B. Martínez i V. Sala. entrevista
Empresaris. David Castillo
“El consum es diversifica”
Les sèries que triomfen són les més nostàlgiques
Betu Martínez i Víctor Sala codirigeixen la revista on line Serielizados, dedicada exclusivament a la ficció televisiva. També codirigeixen el Serielizados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona, a les quatre últimes edicions del qual han portat creadors de sèries com David Simon (The Deuce), Dan Harmon (Rick and Morty) o Leonardo Fasoli (Gomorra).
Com observen l’evolució de les sèries televisives en relació a les dels anys seixanta i cinquanta?
Les sèries no són un fenomen nou. Fa molt de temps que són molt populars i un pilar fonamental de la cultura audiovisual. Tots hem vist Colombo, Els Roper o Bonanza, però artísticament, és veritat que des dels anys seixanta les sèries han canviat força. Sempre hi ha hagut perles televisives. La sèrie d’Alfred Hitchcock, The Prisoner o la Dimensió desconeguda però sí que és veritat que des dels noranta (potser amb Twin Peaks) i sobretot amb l’aparició de la televisió per cable (de pagament), la ficció televisiva ha madurat cap a un estil més cinematogràfic d’autor.
Quina diferència hi ha entre les sèries antigues d’episodis autònoms, com contes, i les actuals, amb arguments de format més novel·lesc?
La tendència de fer sèries procedimentals autoconclusives, sèries on s’obre i es tanca una trama a cada episodi, cada vegada està menys de moda. Ja no interessen tant els casos que resol la Sra. Fletcher o quin pacient curarà el Dr. House. L’espectador cada vegada menys mira les sèries com “a veure què fan ara a la TV”, sinó que busca històries de 6, 8 o 13 hores, que van empaquetades en episodis. Això fa que les trames no s’hagin d’obrir i tancar en aquell episodi i et mantenen atrapat al DVD o a la plataforma de vídeo a la carta.
Cap a on evolucionen avui les sèries temàticament?
Les sèries que actualment triomfen més són les que connecten millor amb la nostàlgia de l’espectador. Stranger Things és el cas més aclaparador. Una sèrie que sap com connectar amb el públic de 35 anys cap amunt i que també és molt atractiva per al públic de 35 cap avall. Les cadenes principals creen les sèries tenint en compte les dades de consum dels espectadors i van destinades a segments de públic concrets. Un exemple per il·lustrar-ho és veure el que ha fet Netflix als països on ha aterrat. Arriba a Anglaterra i fa The Crown, sèrie d’època clàssica britànica. A Itàlia produeix Suburra, un refregit de Romanzo Criminale i Gomorra. Arriba a Espanya i fa Las Chicas del Cable, una versió de Velvet. El que tenen en comú totes aquestes produccions és que es basen en models d’èxit que ja han triomfat al país d’origen. Són apostes segures, perquè saben que hi ha un públic interessat en aquest producte.
Quines són les tendències?
Més enllà d’aquests exemples, hi ha dues tendències que proliferen en els últims anys. D’una banda, el nordic noir. Els escandinaus ja ho van fer amb la literatura i ja fa un bon temps que ho fan amb l’audiovisual. Forbydelsen, Bron/Broen, Borgen i Nobel són exemples de sèries que a través d’històries locals han traspassat fronteres. I d’altra banda les sèries de no-ficció com Making a Murderer, The Jinx o més a prop, Muerte en León, i les sèries antològiques com American Crime Story o Feud.
Es manté la periodicitat o la gent prefereix veure-les en paquets?
El consum de sèries s’ha democratitzat i cadascú ara va més a la seva. I té la possibilitat d’anar més a la seva. Hi ha qui encara mira les sèries esperant la graella televisiva dels canals, però el consum va cap a la carta. Veure la sèrie com vulguis, on vulguis i quan vulguis. El consum es diversifica. Hi ha gent que s’empassa maratons de sis hores seguides i gent que espera el seu capítol, setmana a setmana. El consum responsable se’l marca cadascú.
Quin és el futur de les sèries?
Vivim la època del Peak TV. La bombolla de les sèries s’explica perquè s’estan produint més sèries avui que mai abans a la història i no sembla que s’hagi de frenar. Per una banda és molt bo com a espectador, però per l’altra, industrialment es farà cada vegada més difícil rendibilitzar-les i sobretot buscar un públic suficient per fer obres rellevants. De futur en tenen i molt, perquè són una eina de fidelització forta per a empreses que no són només televisions com habitualment. Ara tecnològiques (com Apple o Huawei), teleoperadores (Movistar+), supermercats on line (Amazon) i xarxes socials, també s’estan llançant a la creació de continguts, principalment sèries de televisió.
