Un llibre analitza la Guerra Civil a partir de les vivències dels testimonis

Onze catalans, d'ideologies diverses, narren a Josep Maria Solé i Sabaté com van viure la guerra

«Tot­hom a Cata­lu­nya va per­dre la Guerra Civil, sense excepció, fins i tot els que es van sumar als ven­ce­dors.» Josep Maria Solé i Sabaté obre amb aquesta sentència onze con­ver­ses basa­des en els fets, únics i per­so­nals, de com cadas­cun dels onze entre­vis­tats van viure el con­flicte. Han estat esco­llits amb l'objec­tiu d'ofe­rir «un cali­dos­copi, un mosaic» prou repre­sen­ta­tiu d'una Cata­lu­nya diversa. L'edi­to­rial que el publica, Ara Lli­bres, ha titu­lat el volum Revo­lució i espe­rança. Els últims tes­ti­mo­nis de la Guerra Civil. Els entre­vis­tats són Miquel Siguan, Edmon Gimeno, Josep Maria Mas­sons, Valeri Fenés, Víctor Tor­res, Trini Ballonga, Joan Riera, Lluís Molins, Luis Romero, Josep Torra i Núria Folch. Són met­ges, obrers, mes­tres, advo­cats..., pro­ve­nen de dife­rents indrets de Cata­lu­nya, de famílies modes­tes i adi­ne­ra­des, del món rural i de la capi­tal, de pagès i comer­ci­ants... El 1936, quan va escla­tar la guerra, tenien entre 12 i 25 anys. «El lli­bre vol ser un exem­ple del plu­ra­lisme i la con­trovèrsia que va sig­ni­fi­car la Guerra Civil, però tenen en comú que tots van actuar des de la iden­ti­tat cata­lana», asse­nyala l'autor.

Però encara ha des­co­bert coses noves sobre la Guerra Civil? L'his­to­ri­a­dor asse­gura que sí, que s'ha endut sor­pre­ses i ha après coses. Per exem­ple, en el tes­ti­moni del doc­tor Josep Maria Mas­sons (Valls, 1913) es deta­lla el fun­ci­o­na­ment de la sani­tat mili­tar; el geògraf Edmon Gimeno –que va estar al camp de Maut­hau­sen i mai abans havia par­lat de la seva vida durant la guerra– va fer des­co­brir a l'his­to­ri­a­dor detalls dels fets del 19 de juliol al poble de Case­res (Terra Alta), on va néixer el 1923; amb Núria Folch (Bar­ce­lona, 1915), vídua de Joan Sales, sap del des­deny abso­lut dels intel·lec­tu­als cas­te­llans cap a Cata­lu­nya als anys cin­quanta, etc. Qua­tre d'aquests tes­ti­mo­nis van acom­pa­nyar ahir l'autor en la pre­sen­tació. Valeri Fenés (Ponts, 1919), mes­tre, va recor­dar el seu exili a París; Miquel Siguan (Bar­ce­lona, 1918), psicòleg, va evo­car els 3.000 car­ra­bi­ners envi­ats per Negrín que va veure des­fi­lar pel pas­seig de Gràcia, i va estar d'acord amb l'autor que Cata­lu­nya va ser la per­de­dora d'una guerra civil que va ser «una mena de guerra d'inde­pendència»; una emo­ci­o­nada Trini Ballonga (Cas­ser­res, 1924) només va poder expres­sar parau­les d'agraïment per la publi­cació d'aquest tre­ball –l'autor des­taca la seva apor­tació per enten­dre com, mal­grat la guerra, hi havia un cert movi­ment a Cata­lu­nya gràcies a per­so­nes que aju­da­ven a sal­tar els con­trols; també hi havia Joan Riera (Bar­ce­lona, 1912), empre­sari, que va rela­tar la seva experiència com a con­duc­tor de tancs.

Solé i Sabaté pre­senta cada entre­vista amb una breu bio­gra­fia del per­so­natge. Al final, hi afe­geix un comen­tari sobre la xer­rada, amb unes notes històriques acla­ri­do­res, i també cites bibli­ogràfiques. «Sense tes­ti­mo­nis, en alguns temes hi ha una opa­ci­tat abso­luta», diu l'his­to­ri­a­dor, que anima a reco­llir el que queda de la memòria oral de casa nos­tra, i no que­dar-se mirant com ho fan his­to­ri­a­dors estran­gers, en al·lusió al lli­bre Palo­mas de guerra, de Paul Pres­ton. «Cal reco­llir els nos­tres tes­ti­mo­nis», sosté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.