Intana presenta el seu debut avui a Porqueres

Intana és la paraula inven­tada que, quan tot just començava a par­lar, la petita Núria Moli­ner feia ser­vir per dir for­miga, així que quan va deci­dir bate­jar el seu pro­jecte més per­so­nal, amb cançons pròpies en català i en anglès, ho va tenir clar: es diria Intana. I així es titula també el pri­mer disc que avui pre­senta, per pri­mer cop a les comar­ques giro­ni­nes, en un con­cert que tindrà lloc al cen­tre cívic de Por­que­res , dins del cicle Rere el Teló (21 h, 5 euros).

Després d’haver gra­vat un disc amb el grup Clo­ve­race i d’haver can­tat en la recta final dels bai­xem­por­da­ne­sos San­jays, Moli­ner va començar a tre­ba­llar ara fa dos anys, des de la vila de Gràcia, en les cançons d’Intana. “Va ser un punt d’inflexió total, perquè neces­si­tava fer alguna cosa que fos 100% per­so­nal i meva”, explica. En rea­li­tat, no ha estat sola en aquesta aven­tura, que des d’un plan­te­ja­ment ini­cial de can­tau­tora s’ha aca­bat con­ver­tint en “un pro­jecte de banda”, amb la incor­po­ració dels tres com­po­nents del grup ins­tru­men­tal Àrid, que es mou entre el jazz i el folk ame­ricà. Per tant, en el disc i a l’esce­nari l’acom­pa­nyen Ricard Parera, bate­ria i per­cussió; Jordi Mes­tres, baix elèctric, gui­tar­res i harmònium, i Gui­llem Callejón, pedal steel, gui­tar­res, teclats, harmònium i banjo. En la gra­vació també van par­ti­ci­par Òscar Mar­to­rell (teclats), antic com­pany a San­jays, i la seva ger­mana, l’actriu i can­tant Anna Moli­ner, que posa veus a Ferðast –viatge, en islandès–, cançó en català de la qual es va fil­mar un vide­o­clip a Islàndia. El reper­tori en anglès està també repre­sen­tat pel vide­o­clip de What if.

“Aquest és un disc que ten­deix molt a tons greus i menors, una mica amarg, perquè la feli­ci­tat plena no m’ins­pira gaire”, explica aquesta arqui­tecta que parla de pai­sat­ges sonors i que, des dels 4 anys –i ara en té 26–, ha man­tin­gut una intensa vin­cu­lació amb l’Empordà i, sobre­tot, amb l’Estar­tit, on es van fer les fotos que il·lus­tren el disc: imat­ges que “mos­tren una part de mi, però no tot, com el mateix disc”. Són fotos analògiques, d’acord amb un disc que, per decisió seva, també s’ha publi­cat en vinil. Ara ja té alguns temes nous i avui a Por­que­res en can­tarà tres del nou disc que vol enre­gis­trar la tar­dor vinent.