ciència
David Bueno i Torrens
Parlar i pensar
Parlar i pensar són dues de les activitats més complexes que pot realitzar el nostre cervell, i estan connectades de tal manera que és gairebé impossible concebre’n una sense l’altra. Com molt intuïtivament va escriure Charles Darwin a L’origen de l’home, publicat l’any 1871, “Una cadena de pensament llarga i complexa no pot ser duta a terme sense l’ajut de les paraules, ja siguin parlades o silencioses”. Pensem perquè parlem, i parlem perquè pensem –malgrat a vegades parlem sense pensar–. Aquest mes us proposo un parell d’assaigs científics divulgatius que tenen a veure amb aquestes dues capacitats, pensar i parlar.
Química per pensar el món
En neurociència cognitiva, els pensaments són construccions mentals que sorgeixen d’activitats concretes del cervell, i la seva funció biològica és dotar de significat el món exterior i un mateix, manipulant la informació per fer-la congruent i comprendre-la. Es pot pensar sobre qualsevol tema, però els pensaments més interessants sorgeixen de les interseccions sinèrgiques que s’estableixen als espais fronterers que hi ha entre disciplines diverses. Això és el que ha fet Santiago Álvarez a De dones, homes i molècules. Notes d’història, art i literatura de la química. Álvarez és catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Barcelona i fellow de la Royal Society of Chemistry.
Quina visió té un químic de temes tan diversos com la discriminació de les dones, la comunicació visual, la relació entre música i alquímia, les molècules, la recerca de diamants sintètics o el magnetisme? I, encara més, com veuen la química els artistes, els escriptors i els músics? De dones, homes i molècules es mou en la intersecció de la ciència i les humanitats, i confronta aquestes dues mirades complementàries sobre nosaltres i el nostre entorn a través de la música, l’art i la literatura. Davant els nostre intel·lecte ens fa desfilar els diamants, els àtoms, el magnetisme, el color, les farmacopees, la taula periòdica i els laboratoris, entre molts altres temes, amb una mirada interdisciplinària, perspicaç i culta. Un llibre ple de pensament i de pensaments per explorar espais fronterers.
Bilingüisme per parlar al cervell
Sense paraules, però, els nostres pensaments serien molt més limitats. De forma instintiva, programada en l’arquitectura cerebral, totes les persones tenim la capacitat d’aprendre llengües. I més d’una. De fet, la major part de la població mundial és bilingüe. Com s’adquireix el llenguatge i com el cervell gestiona els idiomes? Processa de la mateixa manera la llengua materna que les apreses amb posterioritat? Aquest és el punt de partida d’El cerebro bilingüe. La neurociencia del lenguaje, d’Albert Costa. Costa és professor d’investigació ICREA al Centre per al Cervell i la Cognició de la Universitat Pompeu Fabra, on encapçala un grup de recerca capdavanter a nivell mundial sobre producció de la parla i bilingüisme.
Aquest llibre, escrit des de l’expertesa però amb un llenguatge absolutament planer i entenedor, ens acosta als processos cerebrals que permeten gestionar el llenguatge, i s’endinsa en la complexitat de gestionar dos idiomes dins un mateix cervell, especialment en entorns bilingües. Algunes de les conclusions que el lector hi trobarà, recolzades en experiments científics, fan referència a la càrrega emocional que distingeix la llengua materna de les altres, l’exercici mental que suposa gestionar-les i el benefici que això comporta pel que fa als processos de presa de decisions, que a més són extrapolables a qualsevol altre àmbit, i la relativa protecció que suposa l’exercici bilingüístic davant la manifestació de malalties neurodegeneratives.
