Teatre

Cultura

‘Màtria’ remou la memòria col·lectiva

Carla Rovira parteix d’una història familiar i concep una peça teatral que narra el silenci i convida a no oblidar

En aquest Estat forjat en l’oblit, l’actriu i creadora Carla Rovira furga en les ferides obertes d’una societat marcada encara per la Guerra Civil. Ho fa a través d’una peça teatral molt personal, coproduïda per Fira de Tàrrega i Temporada Alta, que torna a la Sala La Planeta de Girona amb dues funcions, que tindran lloc demà i dissabte (21 h).

Màtria parteix d’una investigació familiar iniciada per la mateixa Carla Rovira el 2015 a l’entorn de la figura d’un tiet de la seva mare: Enrique Isart Alonso, que va morir afusellat pel franquisme el 14 d’agost de 1939 a Cartagena. “Vaig descobrir que el seu cos roman desaparegut des d’aquella data en un de tants marges en què s’ha construït la Transició exemplar de l’Estat espanyol”, explica Rovira. Va ser arran d’unes cartes –en una d’aquestes hi ha un missatge a la seva mare en què li deia: “Madre, valor!”– que va poder reconstruir i “salvar de la invisibilitat” aquesta persona de la qual poc havia transcendit i sabien a la família.

Manllevant una frase del pensador i antropòleg Manel Delgado que la va marcar a ella (“La història la fan els historiadors. La memòria la fem col·lectivament tots nosaltres”), la directora i performer ha elaborat escènicament un viatge artístic al voltant de la memòria i l’oblit, amb què reconstrueix la memòria de la seva família (i alhora del país) a través de la veu de les eternes oblidades: les dones. Aquí entra amb força una altra figura familiar, Virginia Alonso i altres dones de la família que també van intervenir en la investigació. “En realitat el que faig és regalar a la societat memòria privada que transcendeix a història col·lectiva”, subratlla.

Màtria està concebuda com una conferència que narra cronològicament la pròpia investigació i que, com avança l’autora, es complica a mesura que avança. “Igual que el procés que vaig emprendre, van sorgint fronts oberts.” I escenogràficament, la peça es representa amb el públic encerclant els intèrprets: Marc Naya, Àngela Pitarch, Carla Rovira.

Al final, són tres generacions les que separen el drama de la Guerra Civil de l’actualitat: la dels que ho van viure, la dels que no en van poder parlar per por i la dels que no poden creure que això pogués passar. En acabar, el públic encuriosit s’acosta a mirar de prop les cartes i documents, els testimonis d’aquesta història privada i ara amplificada.

Teatre d’humor

A la mateixa Sala La Planeta, diumenge, 21 de gener (18 h), Miguel Noguera portarà l’espectacle Ultrashow, a través del qual explica una trentena d’idees, ocurrències, imatges mentals o pensaments. Una obra, a cavall entre la conferència i la peça teatral, abocada a la comèdia en què el monologuista té marge per a la improvisació i prendre bifurcacions inesperades. El to del discurs pot ser vehement, com el d’un telepredicador o un líder totalitari, i en ocasions suau i informal, com el d’un estudiant adolescent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda