cultura

Cultura

Èxit en temps difícils

Temporada Alta tanca “l’edició més difícil” de les 26 que ha celebrat amb una pujada del nombre d’espectadors (52.753) i amb un lleuger descens de l’ocupació (90%)

Són temps difícils. En tots els àmbits. I fer tea­tre o cele­brar un fes­ti­val s’està con­ver­tint en aquest país en “una feina gai­rebé impos­si­ble”. Ho cer­ti­fica Sal­va­dor Sunyer, el direc­tor del fes­ti­val Tem­po­rada Alta, que, fent balanç d’aquesta última edició, que va arren­car l’11 d’octu­bre, con­clou que “ha estat amb molta diferència la més difícil de les 26 que s’han fet fins ara”. Mal­grat això, i encara que sem­bli con­tra­dic­tori, Sunyer declara que Tem­po­rada Alta 2017 ha anat “fas­ti­go­sa­ment bé de públic”.

I és que les xifres així ho ava­len. Aquest any el nom­bre d’espec­ta­dors s’ha xifrat en més de 52.753, dada que suposa un incre­ment res­pecte als 47.731 de l’any pas­sat. El crei­xe­ment en nom­bres abso­luts con­trasta amb un des­cens per­cen­tual de l’ocu­pació en les 94 pro­pos­tes pro­gra­ma­des, 48 de les quals eren estre­nes. Els espec­ta­cles s’han omplert amb un 90,5% d’ocu­pació mit­jana, men­tre que l’any pas­sat aquesta dada s’enfi­lava fins al 96,31%. De fet, el per­cen­tatge és el més baix des de l’edició de l’any 2012.

Pel que fa al “cúmul de com­pli­ca­ci­ons”, és a dir, als motius d’aquesta com­ple­xi­tat, hi ha la situ­ació política, però també el retard en el cobra­ment de l’admi­nis­tració. “Tot just ara hem fir­mat con­ve­nis d’aquesta edició i encara hem de cobrar del 2016. Així és molt difícil tre­ba­llar”, es quei­xava Sunyer.

Pel que fa a la situ­ació política “tumul­tu­osa”, diu que va afec­tar l’arren­cada del fes­ti­val per “l’estat anímic dels ciu­ta­dans”, i va com­por­tar sobre­tot que es com­pres­sin menys entra­des anti­ci­pa­des i, en canvi, mol­tes més a última hora, una cir­cumstància inèdita que va fer anar de cor­coll els tre­ba­lla­dors de Bitò Pro­duc­ci­ons, als quals agraïa la gran tasca rea­lit­zada.

El dele­gat ter­ri­to­rial del Depar­ta­ment de Cul­tura, Fran­cesc Ten, admet que aquest any han com­pli­cat la feina a Tem­po­rada Alta “per l’apli­cació de l’arti­cle 155”. Ten asse­gura que, abans de la des­ti­tució del govern, havia ela­bo­rat un pla de paga­ment, que es va aca­bar incom­plint per l’actual situ­ació ins­ti­tu­ci­o­nal. També admet la seva part de culpa l’Ajun­ta­ment de Girona. L’alcal­dessa, Marta Madre­nas, lamen­tava els pro­ble­mes que ha supo­sat el retard en el paga­ment per part del con­sis­tori. “Espe­rem poder tre­ba­llar amb més marge en el futur”, asse­nya­lava Madre­nas, que també qua­li­fica de “molt greu” la situ­ació de les empre­ses orga­nit­za­do­res del fes­ti­val i con­si­dera que “cal bus­car una solució”.

La via­bi­li­tat del fes­ti­val Tem­po­rada Alta està ara pen­dent d’un recurs sobre el paga­ment d’1,4 mili­ons d’euros que li reclama Hisenda en con­cepte d’IVA apli­cat a sub­ven­ci­ons. El direc­tor del fes­ti­val explica que “tot s’aguanta per un fil”, ja que l’empresa pro­duc­tora, Bitò, no només no té aquests diners, sinó que ni tan sols pot acon­se­guir avals per aquesta quan­ti­tat, que és la con­dició indis­pen­sa­ble per poder acu­dir als tri­bu­nals. La data màxima per pre­sen­tar recurs és el dia 5 de gener i l’única opció de Bitò per fer-ho és obte­nir l’exempció de l’aval.

El festival també vol reforçar el cicle ‘A tempo’

Temporada Alta és un dels festivals que s’agermanen amb d’altres de l’Estat espanyol i l’Estat francès per donar visibilitat als talents més joves del 2018 al 2020, amb el suport de la Unió Europea. Tot i la incertesa, el festival de tardor de Catalunya aspira a reforçar la creació contemporània i a donar-hi visibilitat. Sunyer, per cert, va destacar d’aquesta edició treballs de veus joves com ara la de Carla Rovira (Màtria), la direcció d’Alícia Gorina (Blasted) i la coreografia de Lali Ayguadé (Iuanmi).

Pel que fa al projecte pilot A tempo, que mira de bastir ponts entre les escoles i l’escena –s’han organitzat actes en què han participat més de 6.000 alumnes–, Sunyer confia a reforçar-lo en la pròxima edició. Són detalls que no venen, però “posa la pell de gallina” quan una nena, acabada d’arribar de fora de Catalunya, escriu en el balanç d’una funció: “No ho he entès gaire, però tinc clar que vull anar al teatre cada setmana.” O quan un nen de 10 anys el va tranquil·litzar, en viu, quan es va haver d’aturar l’assaig general d’El buit perquè els va caure una peça: “Jo he estat a l’escenari i sé la tensió que es viu.”

De les 167 funcions, Sunyer ha volgut destacar alguns espectacles que considera “únics” d’aquesta edició: l’inaugural Nit de reis, de Declan Donnellan (“per la comunió escena-públic”), i la peça cobejada d’Alain Platel Out of context (“per l’emoció desfermada entre els espectadors”). També es recordaran Oncle Vània (“la millor obra de Rigola, pel meu gust”), Cyrano i El metge de Lampedusa.

Cal un teatre de dimensions més grans a Girona? Hi ha dues opcions: construir-lo i donar-hi activitat tota la temporada o bé traslladar algunes obres a una sala que respongui a les necessitats de la producció, amb la possibilitat de traslladar actuacions de Temporada Alta a Barcelona “si hi ha acord institucional”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia