En el traspàs de Domènec Fita i Molat

Fita, vas néixer dues vegades: el 1927 i, novament, el 1953, quan vas caure de la bastida a l’església de Betlem, a Barcelona, on pintaves el baptisteri. Has traspassat almenys tres vegades. Les dues primeres amb resurrecció inclosa, recuperant l’alè perdut a l’hospital. La darrera i definitiva acabant el teu camí. El teu llarg camí vital que t’ha permès acumular experiències, relacions i amistats en el terreny personal i culminar una llarga i fèrtil trajectòria artística.

Però això no ho has pas fet tu sol, ja que sempre has comptat amb la companyia i el suport incondicional de l’Àngela. Sense ella tu no hauries estat el mateix. T’ha acompanyat ajudant-te a superar les limitacions físiques i també col·laborant a difondre la teva obra, especialment a través de la galeria Expo Art.

Has estimat i t’has fet estimar. En tot moment has estat disposat a donar-te als altres, tant personalment com artística. Has dut a terme una profitosa tasca pedagògica al llarg de gairebé vint anys a través del teu Estudi d’Art. D’allà, en van sortir molts deixebles i amics.

En el terreny artístic no has defallit en la tasca d’experimentar amb materials i tècniques ben diversos. No has volgut tenir un estil, sinó conrear-ne molts. Però sempre s’identifica una obra quan és d’en Fita. Has convertit la teva limitació física en un esperó per a treballar més i més, sempre amb l’objectiu de crear una obra artística que comuniqués, servís i que fos útil. El teu treball ha estat sempre intens i fèrtil. En són prova les més de 12.000 fitxes d’obres. L’instrument del teu propòsit artístic ha estat el que s’ha anomenat art integrat, aquelles obres teves de forta càrrega social, adaptades a cada lloc, circumstància i moment, en expressió d’en Narcís-Jordi Aragó. Potser l’exemple més complet és la intervenció als hotels Sport de Soldeu, a Andorra.

Has estimat sempre Catalunya tot somniant, com molts ciutadans d’aquesta terra, que un dia serà lliure i independent. Però encara no ho has pogut veure. Amb el propòsit de preservar i divulgar la teva obra, l’any 2000 vares crear, amb l’ajut de la Diputació, la Fundació que porta el teu nom i que, més enllà del temps i les persones concretes, treballarà per dur a terme la teva voluntat.

Has estat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1983. Has tingut importants reconeixements. Entre d’altres, la Medalla d’Or de la Diputació de Girona, la Creu de Sant Jordi, la Medalla de la Universitat de Girona i la Medalla Pro Ecclesia et Pontifice.

Que el teu testimoni personal i artístic pervisqui.