Marc Armengol presenta ‘Projecte X’ a Girona
Actua avui a l’auditori Viader amb l’Eclèctic Trio dins del Festival de Guitarra
El guitarrista Marc Armengol (Girona, 1966) ha publicat una desena de discos en els últims vint anys, sempre acompanyat per la Dimensió Zero: les màquines que l’han acompanyat en les seves gravacions “per comoditat o per necessitat”. Armengol no ha donat fins ara una gran projecció pública a la seva música, creada en la intimitat i sense cap voluntat de convertir-la en una professió o en un negoci. Però ara Marc Armengol fa un important pas endavant amb Projecte X (Un recital de guitarra), un disc gravat, mesclat i masteritzat en uns estudis professionals, els Juglans Music d’Estanyol, amb Sergi Marcet als controls. A més, aquesta vegada no hi ha només la Dimensió Zero, sinó també un parell d’amics, el bateria Rubén Berengena (RB3, Elisma, The Seventies, etc.) i el baixista Toni Loperena (Coalición Kanalla). Amb ells dos Armengol (guitarra clàssica acústica) presenta avui el seu nou disc, com el Girona Eclèctric Trio, a l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, dins del Festival de Guitarra de Girona-Costa Brava (20 h, 10 i 8 euros, a taquilla o a la venda anticipada; 15 i 13 euros, amb el CD inclòs).
Projecte X , que ja es pot trobar en diferents plataformes digitals, combina temes propis amb adaptacions molt personals de temes de Dire Straits (Brothers in arms), Henry Mancini (Pink Panther Theme), Joaquín Rodrigo (Adagio del Concierto de Aranjuez), J.S. Bach (Jesus bleibet meine Freude), Mariah Carey (Vision of love) i el guitarrista nord-americà Tony MacAlpine (Tears of love). Entre les composicions pròpies d’Armengol, hi ha una balda (Records), una rumba (FlamencU2) i diversos temes de jazz o jazz-rock. “Em costa posar etiquetes a la meva pròpia música”, diu Armengol, que es considera “més un compositor que no pas un intèrpret”, però, sobretot, “un bon oient que intenta trobar la part bona de tots els estils” encara que no li agradin. Com es pot veure, Projecte X és un disc amb una gran varietat d’estils, però “no barrejats”, perquè no li agrada la fusió. Marc Armengol ja va coincidir amb Berengena en el seu primer grup, Dreamland Voyager (1990), i posteriorment va tocar amb Crisi Social i Mirall Negre.
