Pel forat del pany

El nou muntatge de Marcel Gorgori, La rebotiga de l’òpera, que ahir va arribar al Gran Teatre del Liceu després d’una gira que l’ha dut per dotze ciutats, ofereix allò que a qualsevol espectador li agradaria: ficar el nas al backstage, observar allò que precedeix l’espectacle i passar de manera secreta entre bastidors. Doncs bé, Gorgori convida el públic a mirar pel forat del pany i satisfer la seva curiositat. “L’objectiu és humanitzar els cantants i els músics, mostrar les dificultats del cant i l’esforç que implica”, comenta el que va ser presentador d’uns dels programes televisius més vistos relacionats amb la lírica, Nit d’arts i Va d’òpera.

El nou projecte de Simfonova disposa de la direcció musical de Daniel Antolí, al capdavant de la Barcelona Filharmonia, d’un cor de 140 veus (Camerata Impromptu i el Cor Manresà) i de tres cantants solistes de primera fila: el tenor Carles Cosías, la soprano Sara Blanch i el baríton Carles Pachon. En total hi ha fins a 200 músics sobre l’escenari en un espectacle també de llums per crear un ambient certament màgic a ritme de les explicacions del Marcel Gorgori. Gràcies a unes projeccions, l’espectador pot veure què es cou a la sala d’assajos, els exercicis de respiració i fraseig, ras i curt, el treball quotidià que serveix per mostrar la dedicació que hi ha darrere de qualsevol àrea, però també per tocar a l’orquestra, que aquí ocupa l’escenari.

“També hem volgut mostrar la part no tan bonica, les tensions, les rivalitats que existeixen en el món de l’òpera, ja que la veu és un instrument molt delicat i imprevisible”, argumenta Gorgori. En aquest sentit, un grup d’artistes, entre els quals el mateix tenor Jaume Aragall, expliquen algunes de les anècdotes que han viscut al llarg de la seva carrera operística en una tertúlia enregistrada.

El repertori inclou alguns dels grans hits de l’òpera, com ara Largo al factotum, d’Il barbiere di Siviglia, de Rossini i Una furtiva lagrima, de L’elisir d’amore de Donizetti (una òpera justament en cartellera aquests dies al Liceu), però també d’altres temes no tan coneguts com ara Buvons, buvons soudain, de Le comte Ory, de Rossini.

“El concert tant pot agradar als profans de l’òpera com als aficionats, que s’ho passaran bé –diu somrient Gorgori–, la qüestió és apropar l’òpera a la gent que hi té un cert interès.” La pròxima cita de La rebotiga de l’òpera és l’Auditori de Girona, el 4 de febrer.