cultura

música

novetat discogràfica

Gertrudis ja vola

El grup de la Garriga, tot un referent per bandes com ara Txarango i Els Catarres, rubrica el seu retorn amb un nou disc: ‘Ara volo alt'

“No tenim gaires més anys que Txarango. Simplement vam començar molt joves!”

Feia cinc anys que no publi­ca­ven cap disc, una eter­ni­tat quan tens audiències rela­ti­va­ment joves, però Ger­tru­dis han tor­nat i, com s'ha posat de nou de relleu aquests últims dies a Vidre­res, Lliçà d'Amunt, Vic, Bar­ce­lona, Riu­de­llots de la Selva o Man­resa, el seu públic ni de bon tros els ha obli­dat. Després d'un retorn, l'any pas­sat, als esce­na­ris, el grup de la Gar­riga publica Ara volo alt (Promo Arts), un disc, el setè que rea­lit­zen, que és fruit de la neces­si­tat de “voler dir coses”. “Fins ara havíem jugat molt amb l'estil, a fer que les cançons sones­sin bé, però aquesta vegada hem estat més curo­sos amb els temes sobre els quals par­lem”, afirma Xavi Ciu­rans, el ros­tre més visi­ble d'una banda que pre­su­meix “d'estar més unida que mai”.

Allò que Ger­tru­dis es resig­nen final­ment que se'n digui “mes­tis­satge” domina les cançons (a Ara volo alt hi ha reg­gae, cúmbia, pop, rumba, sons balcànics i, fins i tot, un bocí de reg­ga­e­ton), però es fa difícil, aquesta vegada, obviar les lle­tres. “Tot i que sem­pre ens ha fet molta por ser pam­fle­ta­ris, ens hem mullat a nivell polític i social. Par­lem tant de l'oblit que es té de Bar­ce­lona com a ciu­tat anar­quista [Que bé que s'hi està] com dels refu­gi­ats, [Amic del sud], sobre els quals ens sem­blava banal no fer-ho”, apunta Ciu­rans, que a Aire fa una lleu­gera referència al procés (“Crec en l'aire, sem­pre l'aire, perquè amb la força del vent, neix un país fet per la gent”, hi canta), i a Rua da Raiña, inter­pre­tada amb el can­tant de Daki­dar­ria, se soli­da­ritza amb Galícia, “que molts es pen­sen que és total­ment pepera però que té un nucli de resistència molt potent”.

A Ara volo alt, però, hi ha espais per a altres regis­tres, com és l'incís en l'ima­gi­nari de la festa major que repre­senta Últim ball. “És, a la vegada, un puto home­natge a la Pla­te­ria i un record d'aquells pri­mers amors a la plaça que, quan hi pen­ses, encara se't posa la pell de gallina.” Ger­tru­dis, en resum, està de nou als esce­na­ris amb un dels seus dis­cos més nota­bles i con­for­mats perquè es parli d'ells, també, com a “refe­rent”. “Tinc només 34 anys!”, diu, però, Ciu­rans. “No gai­res més, per tant, que la gent de Txa­rango. No som gats vells; sim­ple­ment vam començar molt joves!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia