cultura

CULTURA

Tàrrega de contacte

La fiscalitat i la necessitat dels artistes de connectar amb el públic, primeres sensacions d'una fira que s'allarga fins aquest diumenge

‘La cocina pública' és una demostració de com trobar nou contacte amb el públic

El tea­tre al car­rer, al final, és l'opor­tu­ni­tat de tren­car la distància entre el públic i l'actor. Els artis­tes bus­quen el con­tacte directe, la reacció espontània (o forçada) i que els que els envol­ten s'invo­lu­crin en el seu dis­curs, que, en la majo­ria dels casos, pro­posa un tema o unes sen­sa­ci­ons que com­bre­guen molt amb els uni­ver­sos més quo­ti­di­ans, però mirant de posar-hi un punt de ficció que els eleva, els con­ver­teix en mirall de la soci­e­tat. El con­tacte, vigi­lant que sigui molt res­pectuós amb el que està dis­po­sat a accep­tar el públic, és la pri­mera matèria d'aquesta edició molt pen­sada en la inter­cul­tu­ra­li­tat. Fira Tàrrega s'allarga fins diu­menge. Bona part dels espec­ta­cles que arri­ben són d'estrena i, per falta d'haver con­fron­tat amb el públic van evo­lu­ci­o­nant, sessió a sessió dins del mateix Tàrrega.

Per fi Joan Català va estre­nar Menar, la seqüela de Pelat, el seu pri­mer tre­ball en soli­tari en què abor­dava un tea­tre molt orgànic, amb un ele­ment (en aquell cas un tronc pelat i, ara, amb una corda). A Menar, sobre­tot el que hi des­taca és la pare­lla. Ara, l'espec­ta­cle admet una segona mirada, un joc entre per­so­nat­ges, un matís que és impos­si­ble des d'un espec­ta­cle en soli­tari. La corda, cer­ta­ment, per­met uns jocs vis­to­sos i una con­nexió amb els ele­ments rudes, de sem­pre. De la perxa xinesa s'ha pas­sat a un tre­ball, molt més core­ogràfic i plàstic de mà a mà. El joc amb el públic hi con­ti­nua essent, però ara amb la com­pli­ci­tat d''un altre per­so­natge que hi aporta nous colors. Si Pelat va ser un èxit, Menar serà la con­so­li­dació.

La inau­gu­ració va ser, dijous a la tarda, una explosió de color, de bones vibra­ci­ons, tot i que no tots els que hi volien par­ti­ci­par s'hi van poder ins­criure (con­seqüència de pre­pa­rar una inau­gu­ració per a milers de per­so­nes sense reve­lar els trum­fos de l'acció i havent de renun­ciar als espais ele­vats perquè el públic ho pugui seguir amb una certa como­di­tat).

D'ençà del 2012 que Tàrrega no havia recu­pe­rat tanta acti­vi­tat a la nit, prova que la fira prova de recu­pe­rar els pres­su­pos­tos per­duts, ofe­rint més alter­na­tiva a artis­tes i pro­gra­ma­dors per des­co­brir espec­ta­cles. El que ja es veia la tarda de dijous és que el púbic estava pre­pa­rat. No hi ha espec­ta­cle en què no hi hagi públic. Tant els que tenen una capa­ci­tat petita, com els de més ocu­pació, totes pre­sen­ten unes gra­des ple­nes de públic: fan goig. Els espec­ta­dors ate­nen les inqui­e­tuds i el talent dels artis­tes. Tot i que la con­nexió al car­rer sigui molt directa i que, a sala, el pros­ceni és una fron­tera, mol­tes actu­a­ci­ons pro­ven de tren­car-la posant la fron­tera (La misa fron­te­riza) als peus matei­xos de la pri­mera filera o a All genius all idiot, de la com­pa­nyia Sbla­vard, pro­cu­ren que el públic res­pon­gui a totes les bro­mes i balls que pro­po­sen els artis­tes ballant dalt del pal xinés com si fos­sin unes gogós o tra­ient-se els abrics de pell i les pla­ta­for­mes com una drag-queen d'estar per casa. Aquesta com­pa­nyia res­pira molt la vis­ce­ra­li­tat dels Ani­mal reli­gion; i és que està for­mada per artis­tes que van pren­dre part al mític Chicken legz de Fira Tàrrega del 2014. Ara, oca­si­o­nal­ment Quim Giron hi intervé. L'espec­ta­cle, això sí, és més orde­nat, net, clar i també car­re­gat d'exer­ci­cis al pal xinès i de ver­ti­cals amb una música en directe que per­su­a­deix.F Una altra cosa és que la fisi­cai­tat evo­qui a una violència cruel, oa un joc bèstia. En la per­cepciçço, està el grau de major o menoor satis­fac­cio de la dra­matúrgia d'aquesta peça.​ira Tàrrega real­ment va començar amb un dinar, dijous al mig­dia, el de La cocina pública. En rea­li­tat, una opor­tu­ni­tat de com­par­tir dife­rent a la del tea­tre con­ven­ci­o­nal, un con­tacte directe i sense arti­fici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia