Opinió

Etcètera

núria Puyuelo

Deixeble de Fabra

Molta gent recorda el gramàtic Josep Ruaix per les seves fitxes, amb les quals es va fer conegut als anys seixanta, setanta i vuitanta entre els que estudiaven català. Es tractava d’un recull exhaustiu d’exercicis didàctics agrupats per temes. Dels seus manuals –El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984)– se’n van fer successives edicions, que van tenir una gran difusió.

Nascut en ple franquisme, mossèn Ruaix va aprendre el català de manera autodidacta, fixant-se en els escrits que llegia i estudiant les regles ortogràfiques que havia fixat Pompeu Fabra. Tot el material de les fitxes el va anar confeccionant quan estudiava al Seminari de Vic, on va començar la seva carrera eclesiàstica, amb l’objectiu d’ensenyar als seus companys com s’escrivia la llengua catalana. Al seminari, fins i tot, corregia els textos d’alguns professors. Al cap d’uns anys, aquestes fitxes són les que va fer servir tota una generació de catalans que no havien estudiat català a l’escola i que el volien aprendre a escriure. El seu estudi de la llengua sempre ha estat molt acurat i això ho demostra el fet que els seus primers llibres els va decidir editar ell mateix. Després, però, van ser reeditats per l’editorial Claret, on ha publicat els seus darrers llibres: Nou diccionari auxiliar (2011), Diccionari de barbarismes (2011) i Estudis de llengua (2016).

A banda de la seva obra lingüística, també cal destacar la seva feina com a corrector –va corregir la Bíblia Catalana, traducció interconfessional– i com a traductor de llibres litúrgics al català. Des de fa molts anys també col·labora amb la revista Llengua Nacional, on publica articles de llengua que parteixen d’errors que recull en publicacions i que li serveixen com a exemple per als seus estudis lingüístics. Actualment compagina la dedicació a la llengua amb la feina de rector, a les parròquies de Calders (Moianès).

Per la seva trajectòria i la seva aportació a l’estudi de la llengua, ha rebut la Creu de Sant Jordi (2000). Un dels grans plaers de l’estiu és prendre lan català.

Sabíeu que...
El 2 de setembre passat un centenar de persones van retre homenatge a la trajectòria del gramàtic Josep Ruaix, nascut a Moià el 1940.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga