cultura

museus

En el nom del faraó Kheops

El Museu Egipci adquireix una estela plena de jeroglífics i dibuixos vinculada al culte al poderós monarca

La làpida invoca una dona que va tenir molta responsabilitat en el control del temple del rei

Del faraó Kheops (2.551-2.528 aC), l’historiador grec Heròdot no en va escriure res més que pestes. Que si va ser un monarca cruel, que si va dur Egipte a la misèria total i que si, fins i tot, va arribar a prostituir la seva filla per finançar la construcció de la seva piràmide. En canvi, les fonts egípcies n’ofereixen una imatge radicalment diferent, amb una dada prou reveladora de l’estima que sí que devia tenir el poble per aquest rei: el seu culte funerari va perviure 400 anys després de la seva mort.

Aproximadament a la meitat d’aquest període de veneració tan perllongat, una dona de nom Meritites (que significa “estimada pel seu pare”) va ser designada supervisora del temple de Kheops. No se sap amb precisió quina era la seva activitat específica, però sí que tenia una gran responsabilitat en el manteniment de la memòria del sobirà. Poquíssimes dones van ostentar aquest càrrec: només tres d’entre els més de 70 personatges documentats que van dur el control de l’adoració del faraó.

A Jordi Clos, col·leccionista obsessionat amb els vestigis de l’antic egipte i tots els missatges que resguarden, el va emocionar descobrir aquesta història quan, el 2015, un agent del mercat de l’art li va oferir una estela amb la imatge de Meritites i, al seu voltant, una munió de jeroglífics amb informació sucosa. El cor li va fer un salt directament quan va veure un grupet de signes que corresponen al nom de Kheops. La làpida pertanyia des de mitjan segle XX a una col·lecció particular d’Hamburg i es venia per “un dineral”, un preu que ell va intentar regatejar sense èxit. Dos anys després, aquest 2017, Clos s’ha retrobat amb l’antiguitat en una subhasta de Londres, i aquest cop no s’ho ha pensat dues vegades. “La subhasta va ser molt dura perquè vaig competir amb un comprador anònim al telèfon. Però ja és meva. I, per cert, n’he pagat força més del que me’n demanaven el 2015!”, explica tot rialler, sense desvelar la xifra –mai ho fa.

L’estela, de pedra calcària i de 72 centímetres d’altura, ja és a Barcelona i s’ha integrat als fons del Museu Egipci, ni més ni menys que al lloc on li pertoca ser exposada: la sala dels faraons. Els visitants poden apreciar aquest tresor que a partir d’ara serà un dels més singulars de les 1.200 obres que custodia el museu. “Tenim vint faraons representats. Però Kheops és especial: és el símbol dels faraons”, exclama Clos. Dins de la vitrina que vetlla per la nova incorporació, s’hi ha afegit una peça emblemàtica de les col·leccions del museu, que també té moltes coses a dir en l’univers Kheops: és un petit cap d’una estàtua que es creu que representa el faraó, la fisonomia del qual es desconeix força perquè se n’han conservat poques representacions.

A més del nom escrit del faraó i del dibuix de Meritites rodejat de les inscripcions dels títols honorífics que se li van encomanar (també va ser la sacerdotessa de la deessa Hathor, entre altres tasques), en la valuosa peça hi ha un tercer personatge protagonista: Khuenptah, el fill de Meritites, que en realitat és el propietari d’aquesta llosa amb forma de porta falsa, un element arquitectònic molt habitual en les tombes egípcies. La seva funció era màgica: servia per connectar el món dels vius i el món dels morts. Els antics egipcis creien que els esperits dels difunts podien travessar aquestes portes, davant de les quals es col·locava una taula per a les ofrenes.

Khuenptah (que vol dir “protegit pel déu Ptah”) apareix gravat en la pedra en dues efígies i el seu currículum és de primera categoria, per bé que no tant com el de la seva mare. A part de treballar de carnisser a l’escorxador reial, el monarca el va nomenar confident seu, una mena de secretari amb unes responsabilitats curioses: li havia de guardar els secrets.

Aquesta obra d’art ha arribat al Museu Egipci en bones condicions, tot i que en algun moment del seu periple es va partir per la meitat i després els dos trossos es van ajuntar d’una manera un pèl matussera. Els responsables del museu barceloní l’han restaurat amb més cura i s’han trobat amb alguns símbols ocults que els han permès interpretar-la més bé. D’enigmes en continua protegint, però, com el de la seva procedència. Segons els experts del Museu Egipci, amb tota probabilitat va ser extreta de Gizeh, en una zona propera a la gran piràmide del faraó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona