El lament de Monturiol per la falta de suport de Madrid

Tres car­tes de Narcís Mon­tu­riol loca­lit­za­des entre la cor­res­pondència de la família Fages a l’Arxiu Comar­cal de l’Alt Empordà per­me­ten docu­men­tar la decepció de l’inven­tor del sub­marí per la falta de suport del govern espa­nyol al seu pro­jecte. En les car­tes, data­des el 17 de maig, el 5 de juny i el 27 de setem­bre de 1861, l’inven­tor figue­renc, fas­ti­gue­jat per les intri­gues del Minis­teri de Marina, es des­foga amb tres amics figue­rencs, Narcís Gay, Marià Fages i Martí Carlé, als quals arriba a con­fes­sar que, si hagués sabut que la “glòria” pel seu des­co­bri­ment s’assem­bla­ria tant a la “ignomínia”, “pre­fi­ero mil veces la dulce tran­qui­li­dad del olvido”. El des­encís que expressa Mon­tu­riol als seus col·legues empor­da­ne­ses es pro­du­eix tan sols deu dies després que hagués fet un assaig amb el pri­mer Ictíneo a Ala­cant; en aquell poc temps, els repre­sen­tants minis­te­ri­als havien pas­sat de l’entu­si­asme a la indi­ferència, segons es lamenta l’engi­nyer, que asse­gura que si no arriba a ser pel suport que li havia dis­pen­sat la premsa, a Madrid hau­rien apar­cat el pro­jecte sense mira­ments. “Hay com­plot en el Minis­te­rio de Marina, y ya no he encon­trado en [el gene­ral Juan] Zavala el entu­si­asta de mi proyecto: estoy cierto que lo tie­nen mare­ado”, escriu el 17 de maig de 1861 a Narcís Gay i Beya, mes­tre i segui­dor, com el mateix Mon­tu­riol, de les tesis del soci­a­lisme utòpic. El 5 de juny escriu a un altre com­pa­trici, el dipu­tat con­ser­va­dor a les Corts Marià Fages de Saba­ter, al qual relata el seu des­con­cert per la desídia de l’admi­nis­tració esta­tal, que va deri­vant el seu pro­jecte d’un depar­ta­ment a l’altre per no haver de pro­nun­ciar-s’hi. De la Marina, li explica, l’“assumpte” de l’Icti­neu ha estat tras­lla­dat a Foment, que al seu torn l’ha pas­sat a Gover­nació amb l’objec­tiu que també el faci arri­bar a la Real Aca­de­mia de Cien­cias i a la Uni­ver­si­tat Cen­tral, les quals hau­ran d’eme­tre un informe que caldrà sot­me­tre a com­pro­vació, en un procés admi­nis­tra­tiu, en fi, que el direc­tor de per­so­nal de la Marina li adver­teix que “des­gra­ci­a­da­ment” serà llarg. “Estoy bas­tante deso­ri­en­tado [...], pero estoy seguro que el Minis­te­rio de Marina me opone una gran fuerza de iner­cia”, diu Mon­tu­riol amb força diplomàcia. En la mateixa carta agra­eix a Fages l’ambi­ent favo­ra­ble que ha con­tribuït a crear a Figue­res al vol­tant de les seves inves­ti­ga­ci­ons, però rebutja els home­nat­ges públics, que més aviat l’inco­mo­den: “No he nacido para exhi­bi­ci­o­nes de esa clase, y solo las mere­cería después de haber ini­ci­ado la explo­ración científica de los fon­dos del mar, después de un viaje a uno o más kilómetros de pro­fun­di­dad. Un ‘Icti­neo’, un grande ‘Icti­neo’, he aquí mi pasión.” Tot i això, mani­festa la seva emoció per la cam­pa­nya que Fages ha impul­sat a l’Empordà.

La dar­rera carta, del 27 de setem­bre i adreçada a l’impres­sor Martí Carlé, amb el qual havia fun­dat la impremta Ori­en­tal, edi­tora de la que es con­si­dera la pri­mera publi­cació comu­nista de l’Estat, mos­tra un Mon­tu­riol exci­tat perquè la reina Isa­bel final­ment ha inter­vin­gut en el cas i ha dis­po­sat que “cuando lo crea con­ve­ni­ente puede pre­sen­tarse en esta Corte para acor­dar lo que parezca más acer­tado en relación con el asunto”. Exul­tant, a Mon­tu­riol li tre­mola per pri­mera vegada la pulcríssima cal·ligra­fia per comu­ni­car a l’amic: “Estoy muy, mucho, muchísimo satis­fecho”.

Els docu­ments, que l’arxiu acaba de digi­ta­lit­zar i posar a dis­po­sició de tot­hom en línia ( http://​xac.​gencat.​cat/​ca/​llista_​arxius_​comarcals/​alt_​emporda/ ), eren pro­pi­e­tat de Xavier Fages de Cli­ment, que els va cedir a Josep Puig Puja­des per a l’estudi biogràfic que el 1918 va publi­car sobre l’inven­tor. Puja­des va retor­nar les car­tes l’any 1921, i ara han apa­re­gut entre la cor­res­pondència per­so­nal del fons Fages de Figue­res.