J.A. Bayona i ‘Tarde para la ira' triomfen als Goya

Un monstre em ve a veure ha estat la triomfadora dels premis Goya, que s'han lliurat aquesta passada nit, en guanyar 9 estatuetes de les 12 a què optava. No ha estat, però, un triomf complet perquè, ben bé a la línia de meta, en el darrer sospir d'una gala que ha durat tres hores, Tarde para la ira s'ha emportat el premi a la millor pel·lícula. Els directors d'aquests dos films, J.A. Bayona i Raúl Arévalo, no competien en l'apartat de direcció, perquè el segon és debutant i optava –i ha guanyat– el premi al millor director novell.

A més del premi a la direcció, el film de Bayona va arrasar als apartats tècnics: banda sonora (Fernando Velázquez), fotografia, muntatge, direcció de producció, direcció artística, so, efectes especials i maquillatge. Tarde para la ira s'ha endut també els premis al millor actor secundari (per Manolo Soto) i al guió original.

Emma Suárez ha sorprès tothom en guanyar dos premis d'interpretació, el de millor actriu protagonista, per Julieta, de Pedro Almodóvar, i el de millor actriu de repartiment per La propera pell, dels catalans Isaki Lacuesta i Isa Campo. En els 37 anys anteriors de carrera de l'actriu, només n'havia guanyat un, per El perro del hortelano (1997).

El premi al millor actor ha estat per Roberto Álamo pel seu paper d'un violent policia a Que Dios nos perdone, mentre que els premis als actors revelació els han guanyat la catalana Anna Castillo (El olivo) i Carlos Santos (El hombre de las mil caras). Aquest film també ha rebut el Goya al millor guió adaptat.

Un altre que ha aconseguit doblet és el director Alberto Vazquez, premi al millor curt (Decorado) i llarg d'animació Psiconautes, els nens oblidats. En una nit profitosa per als catalans, Juanjo Giménez ha guanyat el premi al millor curtmetratge per Timecode, que també està nominat a l'Oscar i va guanyar la Palma d'Or de Canes. Frágil equilibrio (millor llargmetratge documental), Elle (millor film europeu) i El ciudadano ilustre (millor film iberoamericà) són altres distincions repartides al llarg de la nit.

La gala ha començat puntualment amb un llarg monòleg de Dani Rovira, que s'ha tornat a mostrar com un presentador eficaç, simpàtic i amè, només llastrat a estones per un guió amb alts i baixos. La cerimònia ha estat més austera i una mica més curta que altres anys. Yvonne Blake, la nova presidenta de l'acadèmia del cinema espanyol, i el vicepresident Mariano Barroso han fet un discurs molt institucional, amb agraïments, una llista de fites del cinema estatal el 2016 i algunes crítiques al govern pels pocs ajuts al cinema, per no faltar a la tradició. Ana Belén ha rebut el Goya d'Honor a la seva trajectòria, després d'estar nominada cinc vegades sense premi. Ha rebut l'única ovació amb el públic dempeus de la nit. “Salut i treball per a aquesta professió que no es mereix tant menyspreu dels governants”, ha dit Ana Belén al final del discurs, en una cerimònia en què les reivindicacions polítiques han estat esporàdiques.