Patrimoni

Troben torres amb espitlleres a Campelles

La descoberta obre un nou període cronològic entre els segles XIV i XIX

El jaciment arqueològic de la torre de Campelles, situat en un turó que hi ha en aquest municipi del Ripollès, continua donant sorpreses. El 2015 va aparèixer l’estructura circular de la torre i una cisterna de quatre metres en el punt més alt de la zona excavada en el que era el primer any d’excavacions. Aquest estiu, els arqueòlegs han descobert dues bestorres –torres construïdes entre dos panys de muralla– que, malgrat estar parcialment enderrocades, conserven l’estructura semicircular. El fet que tinguin espitlleres i que les pedres estiguin unides amb fang obre un nou període cronològic pendent de concretar que fins ara no es preveia i que se situaria entre els segles XIV i XIX.

Els treballs, que s’han fet durant dues setmanes de juliol, han tret al descobert algunes peces de la vida quotidiana, com ara un botó d’un uniforme militar, una peça metàl·lica de cinturó i una moneda, juntament amb alguns fragments de ceràmica. També s’ha constatat que una de les bestorres s’havia reutilitzat com a carbonera.

Aquest juliol, un grup de sis arqueòlegs han treballat durant dues setmanes a la part nord-oest de la torre. Amb l’ajuda de màquines, han pogut enretirar la terra i el material acumulat, la qual cosa els ha permès descobrir dues bestorres que, malgrat estar parcialment enderrocades, conserven perfectament l’estructura semicircular. “Ens esperàvem trobar un mur entorn de la torre però no dues construccions tan sòlides”, admetia Elisenda Collelldemont, codirectora del jaciment juntament amb Albert Pratdesaba.

La seva aparició els ha obert un nou període cronològic que no preveien perquè no estan construïdes amb morter de calç com al segle XIV (el període més antic que han aconseguit datar), sinó que estan fetes amb fang (el material que fins ara atribuïen al segle XIX, el període més modern del jaciment). Un element determinant ha estat l’aparició d’espitlleres en aquestes bestorres, unes finestres estretes incompatibles amb l’artilleria que s’usaven en els combats del segle XIX. És per això que els investigadors intueixen que les bestorres podrien haver-se construït en un període intermedi, entre els segles XV i XVI, però encara no s’ha pogut demostrar científicament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona
TEATRE

La Villarroel implanta sessions ‘Off’ per a matinals del cap de setmana

BARCELONA
política cultural

Garriga anuncia el pressupost més alt en la història del Departament de Cultura

barcelona
lletres

Girona recordarà Modest Prats en el desè aniversari de la seva mort

girona
Art

El mes de març és blau, el del pintor i paisatgista Ignasi Esteve

Girona