cultura

NÚRIA CABUTÍ

“Els llibres en paper no desapareixeran en molts anys”

“Cal aplicar la llei fermament, i també que la gent entengui que la propietat intel·lectual s'ha de respectar”

“He tingut un suport total de l'empresa i de la meva família”

Cada cop hi ha més gent que llegeix, però hi ha hagut una crisi de consum i patim la pirateria
Ens sentim còmodes treballant en qualsevol entorn mentre hi hagi seguretat jurídica

L'edi­fici de Pen­guin Ran­dom House Grup Edi­to­rial, a la Tra­ves­sera de Gràcia de Bar­ce­lona, res­pira lli­bres pels qua­tre cos­tats. Des d'aquí es diri­geix bona part de l'edició mun­dial en cas­tellà a par­tir d'una tren­tena de segells. La cata­lana Núria Cabutí n'és la direc­tora gene­ral des del 2010. El seu des­patx, a la sisena planta, és ple de les últi­mes nove­tats del grup, com ara les novel·les de Javier Cer­cas (El monarca de las som­bras, Lite­ra­tura Ran­dom House) i Gui­llermo Arri­aga (El sal­vaje, Alfa­guara).

Què és Pen­guin Ran­dom Grup Edi­to­rial?
És una unió de mol­tes edi­to­ri­als dife­rents que pretén arri­bar a un mer­cat poten­cial de 500 mili­ons de per­so­nes, que és l'hispà, a través de 33 segells edi­to­ri­als. Volem con­nec­tar amb aquesta audiència i ofe­rir als nos­tres autors la màxima difusió, i acom­pa­nyar-los al llarg de la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal. En l'àmbit inter­na­ci­o­nal, el nos­tre grup per­tany als grups Bel­ters­mann i Pear­son, líders mun­di­als edi­to­ri­als en llen­gua anglesa, cas­tellà i també en ale­many.
Molts dels seus segells tenen una llarga història.
Efec­ti­va­ment, Ber­tels­mann va adqui­rir als anys noranta el segell Plaza & Janés; poste­ri­or­ment s'hi van afe­gir Lumen, Debate i Beas­coa, i de mica en mica es va anar fent una unió de molts segells edi­to­ri­als, ara mateix un total de 33.
En qui­nes línies edi­to­ri­als?
Tre­ba­llem en el que ano­me­nem mer­cat de l'oci, que abraça tot tipus de publi­ca­ci­ons tant per a adults com per a nens i joves, i tant en l'àmbit de la ficció com en el de la no-ficció. Així, tenim segells molt des­ta­cats en no-ficció i assaig com poden ser Tau­rus i Debate. Lli­bres de ficció molt comer­cial com poden ser Plaza & Janés o Gri­jalbo, i també lli­bres de ficció més literària, a més de molta lite­ra­tura infan­til i juve­nil. En català tenim el segell Rosa dels Vents, creat per Josep Janés, que hem man­tin­gut i on publi­quem les nos­tres nove­tats en català per a adults.
Per què tanta diver­si­tat de segells? Per diver­si­fi­car mer­cats? Per tra­dició històrica?
Cada segell edi­to­rial és una pla­ta­forma per arri­bar a tipus deter­mi­nats d'audiència. També hi ha un tema de tra­dició, però, prin­ci­pal­ment, el que hi ha és un edi­tor que hi posa la seva empremta per­so­nal. Amb això volem, en pri­mer lloc, ofe­rir als nos­tres lec­tors el nom­bre màxim de catàlegs i, en segon lloc, arri­bar també al lec­tor final amb diver­sos for­mats de publi­cació. Màxima diver­si­tat i cober­tura de tots els seg­ments.
Com es tre­ba­lla en un mer­cat tan gran sense obviar les cul­tu­res locals?
El món edi­to­rial és un món d'alguna manera molt local. La cul­tura local té un pes específic molt impor­tant i el nos­tre grup el que pretén, jus­ta­ment, és res­pec­tar cons­tant­ment el talent i els interes­sos locals de la gent. Som un gran grup que fun­ci­o­nem, però, de manera inde­pen­dent i mirant sem­pre les tendències de cada mer­cat. Això és un dels nos­tres trets dife­ren­ci­als. Al mateix temps, inten­tem poten­ciar al màxim que les veus dels nos­tres autors tras­pas­sin fron­te­res i puguin arri­bar a l'Amèrica Lla­tina, i vice­versa. Hem de res­pec­tar i poten­ciar aquesta diver­si­tat.
Vostè és al cap­da­vant del grup des del 2010. Quins rep­tes han superat i quins tenen ara?
El 2010 em vaig tro­bar un con­text macro­e­conòmic molt com­pli­cat i l'objec­tiu va ser man­te­nir al màxim un negoci en un moment en què el mer­cat estava caient. Es trac­tava de veure si podíem man­te­nir no només les línies edi­to­ri­als, sinó els llocs de tre­ball, i veure qui­nes línies desen­vo­lupàvem. Per asso­lir-ho ens vam mar­car dos objec­tius, un va ser la trans­for­mació digi­tal, veure com podíem ser líders en aquest camp –cosa que hem acon­se­guit, ara som líders en el mer­cat digi­tal en llen­gua espa­nyola– i, al mateix temps, tot el desen­vo­lu­pa­ment en els mer­cats de l'Amèrica Lla­tina, que a par­tir del 2010 han cres­cut molt. En aquest període va haver-hi un altre tret dife­ren­cial, que va ser l'adqui­sició dels segells de San­ti­llana Edi­ci­o­nes Gene­ra­les, amb la incor­po­ració de segells tan des­ta­cats com Tau­rus i Alfa­guara, que ens han aju­dat molt a reforçar el nos­tre lide­ratge en el mer­cat.
Avui és el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona. El fet de ser dona li ha difi­cul­tat arri­bar a la direcció del grup?
Puc dir que, en el meu cas, em sento molt afor­tu­nada. Sem­pre he tin­gut suport dins l'empresa. Bel­ters­mann, que és on he desen­vo­lu­pat la meva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, és una com­pa­nyia que és molt res­pec­tu­osa, garan­teix molta auto­no­mia i per­met molta fle­xi­bi­li­tat, la qual cosa, com a dona i mare de família, m'ha aju­dat moltíssim. Al mateix temps també he tin­gut tot el suport fami­liar al cent per cent per poder-me dedi­car a la meva car­rera pro­fes­si­o­nal. A més, al nos­tre grup fa temps que tenim en marxa un pla d'igual­tat que garan­teix la pari­tat total en l'accés i els pro­ces­sos de selecció, for­mació i pro­moció, una igual­tat total en con­di­ci­ons econòmiques entre homes i dones, que no cal­dria ni remar­car, i, final­ment, que pre­veu la màxima ajuda pel que fa a la con­ci­li­ació fami­liar, amb una política d'hora­ris molt fle­xi­bles i d'ajuts per a pares, mares i tre­ba­lla­dors per poder comp­ta­bi­lit­zar la feina i la família. Estem fent, però, un pas més enllà de la con­ci­li­ació fami­liar i la pari­tat, ja que volem que la nos­tra empresa sigui molt diversa. Així, estem poten­ci­ant, amb aju­des per estu­dis, econòmica­ment i amb temps, la diver­si­tat de for­ma­ci­ons i de naci­o­na­li­tats. Tot ple­gat és una aposta que ens està donant molt bons resul­tats i amb la qual em sento molt com­pro­mesa.
El lli­bre digi­tal és, defi­ni­ti­va­ment, el futur? Con­ti­nu­a­ran exis­tint els lli­bres tal com els conei­xem?
Durant tot el procés de trans­for­mació digi­tal que hi ha hagut, sem­pre hem pen­sat que el lli­bre en paper és un ins­tru­ment fantàstic per a la lec­tura i que, mal­grat que hi hagi noves tec­no­lo­gies, una part molt impor­tant de les nos­tres ven­des con­ti­nu­a­ran sent en paper. És per això que, al mateix temps que hem estat fent inver­si­ons molt for­tes en l'àmbit digi­tal perquè és un seg­ment que està crei­xent, també hem estat reforçant la nos­tra línia en paper perquè pen­sem que con­ti­nuarà sent vigent durant molts anys. No sabria dir ara en quin per­cen­tatge, però sabem que ho serà. De fet, als Estats Units, que és on la intro­ducció digi­tal és més forta, ara mateix el mer­cat digi­tal és d'un 25% del total i està molt esta­bi­lit­zat. Tot això ens fa pen­sar que el lli­bre en paper con­ti­nuarà tenint un rol molt impor­tant en el futur.
Com és el crei­xe­ment digi­tal en el nos­tre mer­cat?
Posi­tiu. Aquest any ho ha fet amb dos dígits, que és un aug­ment impor­tant, però és una part molt petita del mer­cat. El que passa en el nos­tre àmbit és que la tran­sició digi­tal ha anat acom­pa­nyada d'un aug­ment molt fort de la pira­te­ria. Molta gent que està con­su­mint lli­bre digi­tal, tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya i l'Amèrica Lla­tina, ho fa amb lli­bres acon­se­guits amb pira­te­ria, cosa que no passa, per exem­ple, a Ale­ma­nya, als Estats Units o al Regne Unit.
Com es pot com­ba­tre això?
En pri­mer lloc, amb edu­cació. Cal edu­car la gent perquè enten­gui que la pro­pi­e­tat intel·lec­tual és un patri­moni que tenim i s'ha de saber res­pec­tar com es res­pecta un senyal de trànsit o una obra d'art. Això ho hem d'apren­dre des de molt petits i ara falta molta edu­cació en aquesta qüestió. En segon lloc, evi­dent­ment, amb lleis que siguin efi­ca­ces. Fins ara, en el nos­tre cas, no ha sigut així. Ho demos­tren les dades de l'Obser­va­tori de la Pira­te­ria de la Coa­lició de Cre­a­dors d'Indústries de Con­tin­guts que diuen que el 70% dels lli­bres con­su­mits avui a l'Estat són pira­te­jats.
Abai­xar l'IVA dels lli­bres digi­tals del 21 al 4% hi aju­darà?
Pen­sem que serà una mesura molt posi­tiva, però no serà sufi­ci­ent. Hem de pren­dre mesu­res més en la línia legal. Mesu­res que en altres països estan fun­ci­o­nant i on, per exem­ple, es tan­quen webs que tenen con­tin­gut il·legal de manera ràpida i es per­se­guei­xen els enllaços il·legals. En canvi, aquí tota la part legal no s'està apli­cant de manera cor­recta. Per tant, és una denúncia que fem davant el govern, que s'ha d'arre­glar aquest tema.
El canvi tec­nològic va coin­ci­dir amb la crisi econòmica. Està superada ja la dava­llada que hi va haver en el con­sum?
El mer­cat del lli­bre a Cata­lu­nya s'ha esta­bi­lit­zat. De la dava­llada que vam patir, que va ser de gai­rebé del 40%, ara n'hem recu­pe­rat una part. En total, des que es va ini­ciar la crisi, la pèrdua ha estat del 30%, una bai­xada impor­tant, doncs. Això, però, no vol dir que la gent no lle­geixi. La gent cada cop lle­geix més, els índexs de lec­tura de mica en mica van aug­men­tant; el que passa és que hi ha hagut una crisi de con­sum i la part de pira­te­ria que s'ha endut una part del mer­cat. Però la bona notícia és que la gent lle­geix i els hàbits de con­sum van aug­men­tant. Dins de tot això hi ha una altra molt bona notícia i és que, pràcti­ca­ment en el mer­cat del lli­bre en tots aquests anys de dava­llada, hi ha un seg­ment que no ha dei­xat de pujar: el del lli­bre infan­til i juve­nil. Això és excel·lent perquè vol dir que aquí estem incor­po­rant nous lec­tors. És un seg­ment del mer­cat molt actiu i en el qual con­fiem moltíssim.
La crisi econòmica ha afec­tat la cre­a­ti­vi­tat? Les edi­to­ri­als han pri­o­rit­zat i bus­cat pro­duc­tes més fàcils, que arri­bin més al gran públic? Més ren­di­bles?
Nosal­tres, en tots els anys de la crisi, hem man­tin­gut el nos­tre volum de nove­tats. Això vol dir que la nos­tra aposta ha estat molt ferma. Hem con­ti­nuat amb un ven­tall de publi­ca­ci­ons que abra­cen des d'autors novells fins a autors més con­so­li­dats i que ja esta­ven dins el nos­tre catàleg. Més que mai durant tot aquest temps hem estat fomen­tant la cre­a­ti­vi­tat, bus­cant idees noves, que tren­quin, inten­tar arri­bar a molta més gent. Per nosal­tres, el rol prin­ci­pal com a edi­tors no ha can­viat, con­ti­nua sent tro­bar bones històries que con­nec­tin amb la gent, que interes­sin, que for­min, que agra­din, que entre­tin­guin. Aquesta és la nos­tra pri­o­ri­tat. En aquest sen­tit, som una empresa que fomenta molt la inno­vació, que prova coses noves i és molt pro­ac­tiva.
Creu que es publi­quen massa lli­bres en gene­ral?
No. Al con­trari, penso que és una riquesa, un mer­cat que publica molts lli­bres. És cert que pot­ser això difi­culta donar a conèixer tot el que es publica, però rei­tero que això és una riquesa de la nos­tra soci­e­tat.
Edi­ten en cas­tellà, català i por­tuguès. En català tenen el segell Rosa dels Vents i publi­quen nom­bro­ses tra­duc­ci­ons, i també lli­bre infan­til i juve­nil. Quin futur veu en l'edició en la nos­tra llen­gua? Hi ha prou mer­cat?
Cata­lu­nya és un mer­cat que està crei­xent, els índexs de lec­tura a Cata­lu­nya van a l'alça. També és una de les zones on les ven­des s'han recu­pe­rat de manera més ràpida. El que veiem a Cata­lu­nya és que hi ha una dua­li­tat, publi­quem i venem molt tant en cas­tellà com en català, con­seqüència d'una demanda en els dos idi­o­mes, d'una vari­e­tat que veiem com una riquesa. En aquest sen­tit, la nos­tra idea és, en la mesura que es pugui, ofe­rir les dues edi­ci­ons, en català i en cas­tellà, d'un lli­bre al mateix temps, amb la mateixa qua­li­tat d'impressió i el mateix preu. L'altra cosa que hi ha a Cata­lu­nya és molta acti­vi­tat en el seg­ment infan­til i juve­nil, com que­darà demos­trat en la pro­pera Fira del Lli­bre Infan­til i Juve­nil de Bolo­nya, on la cul­tura cata­lana és la con­vi­dada ofi­cial.
Tenen la seu a Bar­ce­lona i tre­ba­llen per a tot el món. Com veu el procés polític que viu Cata­lu­nya?
For­mem part d'un gran grup inter­na­ci­o­nal que opera en molts mer­cats, en mol­tes cul­tu­res dife­rents i on hi ha un total res­pecte per la volun­tat de cada soci­e­tat en con­cret. Com a empresa, ens hem de saber adap­tar al moment de cada zona on parem. En aquest sen­tit, ens sen­tim còmodes tre­ba­llant en qual­se­vol entorn men­tre hi hagi segu­re­tat jurídica i hi puguem desen­vo­lu­par les nos­tres tas­ques.
De fet, això no dife­reix res­pecte a la seva política com a grup de res­pecte i defensa de la lli­ber­tat d'expressió. És un fet no gaire habi­tual en una gran empresa inter­na­ci­o­nal.
No ho és, d'habi­tual, i en aquests moments, a més, ho volem expres­sar molt clara­ment. Pen­guin Ran­dom House, que és líder als Estats Units, està veient el que suc­ce­eix allà i, davant això, cal defen­sar més que mai que hi hagi la màxima lli­ber­tat i res­pecte per qual­se­vol forma de pen­sar. Cre­iem fer­ma­ment que l'edu­cació i la cul­tura poden con­tri­buir a crear una soci­e­tat amb més opor­tu­ni­tats i amb més igual­tat. Mit­jançant les nos­tres publi­ca­ci­ons tenim l'opor­tu­ni­tat de defen­sar la lli­ber­tat d'expressió i la plu­ra­li­tat d'opi­ni­ons, i acon­se­guir una soci­e­tat més tole­rant. Sobre­tot més tole­rant.

Al davant d'un gran grup editorial
Núria Cabutí (Barcelona, 1967) dirigeix des del 2010 un dels grups editorials més importants del món, Penguin Random House Grup Editorial, líder mundial en edició en castellà. El grup és fruit de la fusió, l'any 2013, de la divisió editorial de Bertelsmann, Random House, amb la del Grup Pearson, Penguin. Amb seu a Barcelona, la companyia va facturar 209 milions d'euros l'any 2015, té una plantilla de 993 persones (395 a l'Estat) i amb presència en 45 mercats. El grup té 33 segells, molts d'històrics, com ara Aguilar, Alfaguara, Debate, Grijalbo, Lumen, Penguin i Plaza&Janés. Edita més de 1.300 títols cada any. En el seu catàleg hi ha 37 premis Nobel. A la foto, Cabutí posa al costat de retrats d'alguns d'ells.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia