ciutats”, i destaca que “anar al cinema a l’estiu a la ciutat és una meravellosa alternativa a la calor”.Isona Pasola considera que “ara és el moment de treure molt cinema local perquè després, a la tardor i la primavera de l’any que ve, hi haurà un embús de superproduccions”. Destaca que “el públic està responent bé en el sentit de corresponsabilitzar-se de la situació, i a poc a poc va tornant; torna més a poc a poc del que voldríem, però tan a poc a poc com s’havia previst”.

La producció audiovisual

Represa o inici de 46 rodatges

B.S

Prop d’una cinquantena de projectes audiovisuals han iniciat o reprès el rodatge les darreres setmanes, o estan a punt de fer-ho. Ho comenta a El Punt Avui Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC), que està en contacte amb diferents agents i col·lectius del sector: “Segons la Catalunya Film Commission, hi ha 11 projectes grans, entre sèries de televisió i llargmetratges internacionals, que s’han posat en contacte amb ells perquè estan rodant o preparant-se per rodar. Alguns són projectes que no s’havien pogut acabar.” Pel que fa a curts, videoclips i publicitat, hi ha uns 35 projectes engegats o represos. Dos llargmetratges s’han hagut de posposar fins a l’any que ve. Un és Alcarràs, de Carla Simón, la directora d’Estiu 1993.

“Tot es va engegant, sense pausa, però a poc a poc”, diu la presidenta de l’ACC. Remarca que la represa no està sent fàcil: “Les condicions són dures: s’ha de fer el test als protagonistes, prendre la temperatura, desinfectar el set... És molt pesat!”

Molta demanda

La crisi ha estat grossa, però Isona Passola creu que “els ajuts de l’ICAA i l’ICEC permetran que la patacada no sigui tan grossa”. Els ajuts anunciats per l’ICEC a primers de juny “són els que permetran engegar nous projectes”. No li sembla que sigui una crisi que hagi de durar anys, com la del 2008: “Situant-nos en un context ampli, hi ha més demanda d’audiovisual al món que mai. Una altra cosa és si Catalunya estarà a l’altura d’aquesta demanda. No només el sector; sobretot si les institucions treballaran perquè es creï un audiovisual propi per exportar al món. Hem de decidir si volem que els grans professionals que tenim vagin fora o creiem que explotar la seva creativitat aquí seria una font importantíssima de riquesa a Catalunya, i es convertiria en un sector pioner.”En aquest sentit, destaca que “Catalunya no té matèries primeres per exportar, en què ha de basar la seva economia? L’audiovisual podria ser importantíssim.”Com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, destaca la feina que ha fet l’entitat els darrers mesos: “El Cicle Gaudí ha fet una crescuda bestial a totes les poblacions, hi ha moltes ganes de veure el cinema propi. El cicle s’acabarà portant a un centenar de pobles que no veien cinema català.”També comenta els canvis que s’han fet al reglament dels premis de l’acadèmia, a causa de la pandèmia: “Molt excepcionalment acceptarem als Gaudí produccions que s’hagin estrenat en streaming, però de les 16 pel·lícules que tenim inscrites, només són dues o tres pel·lícules, no serà gens significatiu”. Pel que fa a la data de la propera gala dels Gaudí, “la idea és fer-la més endavant, sense pressa per fer-la al gener o el febre; si l’hem de tirar cap a la primavera no passarà res.”

MUSEUS I GALERIES

Retrobament agraït i calmat amb l’art

M. Palau
“Preocupats sí, desanimats no. Som un sector amb imaginació per superar els entrebancs”

Els museus han anat reobrint esglaonadament des de finals de maig amb un missatge clar per a l’esporuguida ciutadania: que són llocs segurs, saludables i acollidors. Hi ha pocs equipaments que continuen tancats. Els museus Dalí seran els últims a reactivar-se, l’11 de juliol.

Els museus han implementat escrupolosament les estrictes –molt més estrictes que en altres sectors– mesures de seguretat que els exigeix la normativa. Des de divendres passat, ja es permet l’ús dels dispositius tàctils, tot i que, de moment, encara no les audioguies. “Els visitants han acceptat bé els protocols higiènics”, explica el president de l’Associació de Museòlegs, Joan Vicens Tarré. “La gent tenia ganes de tornar als museus, han agraït molt la reobertura”, assegura.

Però, com era previsible, l’afluència de públic ha estat, en general, moderada. En aquest període de l’any, els grans museus de Barcelona estarien plens. Plens de turistes, és clar. Tot i l’obertura de fronteres, hi ha poques esperances aquest estiu. “En canvi, els museus petits del territori sí que preveuen més moviment per les expectatives que hi ha del turisme intern, que ja es va notar per Sant Joan”, indica Vicens.

La forta dependència del turisme d’alguns museus tindrà conseqüències nefastes per a les seves economies. Sobretot per als de titularitat privada. La Fundació Miró, que ja arrossega una situació crítica des de fa temps, ha fet un crit d’auxili a les administracions. La Fundació Dalí ha anunciat que tornarà a tancar el 13 de setembre, un fet insòlit en la seva història.

Als museus públics no hi ha tanta intranquil·litat, però les pèrdues milionàries que ha generat i que generarà aquesta crisi es reflectirà en les seves programacions. El museu de capçalera, el MNAC, prescindirà de pràcticament totes les exposicions que tenia previst fer aquest últim tram de l’any.

“Preocupats sí, desanimats no. Som un sector amb molta imaginació per superar els entrebancs. I, malgrat tot, l’aturada de la Covid-19 ens ha servit per ser conscients del nostre potencial en l’àmbit digital”, rebla Vicens.

Les galeries van reprendre la seva activitat abans que els museus, a mitjan maig, i en un primer moment amb cita prèvia. Tampoc s’han rendit, i això que la realitat del mercat de l’art és com a mínim igual de dura que en l’era prepandèmia.

El sector confia en els esdeveniments per reflotar els estats d’ànim. Fins al 10 de setembre, el festival Art Nou té l’ambició de reconnectar el públic amb la jove creació. I del 17 al 20 de setembre, la Barcelona Gallery Weekend proposarà un circuit d’exposicions a una trentena d’espais. “Estem fent un gran esforç per ser més creatius. Ens estem reinventant tant en els nostres espais físics com en els virtuals. No volem ser catastrofistes. Moure’ns i moure’ns. Sabem el camí que hem de fer”, sosté Mònica Ramon, presidenta del Gremi.

BIBLIOTEQUES

Les sales d’estudi, per fi obertes

D.Castillo

El nous plans sectorials que acaba d’aprovar el Departament de Cultura per als arxius i biblioteques estableixen que a partir d’ara “desapareixen les limitacions per a l’ús de màquines d’autopréstec, i les quarantenes per als llibres es redueixen de 14 dies a 48 hores”.

A més, les sales d’estudi permanent de les biblioteques barcelonines tornen a estar operatives, amb un aforament limitat al 50% i amb un nou horari, de dilluns a dijous de 20.30 a 23.30 h. Les sales d’estudi situades a les biblioteques també es podran fer servir durant l’horari d’obertura, de dilluns a dimecres de 14.30 a 19.30 h i de dijous a dissabte de 9.30 a 14 h. Les dues sales de les biblioteques Vapor Vell i Sagrada Família obriran també els dissabtes de 16 a 20 h, i els diumenges d’11 a 14 h i de 16 a 20 h: “Com a reforç per a les proves de selectivitat, totes les sales d’estudi romandran obertes el cap de setmana del 4 i 5 de juliol, amb el següent horari: dissabte 4 de juliol, de 16 a 23.30 h, i diumenge 5 de juliol, d’11 a 14 h i de 16 a 23.30 h.”

Per al mes de juliol, una altra de les iniciatives per recuperar l’activitat a les biblioteques públiques barcelonines serà L’hora golfa. Trobades en la intimitat: “Comencem una nova activitat per a les nits d’estiu. Propostes en línia entorn de la paraula i la música: concerts, monòlegs, recitals... Algunes són trencadores, d’altres busquen la participació de l’oient, però totes comparteixen la proximitat amb el públic. Una proposta relaxada que permet als usuaris agafar el mòbil i posar-se còmodes allà on prefereixin: al sofà, al llit.

Totes les sessions són a les 22 hores en directe, a través del perfil d’Instagram bibliotequesbcn_acasa ”.

MÚSICA

Coratge i resiliència

Guillem Vidal
La Covid-19 ha deixat, segons un estudi, 10.037 esdeveniments musicals suspesos

Si fa només unes setmanes ens haguessin dit que, aquest estiu, arreu de Catalunya, hi hauria programats centenars de concerts, no tothom s’ho hauria cregut. La música en viu (present, durant el confinament, per mitjà d’una allau de concerts en streaming que caldrà veure, per cert, si no han perjudicat més que ajudat els artistes) ha mostrat aquestes setmanes una gran capacitat de coratge i resiliència, amb festivals i programacions ideades, o reformulades, en temps rècord i tant artistes com públic esmerçant-se a positivar experiències tan desconcertants com les de gaudir d’un concert sense marge per a la socialització.

El paisatge que s’albira, però, encara és ple de núvols. Si bé no són pocs els que, aquest estiu, s’han atrevit a fer concerts ajustant-se a les mesures sanitàries i de seguretat imposades per la Covid-19, els que, com les sales o els auditoris, programen música en espai tancats, molts dels quals amb el públic dret i ballant, no només no tenen encara cap certesa de quan es podrà reprendre l’activitat amb total normalitat sinó que observen impotents com s’escurcen les distàncies socials en platges, terrasses, avions i transport públic però, en canvi, les mesures que se’ls aplica estan marcades encara per fortes restriccions.

Què passarà a la tardor és, per a la música en directe, un gran enigma, encara. Tant el Palau de la Música com L’Auditori, per exemple, estan decidits a tirar endavant les seves respectives temporades ajustant-se a les mesures de seguretat (que no són només d’aforaments reduïts sinó també d’índole diversa, com la de no imprimir programes de mà o fer descansos en els concerts) i tenint ja dibuixats plans B per si això, finalment, no acaba sent possible. Per a les sales, però, que no poden garantir distàncies de seguretat entre els espectadors i tots aquells macroconcerts i festivals que reben més de 3.000 persones (que és la xifra fixada per la Generalitat en esdeveniments a l’aire lliure i seients preassignats), pocs llocs hi ha actualment on agafar-se més enllà de confiar que la pandèmia remeti amb rapidesa o la comunitat científica trobi una vacuna.

En tot cas, sigui ràpida o lenta la represa d’una certa normalitat, calen plans d’emergència perquè músics, tècnics, sales i programadors es refacin del cataclisme que ha significat la Covid-19 per al sector musical, xifrat per l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya en 10.037 esdeveniments suspesos i un 80% de pèrdues de la facturació anual. Per conèixer els efectes, més intangibles, d’haver estat, de moment, quatre mesos sense viure la cultura amb normalitat, només el temps ho dirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ENRIC CALPENA
Periodista i historiador. Publica "El primer capità"

“A Gamper li encantarien Messi i el Camp Nou”

girona
Miquel Esteve
Novel·lista

“Rimbaud em té fascinat”

Barcelona
Un tast de...
‘L’aventura dels Vallbona i els inventors del futbol’, de Roberto Santiago

Comença l’aventura

Un festival viu

peralada
Crònica

Entre riures i passions

S. Feliu Guíxols
Crònica

Un duet més enllà dels límits

Kavafis dins l’univers de Poe

Girona

Els treballadors de La Pedrera, en vaga

Barcelona
patrimoni

Desencallen les obres de la plaça de la catedral de Tortosa