Lletres

Cultura

La Penyora dedica l’11è Festival Pepe Sales a l’enigma d’Elena Garro

El festival d’art independent, del 26 de gener al 7 de febrer, se centrarà en la dura experiència de l’escriptora per denunciar la discriminació de la dona a Mèxic

Tot i estar considerada per molts com una de les millors escriptores mexicanes i llatinoamericanes –Borges deia d’ella que era “la Tolstoi mexicana”– i també com una precursora del realisme màgic, tot i que ella rebutgés aquest mèrit, Elena Garro (Puebla, 1916-Cuernavaca, 1998) va patir l’exili, la indigència al final dels seus dies i la manca del reconeixement que la seva obra mereixia: una injustícia que, en bona part, va ser conseqüència del seu matrimoni amb Octavio Paz, amb qui va mantenir una llarga i turbulenta relació de més de vint anys (1937–1959) i va tenir una filla, Helena Paz Garro (1939-2014). El Nobel mexicà mai no va permetre que el talent de Garro eclipsés el seu i va fer tot el possible perquè ella no tingués èxit en el món de les lletres. Quan es van divorciar, Garro es va convertir en la gran enemiga pública de Paz (“Visc contra ell”, va dir), fins convertir-se en víctima del seu propi personatge i, finalment, en la gran oblidada de les lletres mexicanes.

Amb aquest historial, Garro tindria ja prou mèrits per ser la protagonista de l’onzè Festival d’Art Independent Pepe Sales , que l’associació cultural La Penyora organitzarà a Girona entre el 26 de gener i el 7 de febrer de l’any vinent. Però, a més a més, Elena Garro va ser, a pesar dels seus orígens de classe alta, una activista a favor dels drets dels indígenes mexicans i contra la marginació de la dona a Mèxic, un país de grans contrastos, “tan ric i amb tantes diferències socials, i amb una misogínia tan arrelada” –com remarquen Consol Ribas i Lluís Llamas, de La Penyora, la doble ànima del Pepe Sales–, més encara a la seva època, quan el país americà es va convertir en receptor de molts exiliats de les guerres europees, que hi van trobar una societat pacífica i emergent, però no lliure de contradiccions.

L’onzè Festival Pepe Sales mantindrà els escenaris –La Mercè i el cinema Truffaut– i l’estructura de les deu edicions anteriors, durant què hi ha hagut unes altres tres dones homenatjades: Teresa de Jesús, Carilda Oliver i Renée Vivien. Amb elles, Elena Garro comparteix el caràcter apassionat i indomable i la lluita contra les convencions socials de la seva època, sempre amb la dona relegada a un segon pla. El Pepe Sales tornarà a convocar desenes de creadors de diferents disciplines –la literatura i les arts escèniques, plàstiques i audiovisuals– perquè creïn, de manera lliure i desinteressada, obres inspirades en el món literari d’Elena Garro: novel·les –Los recuerdos del porvenir (1963) està considerada una de les millors de la literatura mexicana–, poemes, contes, guions i obres de teatre. La Garro, com era coneguda a Mèxic, va mantenir una llarga relació extramatrimonial amb l’escriptor argentí Bioy Casares. Aquesta dona lliure va denunciar públicament la responsabilitat de part de la intel·lectualitat mexicana en la massacre de Tlatelolco (1968), per haver instigat els estudiants i haver-los abandonat a la seva sort. A canvi, la Garro va patir el rebuig i l’exili, sempre imbatible, sempre digna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

salt
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós