Dues visions del jazz

La singular itinerància del festival internacional de jazz organitzat pel músic i promotor rus Aleksei Kolosov, que ha passat per Noruega, Rússia, Polònia, Finlàndia i Montenegro, l'ha portat aquest cap de setmana, en la seva 15a edició, a Sant Antoni de Calonge, on divendres va tenir lloc el concert inaugural al gran auditori de Mas Falet 1682 , un hotel amb instal·lacions adequades per a aquest tipus d'esdeveniments culturals i també empresarials. El festival Costa del Jazz es va obrir amb dos músics excel·lents, un polonès, l'altre nord-americà, que tenen dues visions del jazz totalment diferents, però justament per això complementàries a l'hora de mostrar la gran diversitat que ha assolit el jazz en un segle llarg de vida i permanent evolució.

Després d'una primera part protagonitzada pel trio del jove pianista hongarès Lajos Tóth, com un dels guanyadors del concurs internacional de músics emergents Big Sky, que organitza també Kolosov, la segona part va començar amb el pianista polonès Andrzej Jagodzinski (1953), un músic de sòlida formació clàssica que, a principi dels anys noranta, va crear el seu propi trio de jazz, amb un repertori en què sobresurten les seves adaptacions del cèlebre compositor i pianista polonès Fryderyk Chopin. Ben acompanyat per dos compatriotes, el contrabaixista Adam Cegielski i l'experimentat bateria Czeslaw Bartkowski, Jagodzinski va donar a Mas Falet 1682 tota una lliçó de musicalitat, d'hibridació estilística –com una obertura de Chopin pot anar derivant per vies insospitades a través de la desconstrucció i la improvisació jazzístiques–, però sobretot de sobrietat i contenció, sense esforçar-se per ser simpàtic i comunicatiu, ni tenir cap intenció de fer res més que música.

Tot seguit va sortir a escena el saxofonista californià Eric Marienthal (1957), que és d'una altra escola: va formar part de l'Elektric Band de Chick Corea però també ha estat músic d'estudi al servei de moltes celebritats –entre elles, Billy Joel, de qui va tocar New York State of Mind–, i la seva música se situa entre l'smooth jazz i la fusió rítmica i amable, en la franja més comercial del jazz. A més de ser un saxofonista versàtil i potent, Marienthal és tot un showman que amb el seu quartet –Mitchel Forman, teclats; Lionel Cordew, bateria, i Nathaniel Phillips, baix–, i el baixista Brian Bromberg com a convidat especial
en un tema, va tancar aquesta nit de contrastos amb una explosió d'energia que va saber transmetre al públic.