Cultura popular

EVA RIBAS

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL I D’ESBARJO MESTRES DEL GAI SABER DE MATARÓ

“Una mulassa buscava poble i vam posar fil a l’agulla”

El carnestoltes és a tocar i l’entitat mataronina en prepara una de grossa per estrenar una nova figura festiva per a la ciutat. La cita serà el 3 de febrer a la plaça de Santa Maria

Enguany el ball de gitanes està d’estrena.
Sí, presentarem la mulassa de Mataró, una nova figura festiva per a la ciutat.
D’on sorgeix la idea?
Al principi nosaltres portàvem cavalls però fa uns anys vam decidir deixar de fer-ho perquè ens arriscàvem massa i patíem. Sempre ens havia fet gràcia tenir un gegant, però el jovent de l’entitat va apostar fort per una mulassa com a substituta dels cavalls.
I com va arribar?
Un dia vam veure a les xarxes socials un anunci que deia “Mulassa busca poble” i vam posar fil a l’agulla. Quan vam veure la figura en vam quedar enamorats i vam adquirir-la. Aleshores vam demanar a l’indumentarista Pau Fernàndez que ens ajudés a acabar-la i la veritat és que ens ha fet una meravella.
Per tant, és una obra col·lectiva?
Sí, hi han participat diverses persones, com ara en Gerard Fort, en l’escultura; en Ramon Dalmau, en l’estructura; en Juanma Avilés, en els acabats finals, i jo mateixa, en el vestuari. Tots coordinats per en Pau Fernàndez. La figura es va fer a Barcelona, però el constructor és de Vilafranca del Penedès i quan la vegi no es creurà el que hem fet. Ni la reconeixerà. A més, anirà vestida amb els colors de la bandera de Mataró i tindrà música i ball propi.
El ball de gitanes sempre havia portat cavalls, per què?
El ball de gitanes és un ball de plaça de la gent. Antigament els amos de l’espai on tenia lloc l’espectacle s’hi arribaven amb un cavall i donaven la benvinguda a tothom i a les autoritats. Era un acte simbòlic.
Només sortirà per carnestoltes?
No. Tot i que el seu dia principal serà el dia del ball de gitanes i el Rebombori Gitanero, que es fa una setmana abans, tenim intenció, si ens ho demanen, que pugui anar amunt i avall per festes.
Mataró havia tingut abans una figura festiva com aquesta?
En Pol Font i en Xavier Navarro, que s’han capficat en aquesta aventura i seran els caps de colla, van buscar-ho i estirant el fil han trobat que el 1848, en un acord de ple de l’Ajuntament, es volia restituir la mulassa, l’àliga i els gegants. Això vol dir que és possible que prèviament n’hi hagués hagut una. El que va passar és que l’acord no va prosperar perquè posteriorment no trobem cap referència.
Fa pocs anys que es va recuperar el ball de gitanes a la ciutat; hi havia tradició?
No, on es viu més intensament és al Vallès. Hi ha unes petites referències que apunten que durant dos o tres anys a principis del segle XX s’hi va fer i prou. Com que soc de Sant Esteve de Palautordera i allà hi ha molta tirada, em van demanar que recuperés la tradició a Mataró i així va ser.
I per què se’n diu de gitanes?
Hi ha diverses teories. Es comenta que un dels motius és perquè com que es feia per carnaval i la gent sortia vestida d’aquella manera tan colorista, semblava que eren gitanos. En el fons no deixa de ser un ball de plaça satíric. És tot un espectacle perquè, a banda de la dansa, també hi ha teatre.
Per donar-lo a conèixer han editat també un conte.
Vam pensar que s’havia de buscar la llavor des de baix i això vol dir anar a picar als més petits. Esperem que ara que tenim una mulassa els pugui atraure més per participar-hi. De fet, la figura dormirà a l’escola Antonio Machado i allà els nens la podran veure. El conte és la història d’una nena i d’una mestra que li explica què és el ball de gitanes. El llibre inclou també material pedagògic perquè els infants puguin interactuar-hi.
Quantes parelles participen actualment a l’espectacle?
Amb prou feines arribem a les quinze. Costa molt que la gent s’impliqui i sobretot que hi hagi un compromís a llarg termini. En altres llocs, com al Vallès, tenen moltíssima gent.
Què els diu per animar-los a ballar?
Que no és difícil si hi ha voluntat i constància i que el dia de la ballada és com estar en un núvol. S’ha de viure.
Com han finançat la figura?
Vam obrir un Verkami per poder assumir el cost. Ja hem cobert part de les despeses però volem anar una mica més enllà i hem ampliat el termini de mecenatge per poder fer una estrena de la mulassa com cal. La intenció és poder arribar fins als 1.200 euros.
Com serà la presentació de la mulassa?
Només podem dir que es farà a la plaça de Santa Maria el dissabte 3 de febrer a la tarda amb diverses colles convidades. Pensa que aquell dia és la Candelera, quan tradicionalment s’ha de desmuntar el pessebre, i amb això ho dic tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona