Uns fanals de firma catalana i femenina

Stia, una petita localitat de la regió italiana de la Toscana, té fama de ser un lloc on abunden les cuques de llum. Sense saber-ho, Verònica Villar (la Seu d’Urgell, 1979) es va inspirar en aquests insectes a l’hora de dissenyar els fanals que aquest any es proposaven com a tema en el reconegut campionat mundial de forja d’aquesta població. I la va encertat de ple. La seva proposta va fer que aquesta alumna de forja artística de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic guanyés el primer premi, la qual cosa comporta rebre una medalla i una litografia però, sobretot, poder veure a Stia uns fanals de firma catalana.

Villar, que cursa el grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en forja artística, actualment està treballant amb l’escultor Enric Pla a la Sagrada Família. Era la primera vegada que es presentava al concurs, tot un referent internacional, i va participar sola en l’apartat de disseny i amb tres persones més al de forja. “A casa m’ho vaig preparar i allà ens donaven tres hores per fer planta, alçada, perfil, alguna perspectiva...”, explica. “Només pensava: tant de bo passi la preselecció!”

Ella és la mostra que, tot i ser un món molt masculí, la forja no entén de gèneres, “perquè la força física és un detall mínim”. “En arribar a l’escola vaig saber què volia ser quan fos gran”, comenta abans d’explicar les virtuts d’un material com el ferro: “És mal·leable i li pots donar molta vida, és impressionant el que pots fer amb ell.” Villar creu que “és una llàstima que no hi hagi més noies” perquè, com diu el seu professor Oriol Amblàs, “en una peça de forja feta per una dona hi veus una sensibilitat diferent”.