cultura

El castell d'Esponellà recupera la seva esplendor

Les intervencions arqueològiques i de consolidació que s'hi han fet en els últims anys han permès recuperar una fortificació clau en el control de les comunicacions en l'època medieval

Fins al 1997, l'estat d'abandonament del castell d'Esponellà era total i es feia difícil distingir-lo enmig de la pinassa, tot i la seva situació privilegiada al capdamunt d'un turó des del qual, antigament, es dominava el poble, les vies de comunicació i el pas del Fluvià des de la banda de ponent. Aquell any, però, es va dur a terme una primera neteja i, dos anys després, es van iniciar les primeres excavacions. Al mateix temps, es va senyalitzar mínimament l'espai amb algun plafó explicatiu. Les actuacions, però, es van aturar el 2002 i no es van reprendre fins al 2012. A partir d'aleshores, les intervencions han estat ininterrompudes, la qual cosa ha permès millorar considerablement la consolidació i l'estat de manteniment del recinte; i, igualment, augmentar el nivell de coneixement d'aquesta fortalesa que, des de finals del segle XIV, va esdevenir el centre d'una important baronia.

Tradicionalment, les intervencions s'han fet a partir de camps de treball, organitzats per la Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany; i d'algunes campanyes d'excavacions i consolidació, que han estat finançades per la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'Esponellà. Els primers anys, les excavacions es van centrar a la part més alta del castell, on es va poder recuperar un recinte de grans dimensions, parcialment pavimentat, que havia fet les funcions de pati d'armes i d'era. També s'hi va descobrir una enorme cisterna d'aigua. Al nord-est i a tocar de la muralla, es va localitzar una petita habitació en la qual van aparèixer dos fragments de cadena, la qual cosa va fer que fos batejada amb el nom de “presó”.

Les excavacions també han permès recuperar l'antic fossat que envoltava el castell i, al mateix temps, descobrir la petjada que hi van deixar algunes remodelacions i conflictes bèl·lics. En el primer cas, la localització de la llinda d'una porta amb un ocell gravat, escut dels Corbera, ha permès als arqueòlegs concloure que la remodelació del segle XV hauria estat patrocinada per aquesta família, que també hauria finançat les obres a l'església de Sant Cebrià. També es dona la circumstància que les obres del pont d'Esponellà es van enllestir el 1442, quan Margarida de Corbera era la senyora d'Esponellà. Tot plegat, doncs, apunta a un període de fort creixement durant la primera meitat del segle XV. A partir del 1462, però, el castell es veurà afectat de ple per la guerra civil i les revoltes remences.

Aquest darrer any, els treballs d'excavació s'han centrat en el sector de la torre semicircular de l'entrada; i, al mateix temps, en les habitacions situades a la part inferior del castell, a tocar de l'antic camí que comunicava el poble amb Banyoles i que es va abandonar a partir del 1903, quan es va construir la carretera actual. Una d'aquestes correspon a una estança noble, amb una porta i una arcada interior tallades en alabastre i bellament decorades. Tot i que encara no s'ha excavat del tot, els arqueòlegs assenyalen la possibilitat que aquesta sala correspongués a l'antiga capella de nostra senyora de l'Esperança, que es va tancar al culte el 1647, després de la mort del canonge Pere Pifarré. En tot cas, els investigadors esperen que aquest misteri, així com el millor coneixement del conjunt del recinte, puguin aclarir-se a partir de les properes campanyes d'excavacions.

LA DATA

1648
És l'any en què estan documentats els darrers estadants
que van viure al castell d'Esponellà.

Dels Creixell als Berard

Els orígens del castell d'Esponellà es remunten a una torre de guaita o forcia de la qual eren castlans, durant el segle XI, els Creixell de Borrassà. Però no va ser fins al 1265 que el rei Jaume I el Conqueridor va atorgar llicència a Guillem de Palera per edificar una fortalesa amb la condició de prestar-li homenatge. A partir d'aleshores, el castell va passar per diverses mans, dels Corbera als Muntanyà i als Berard; tot plegat, a través d'herències, vendes i matrimonis. Un dels senyors del castell, Gaspar de Berard i de Cortiada, va participar en la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. A partir de mitjan segle XVII el castell va viure un llarg procés d'abandonament i es va convertir en una pedrera de primer ordre per a la construcció de nous masos, entre els quals el que es va fer construir el mateix baró al nucli d'Esponellà el 1775.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona