Sobre el desig, la voluntat i l’actuació

Vivim en una societat líquida en què confonem termes, lamentablement. El desig que la cultura sigui un bé essencial, proclamat per tantes veus des de fa anys, ara té la voluntat en forma d’una declaració institucional del govern. Però es queda sense la demostració que s’actua per fer-la activa. La prova la tenim en la pròrroga (potser per 10 dies) dels tancaments de cines i teatres (i amb l’esperança que la data del 23 de novembre sigui l’obertura també de sales de concerts). Ara, Actua Cultura 2% comença la pressió perquè tots els partits polítics incloguin al programa electoral el compromís d’accedir a aquest percentatge del pressupost de la Generalitat i que concretin en quant de temps. Era una pràctica habitual fa una dècada. Ningú se’ls llegeix i, sovint, s’incompleixen. En la comissió de Cultura, de fa 10 dies, la consellera Àngels Ponsa també hi feia referència. Alguns li van respondre que fa anys que s’han aprovat mocions en aquest sentit per unanimitat.. Però, en els desigs d’avui, hi ha una actuació contrastada: Actua Cultura2%, que aplega transversalment tots els sectors, és un dels grups de pressió persistent que fa anys que se somiava.