cultura

Benvinguda serenor

Xarim Aresté adopta un discurs assossegat a ‘Polinèsies’, el seu tercer disc en solitari. “He volgut ressaltar la boniquesa”, assegura

“Aquesta serenor és impossible de fingir, com tampoc es pot fingir la ràbia”
El músic de Flix actuarà el dia 29 a Terrassa i, el mes vinent, a El Molino de Barcelona

Diu que la seva tieta li ha trucat per felicitar-lo, la qual cosa no havia passat mai en cap dels seus discos anteriors. El tercer àlbum en solitari de Xarim Aresté –ànima de Very Pomelo i preuat escuder de Sanjosex, Maika Makovski, Josele Santiago i Sopa de Cabra– s’anomena Polinèsies (Bankrobber) i, tot i que el tarannà de l’artista es manté inalterable, és, segurament, el més accessible que ha fet mai. Hi ajuda, sobretot, la intuïció de dos gats vells en l’ofici de productor, Fluren Ferrer i Santos Berrocal, capaços, segons Aresté, de “posar-se a l’orella de la gent que escoltarà el disc al mateix temps que al cor de l’artista que el grava”, així com balades –sí, balades, cosa impensable en els temps de Very Pomelo– com La flor, un tema imbuït per l’esperit del Black & Blue dels Rolling Stones en què Ricard Sohn (piano i orgue), Miquel Sospedra (baix), Ermengol Mayol (bateria) i Núria Maynou (violoncel) mostren tot el seu esplendor.

Sigui o no, com assenyala el músic, per “coses de l’edat”, Polinèsies es veu impregnat d’un assossegament i una serenor que ja treien el cap, una mica, a La rosada (2015) però que no ha estat fins ara que el músic de Flix ha fet rajar del tot. “Una cosa que m’agrada de Polinèsies és que hauria estat incapaç de fer-lo fa cinc anys”, assegura. “No hauria sabut com cantar-lo, per exemple, ja que aquesta serenor és impossible de fingir, com tampoc es pot fingir la ràbia. Recordo, quan en el panorama musical tot era costumisme, tenir molt clar que era necessària una agitació. Però, de la mateixa manera que abans no podia evitar fer discos histriònics, ara tampoc puc contenir aquesta veu serena.”

Amb Polinèsies és possible que Aresté hagi aconseguit també deslligar-se de la seva faceta d’heroi de la guitarra (palpable sempre que ha acompanyat Sanjosex, Makovski, o el seu amic, i company de pis, Gerard Quintana) per abraçar plenament la de cantautor. “Si això és realment així, ho considero un èxit”, afirma Aresté. “En els concerts, la guitarra és allò que canalitza la meva energia, però quan faig un disc em mouen altres coses i la guitarra passa a ser, simplement, una eina més en la paleta de colors.”

Polinèsies té deu cançons que, només en dos casos, i per ben poc, sobrepassen els quatre minuts, però el fet que Aresté, un d’aquells artistes per a qui sembla que no existeixi el full en blanc, tingués damunt la taula un centenar d’idees (“algunes de molt expressionistes, d’altres una mica lletgistes”), fa que el resultat pogués haver estat radicalment diferent. “Triar les cançons ha estat la feina més dura de totes”, admet el músic, que l’any passat, com a integrant, amb quinze músics més, de l’atrevit col·lectiu Branca Santa, ja va firmar un disc molt diferent de Polinèsies. “Però els productors em van fer entendre que, en aquest, el que havia d’imperar eren les cançons. Sempre he buscat l’expressivitat i la immediatesa, però aquesta vegada, sobretot, vaig voler ressaltar la boniquesa”.

Polinèsies –on col·laboren Gerard Quintana, Sidonie i el mallorquí Roger Pistola – beu de la idea que “el tot i la individualitat són una mateixa cosa”, i que, per tant, “si un dels dos canvia, canvia l’altre”. Una idea que sobrevola en moltes de les cançons del disc i que Xarim Aresté defensarà en els concerts que, de moment, ja té anunciats: diumenge vinent a la Nova Jazz Cava de Terrassa i el 29 de novembre a El Molino del Paral·lel barceloní, convidat pel Festival del Mil·lenni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda