cultura

Coco i síndria ‘vs.’ sucre

Peralada estrena ‘La straordinaria vita di Sugar Blood’, una òpera d’Alberto García Demestres amb llibret de Cristina Pavarotti sobre el drama de la diabetis

“Sugar és una nena amb molts interessos, la qual cosa no és corrent avui”, opina Pavarotti
“He fet una catedral; és una música fastigosament difícil per al cor”, diu Demestres

Fa setmanes que les entrades per a l’estrena d’aquest vespre al Festival de Peralada estan exhaurides, i això que es tracta d’òpera contemporània. Així doncs, La straordinaria vita di Sugar Blood, d’Alberto García Demestres, engega també de manera força extraordinària. Potser és que els ingredients que l’han vist néixer estan també fora del comú, ja que hi ha participat la filla de Luciano Pavarotti, Cristina Pavarotti, que ha elaborat el llibret amb Demestres, i també Jordi Roca, que ha preparat unes postres especials per a l’espectacle. Unes postres? Sí, perquè l’argument gira al voltant d’una malaltia relacionada amb la nutrició: la diabetis.

Quan Oriol Aguilà, director del festival, va anar fa dos anys a trucar a la porta de Demestres per proposar-li compondre alguna obra, li va demanar que tractés d’un tema actual. Així que el compositor, que té diabetis, va pensar que aquesta malaltia desconeguda per molta gent seria ideal. “Al Cor Vivaldi tenim una nena que en pateix i vaig pensar donar el protagonisme a una nena, la Sugar, que seguim a través dels seus aniversaris, dels 10 als 14 anys, quan té una celebració molt difícil perquè el nen que estima la rebutja per culpa de la malaltia”, explicava fa uns dies el compositor.

Si primer tenia la intenció de fer-la en anglès per atènyer un públic també nord-americà, després li “va sortir” en italià. Va ser així com va pensar contactar amb Cristina Pavarotti, a qui coneixia des del 1985, quan el pare els va presentar, perquè s’impliqués en l’escriptura del llibret. Els personatges, a banda de la nena, són el seu avi, que també és diabètic, i els pares, que mai estan presents perquè la mare és cantant d’òpera i el pare, agent secret. Demestres reconeix que ha posat molt d’ell mateix en aquesta òpera que dura una hora i quaranta minuts i que conté fragments com l’Ictus Dei, que reflecteix un atac que Demestres va patir i que ha quedat fixat en forma de tema a cappella.

Entre les escenes n’hi ha una en què la nena somia que Jordi Roca li xiuxiueja unes postres. I vet aquí que, finalment, aquestes postres es fan realitat, amb el cuiner d’El Celler de Can Roca, i en l’entreacte els assistents podran assaborir-lo. El compositor va avançar que estan fetes a base de coco i síndria, dues fruites que “adora” i, evidentment, són aptes per a diabètics. “Són la bomba perquè les persones que tenim diabetis hem de vigilar molt el que mengem i mai ens podem afartar de coses bones.”

“L’òpera no és tan feixuga com pot semblar pel tema; conté moments de lleugeresa i la gent s’hi sentirà identificada; la Sugar és una nena molt especial, perquè és una nena amb molts interessos, la qual cosa no és gaire habitual avui, ja que la majoria de nens estan enganxats al món virtual”, hi va afegir Cristina Pavarotti.

El Cor Vivaldi de veus blanques, que torna a Peralada després de setze anys, afronta un repte enorme amb aquesta partitura “intensa i enrevessada”. “Ha estat molt difícil d’assimilar i entendre per a les intèrprets, però el públic, en canvi, l’entén molt bé”, observava Òscar Boada, director d’aquest Cor de l’Escola IPSI de Barcelona i que integren trenta nenes d’entre 10 i 14 anys.

“He fet una catedral; és una música fastigosament difícil per al cor, i em vaig sentir desolat quan vaig acabar. Vaig pensar: «Quin mal compositor que ets»; no volia fer una cosa tan enrevessada”, confessava Demestres, que havia decidit deixar de compondre música quan va rebre l’encàrrec d’Aguilà. “És una composició plena de música, no m’he deixat res, amb moltes referències a l’òpera per recordar d’on vinc, i no deixo ni un moment de respir, requereix per als intèrprets una concentració del mil per cent.” I prossegueix: “Bàsicament busco l’emoció en les meves òperes, i per això dono tant de pes a la veu, l’instrument absolut per emocionar.”

Demestres torna a Peralada, on ha presentat infinitat de projectes, com ara l’òpera Wow! (2013) i el concert recital Albert-Alberto amb Albert Guinovart (2016). El 2014 va guanyar el premi Max pel musical L’eclipsi, una òpera que el va deixar “desolat”, malgrat l’èxit. De moment no hi ha cap data més per a aquest títol que ara estrena a Peralada i que es representarà en versió concert, tot i que estan negociant amb diversos programadors. Demestres, a més, rebrà la Medalla del Festival, la primera que es dona a un compositor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda